Classificació dels Jocs: Tipus, Etapes i Característiques Essencials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB

Segons l'etapa evolutiva

  • De 0 a 2 anys: etapa d'experimentació i descobriment.
  • De 2 a 6 anys: joc simbòlic i d'imitació.
  • De 6 a 9 anys: joc socialitzador. Comencen a acceptar certes regles, fomentant la comunicació i la capacitat d'adaptació.
  • De 9 a 14 anys: jocs organitzats i reglats.

Segons l'espai

  • Jocs d'interior: tenen lloc en espais coberts.
  • Jocs d'exterior: tenen lloc en espais oberts.

Segons la finalitat i les característiques

  • De presentació: per conèixer els noms del grup, trencar el gel i crear un ambient de participació i distensió.
  • De cooperació/col·laboració: basats en la interacció, on desapareixen les individualitats i no hi ha ni guanyadors ni perdedors.
  • De competició/oposició: es competeix per un objectiu comú o individual, i hi ha guanyadors i perdedors.
  • De col·laboració-oposició: hi ha guanyadors i perdedors, però es necessita la participació dels companys per arribar a l'objectiu final.

Segons l'origen

  • Jocs tradicionals: han perdurat al llarg del temps en una determinada cultura i es transmeten oralment a través de generacions.
  • Jocs populars: tipus de jocs tradicionals propis d'una zona concreta.
  • Jocs interculturals: jocs tradicionals o populars d'altres cultures.

Segons l'aspecte que desenvolupen

  • Jocs psicomotrius: ajuden al coneixement de les possibilitats corporals, exercitant habilitats motrius.
  • Jocs cognitius: ajuden al desenvolupament a nivell intel·lectual.
  • Jocs socials: faciliten la relació entre els participants.
  • Jocs afectiu-emocionals: permeten prendre consciència de certes situacions personals i dominar-les.

Segons el paper de l'educador

  • Joc lliure: joc espontani que no té una finalitat concreta més enllà del propi plaer de jugar. L'educador té un paper de control sense participació directa.
  • Joc presenciat: l'educador té un paper d'observador i intervé en moments molt puntuals (proporciona materials, espais, suggereix noves possibilitats de reacció...).
  • Joc dirigit: l'educador ha de motivar la participació, ha de tenir una finalitat educativa i ha d'estar adequat a l'edat i les característiques dels participants.

Segons l'estructura (Piera Parlebas)

Piera Parlebas fonamenta la seva obra en l'estudi del joc esportiu (situació motriu d'enfrontament codificat).

  • Jocs esportius institucionals: gaudeixen del reconeixement institucional (federacions, comitès de competició, etc.), com els esports.
  • Jocs esportius no institucionals / Jocs esportius tradicionals: jocs esportius que, tot i tenir un sistema complex de regles, no gaudeixen d'un reconeixement institucional.
  • Quasi-jocs esportius: pràctiques lúdiques que no estan sotmeses a normes exteriors rigoroses i no obeeixen a un veritable sistema de regles.

Entradas relacionadas: