Classificació dels trastorns de l'atenció i de la percepció

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,2 KB

ATENCIÓ

Classificació de Scharfetter

a. Falta d'atenció i trastorn (alteració) de la concentració.

Incapacitat/capacitat disminuïda per mantenir l'atenció. Tipus: Aprosèxia: impossibilitat/absència d'atenció. Hipoprosèxia: disminució

b. Estretiment de l'atenció.

Concentració sobre unes poques coses. En situacions d'estrès, pànic. Visió de túnel.

c. Oscil·lacions de l'atenció i de la concentració.

Alteracions de la duració de l'atenció. En maníacs o TDAH

Classificació de Higueras, Jiménez i López

a. Elevació del llindar de l'atenció.

L'atenció només es desperta amb estímuls intensos.

b. Indiferència.

Falta d'atenció.

c. Inestabilitat de l'atenció.

Oscil·lació de l'atenció. Pot conduir a distractibilitat, hiperprosèxia.

d. Fatigabilitat de l'atenció.

Causada per l'efecte de mantenir l'atenció. Manca de motivació acompanyada d'escassos rendiments i més errors.

e. Perplexitat.

El subjecte no és capaç d'integrar la informació.

Classificació de Reed

a. Atenció com a concentració.

Excessiva: hiperconcentració, hiperprosèxia, estretiment de l'atenció, inatenció i fenomen del llindar. Manca d'atenció-concentració: concentració, distractibilitat, hipoprosèxia i aprosèxia. Absència mental: atenció fixada en els meus pensaments. Llacuna temporal: no recorda els esdeveniments ocorreguts durant un període de temps mentre realitza una tasca automàtica.

b. Atenció com a selecció.

Atenció selectiva: distingir els estímuls rellevants dels irrellevants.

c. Atenció com a activació.

Canvis en l'atenció, com a resposta a l'estrès.

d. Atenció com a vigilància.

Estat d'alta receptivitat o hipersensibilitat cap als estímuls.

e. Atenció com expectatives/set/anticipació.

Anticipació atencional. Persones normals → Set general; utilitzen l'experiència prèvia i preparen la resposta. Patologia → Set segmental: no mantenen el seu estat d'anticipació.

PERCEPCIÓ

Distorsions perceptives (existeix l'estímul)

a. Percepció de la intensitat dels estímuls.

Intensitat (hiperestèsia, hipoestèsia, anestèsia). Dolor (hiperalgèsia, hipoalgèsia, analgèsia). So (hiperacusia, hipoacusia).

b. Percepció de la qualitat.

Alteracions percepció del color, la nitidesa i detall percepcions.

c. Percepció visual de la grandària i/o la forma.

Forma+grandària (metamorfosia), forma (dismorfosia), grandària (dismegalopsia, micròpsia, megalopsia), cos (autometamorfosia).

d. Integració perceptiva.

Escissió perceptiva (l'objecte fragmentat en les diferents modalitats) (morfolisi, metacromies). Aglutinació (distintes modalitats sensorials en una única percepció).

e. Estructuració d'estímuls ambigus.

Il·lusions: percepció equivocada d'un objecte concret. Paraidolies: donar significat a un estímul real o ambigu. Sentit de presència: tenir la sensació de no estar sol.

Enganys perceptius (l'E no existeix).

Al·lucinacions (no consciència de malaltia).

Postura perceptualista (Jaspers): representacions de tal intensitat que es perceben externament. Postura intel·lectualista (Henry Ey): creença de que es percep alguna cosa, que és real. Postura mixta (Marchais): alteració de la percepció i del pensament. Model del processament de la informació i cognitivisme (Horowitz, Slade i Bentall): anomalies a la codificació, l'avaluació i la transformació de la informació. Impossibilitat d'exercir control voluntari, espontànies, involuntàries en la producció i eliminació. Auditives, visuals, olfactives, gustatives, tàctils, somàtiques, cinestèsiques. Tipus: al. funcional, al reflexa, al negativa, al extracampina. Pseudopercepcions: imatges hipnopòmpiques i hipnagògiques, imatges al·lucinoides, imatges mnèmiques, imatges eidètiques, imatges paràsites.

Entradas relacionadas: