Classificació dels Trastorns de la Comunicació i Logopèdia

Deficiència Auditiva o Hipoacúsia

Pèrdua de la capacitat auditiva que fa difícil o impossible sentir-hi amb normalitat.

Tipus d'Hipoacúsia

• Hipoacúsia Lleu

  La pèrdua és inferior a 40 dB. No comporta alteracions significatives en l’adquisició i desenvolupament del llenguatge.

• Hipoacúsia Moderada

  La pèrdua es troba entre 40 i 70 dB. Provoca dificultats en la comprensió i en el desenvolupament del llenguatge; la paraula pot no ser percebuda correctament.

• Hipoacúsia Severa

  La pèrdua és entre 70 i 90 dB. La persona no pot adquirir el llenguatge espontàniament. Requereix regularment la lectura labial i el suport logopèdic.

• Hipoacúsia Profunda

  La pèrdua és superior a 90 dB, és bilateral i es produeix abans de l’adquisició del llenguatge. Accedeixen al llenguatge per via visual. Implica l'absència total de l’audició.

Sordceguesa

Discapacitat que es caracteritza per l’existència simultània d’una deficiència auditiva i una deficiència visual. Cal destacar que, generalment, les deficiències de l’oïda i de la vista són parcials (entre un 5% i un 10% dels casos totals).

Classificació de la Sordceguesa

• Persones sordcegues totals o congènites: La discapacitat és prelocutiva.
• Persones amb una deficiència congènita i una altra d’adquirida.
• Persones amb sordceguesa postlocutiva: Són persones que han quedat sordcegues després d’haver adquirit el llenguatge.

Trastorns en l’Emissió (Output)

Trastorns de la Veu

Alteracions que afecten la fonació, concretament les característiques acústiques de l’emissió de paraules.

Tipologies de Trastorns de la Veu

• Disfonies

  Pèrdua parcial de la veu.

  • Disfonies orgàniques: Lesió anatòmica en els òrgans de la fonació.
  • Disfonies funcionals: Causades per un mal ús o un abús vocal.
  • Disfonies psicògenes: Relacionades amb un trastorn psicològic.
  • Disfonies audiogèniques: Degudes a un dèficit auditiu.

• Afonia

  Pèrdua total de la veu. Pot ser deguda a una lesió a les cordes vocals o en un nervi, o tenir un origen psicològic. Representa l'alteració màxima de la disfonia.

• Alteracions en la Fluïdesa

  Manifestacions que es donen per un ritme anormal de la parla.

  La més habitual és la tartamudesa o disfèmia, manifestada per una interrupció més o menys brusca del ritme de l’expressió verbal.

Patologies en l’Articulació de la Parla

Alteracions que anul·len, dificulten o entorpeixen la correcta articulació del llenguatge.

• Dislàlia

  Defectes a l’hora d’articular un fonema o de combinar fonemes. La persona no aconsegueix moure de forma adequada els òrgans bucofonatoris.

• Disàrtria

  Afectació de l’articulació i del control muscular dels mecanismes de la parla, a causa d’una lesió en el sistema nerviós. La classe més accentuada és l’anàrtria.

• Dispràxia de la Parla

  Lesió o falta de desenvolupament a la zona motriu del cervell. La persona no pot controlar correctament l’articulació dels sons.

• Rinolàlia

  Trastorn en la pronunciació dels sons verbals, acompanyat d'una alteració del timbre de la veu. La parla és una veu produïda pel nas.

• Disglòssia

  Dificultat en la producció de la parla deguda a alteracions anatòmiques.

Trastorns del Processament del Llenguatge

Patologies que afecten la comprensió i l’elaboració de la resposta lingüística.

Trastorns del Desenvolupament del Llenguatge (TDL)

• Retard en la Parla

  Alteració que es produeix a nivell perceptiu i organitzatiu (sons aïllats i grups de sons). Hi ha dificultats en el moment d’ordenar-los i diferenciar-los. La comprensió i l’activitat no lingüística són pràcticament normals per a la seva edat.

• Retard en el Llenguatge

  Desenvolupament lent en tots els nivells del llenguatge. Afecta tant l’expressió com la comprensió. El vocabulari o la morfosintaxi estan afectats.

• Disfàsies

  Trastorn sever tant de la comprensió com del processament i ús del llenguatge. Probablement són de naturalesa congènita. Implica un retard cronològic en el nivell del llenguatge.

Trastorns Adquirits del Llenguatge (Afàsia)

Pèrdua de la capacitat de parlar, deguda a una lesió cerebral.

Fases de l'Afàsia

• Període Agut: Objectius de tipus preventiu.
• Període Subagut: Objectius dirigits a la readaptació.
• Període d’Estat: La teràpia se centra a rehabilitar la funció.
• Període de la Seqüela: L’objectiu és la reinserció social i laboral.

Trastorns Sistemàtics

Síndromes i malalties degeneratives que afecten el llenguatge (com ara el retard mental, la paràlisi cerebral o l'autisme). Estan relacionades amb trastorns neurològics i poden afectar tant els processos de comprensió i expressió com, en alguns casos, la parla o la percepció.