Classificació dels jocs i formes jugades

Esport

Parlem d’un reglament completament estructurat i fix que no permet cap tipus de modificació durant el desenvolupament de la pràctica, fins i tot, apareixen figures (àrbitres) que vetllen pel correcte compliment d’aquesta normativa. A més a més disposen estructures organitzatives.

Joc

Per altra banda els jocs tot i que també disposen d’un reglament que determina les condicions de participació, aquest no és completament fix sinó que és susceptible de modificació per part del professor o fins i tot per part dels propis participants si aquests, de mutu acord, pacten la seva modificació. No hi ha control institucional essent la espontaneïtat, l’adaptació, la improvisació i la lliure elecció de la seva pràctica factors característics de la pròpia activitat.

Les formes jugades

En referim a formes jugades quan apareixen activitats que impliquen capacitats motrius bàsiques com saltar, llençar, córrer, nedar, etc... amb una component lúdica i/o competitiva que persegueix l’adquisició d’una habilitat concreta i específica.

Diferència entre joc i forma jugada:

El joc també es diferencia d’aquestes formes jugades per la seva globalitat, ja que la forma jugada persegueix un únic objectiu, en canvi el joc inclou múltiples objectius a través de la seva pràctica.

Els exercicis:

Mostren les següents característiques i/o problemàtiques des d’una perspectiva educativa:

1. Poca diversitat de situacions fet que sovint provoca que les tasques a realitzar en aquests es converteixin en situacions rutinàries i/o monòtones.
2. Aquesta falta de diversitat de la pràctica provoca en moltes ocasions poca implicació dels participants en la tasca a realitzar (un exercici típic: conducció de pilota).
3. Presenten tasques de fàcil resolució, basades en la repetició del moviment, a la recerca d’automatismes.

Com a punt final

Comentarem la voluntat del professor d’influir en els futurs professionals de l’activitat física per tal que bascin una gran part dels continguts treballats a les seves sessions en els jocs per les virtuts que hem descrit en vers als tradicionals i poc “agraciats” exercicis, que tot i necessaris en les etapes d’especialització esportiva no permeten desenvolupar tot el potencial dels nens com ho poden fer els jocs.

Classificació general dels jocs

1. En funció de les capacitats o aspectes que els jocs desenvolupen

A. Jocs psicomotors: El joc psicomotor és una exploració agradable que tendeix a posar a prova totes les possibilitats de la funció motora. Gràcies a aquest tipus de joc, els infants s’exploren i mesuren el que són capaços de fer, però també examinen l’entorn, cosa que els fa descobrir els altres, amb qui comparteixen el joc, i els objectes que els envolten.

Entre els jocs psicomotors podem diferenciar:

• Els jocs de coneixement corporal, que serveixen perquè els infants prenguin consciència de totes les parts del seu cos (per exemple: El rei diu...)
• Els jocs motors, que ajuden a desenvolupar l’ajustament corporal, la lateralitat, l’equilibri, el control tònic i la relaxació i l’organització espacial (per exemple: cel, terra i mar)
• Els jocs sensorials que treballen principalment la discriminació auditiva, visual, tàctil, gustativa i olfactiva (per exemple: el tren o cuc cec)
• Els jocs de condició física que ajuden a millorar les qualitats físiques bàsiques. (per exemple joc de resistència, tocar i parar, i joc de força, arrencar cebes)
• El joc exploratori o de descobriment, que permet als infants estar en contacte lliurement amb els objectes, manipulant-los i experimentant-los (ex: dóna-li forma o els oficis amb material)
• Els jocs manipulatius, entre els quals es troben el jocs de construcció, que representa un interès especial per la seva gran flexibilitat, ja que estimula el desenvolupament del pensament abstracte, fomenta la concentració i promou la capacitat creadora, entre altres aspectes (ex: estatues).

B. Jocs cognitius: són els d’atenció i memòria, els jocs imaginatius i els jocs lingüístics, que s’utilitzen per aconseguir progressar en l’expressió i la comunicació (ex: l’àvia se’n va de viatge)

C. Jocs socials: la majoria de les activitats lúdiques en grup faciliten la relació entre els infants, cosa que ajuda en la socialització i en el procés d’acceptació dins del grup social. Així doncs, els jocs simbòlics o de ficció, els de regles i els cooperatius, per les seves característiques, són necessaris en el procés de socialització. (per exemple, els paquets, la cadena o quants peus hi han).

D. Jocs afectius: les observacions realitzades en els contextos terapèutics mostren la relació entre el joc i el desenvolupament afectiu. Els jocs de rol o els jocs dramàtics poden ajudar l’infant a assumir situacions personals i a dominar-les, o bé a expressar els seus desitjos inconscients o conscients, així com a assajar diferents solucions davant un conflicte determinat. (per exemple, les pel·lícules o anem al teatre, l’ofici)

2. Classificació dels jocs en funció de l’espai:

1. Sense limitació espacial: No existeix una limitació clara d’espai on es desenvolupa el joc. Aquest tipus de jocs sobre tot fan referència a jocs que es desenvolupen en espais naturals (Ex: policies i lladres).

2. Amb limitació espacial: Existeix una o més limitacions espacials que condicionen el desenvolupament del joc. Existeix per tant dins del joc una normativa específica que regula la utilització de les diferents zones del camp pel conjunt dels participants (Ex: el cementiri).

Poden existir diferents tipus d’espais en un mateix joc:

• Zones internes: Es aquella zona regulada pel reglament del propi joc on es desenvolupa la gran part de la pràctica i per tant els participants tenen permesa la seva utilització durant el joc (ex: cementiri, pilota torre).
• Zones externes: Es aquella zona regulada pel reglament del propi joc on es desenvolupa part de la pràctica o com es més habitual, té una normativa específica de participació o esta prohibida la seva utilització per part dels alumnes (ex: Cementiri, zona de morts).
• Sub-zones: Son zones habitualment dins de les zones internes i/o externes però que conten amb una reglamentació especial que les diferència de les altres (Ex: cases/ llocs de protecció).

3. Classificació dels jocs en funció de la utilització de l’espai:

Qui pot utilitzar l’espai?

• Tothom: Tots els alumnes poden utilitzar els diferents espais on es desenvolupa la pràctica del joc. Per exemple “Tocar i parar”
• Alguns: Només alguns dels alumnes que participen en el joc, alguns equips o els alumnes que fan determinades funcions poden accedir a aquests espais. Per exemple el joc de “Policies i Lladres”
• Un/a: Només una persona pot utilitzar un determinat espai de joc. Aquesta situació sovint apareix en l’inici de determinats jocs on es un jugador el que comença ocupant aquest espai. Per exemple el joc de “L’aranya”
• Ningú: Les regles del joc delimiten uns espais que cap dels jugadors pot utilitzar, i si ho fa tindrà una conseqüència o penalització. Sovint aquesta delimitació es pot donar per motius de seguretat, ja que si en l’espai disponible per a la pràctica existeix alguna zona perill o risc, serà imprescindible prohibir la seva utilització. Per exemple el joc del “Come-Cocos”.

Quan es pot utilitzar l’espai?

• Sempre: Espais que no tenen cap limitació temporal en la seva utilització i per tant sempre que el participant o consideri pot utilitzar aquell espai. Per exemple la zona de les “pedres” al joc de roba pedres.
• Nai: Espais amb una limitació temporal complerta, que impedeix en qualsevol moment utilitzar una o diverses zones de l’espai. Per exemple la zona externa del joc de “Tocar i Parar” o del “Come-Cocos”.
• En ocasions: Apareixen espais que poden o han de ser ocupats temporalment per tots o alguns dels participants. Per exemple en el joc de “Terra, mar i aire” o llocs de protecció (cases)
• La regulació dels espais de pràctica a través d’aquests paràmetres ens pot portar al control de la intensitat de l’exercici, ja que si introduïm espais per al descans (subzones) o espais on no ens poden atrapar, afavorirem la recuperació i per tant baixarem la intensitat, mentre que si suprimim aquests espais i no podem estar “salvats” en cap d’aquests espais podrà apareixer un temps de recuperació i en conseqüència augmentarà la intensitat.

4. Classificació dels jocs en funció del tipus de competició:

Individu contra individu: Aquesta forma de competició és la més simple que podem trobar en l’àmbit de les situacions d’oposició. Estem parlant de situacions de joc de 1 contra 1. Per exemple: els jocs de pedra, paper tisora” o “Picar de mans”

Individu contra equip: Situació de competició amb major complexitat on es realitza una competició de 1 contra X nombre de jugadors que s’organitzen per tal d’assolir un objectiu comú. Per exemple els jocs de “tallar fil” o el inici del joc de “la gran cadena”

Equip contra equip: Situació de màxima complexitat degut al conjunt de situacions o possibilitats que poder esdevenir per tal de resoldre el problema que planteja el joc. Competició de dos grups que persegueixen el mateix objectiu. Per exemple els jocs de “Pilota torra” o “Robar pilotes”.

5. Classificació dels jocs en funció del rol dels participants:

Rol únic: El jugador en un determinat moment del joc només desenvolupa una sola funció. Per exemple en el joc de “Tocar i Parar”

Rol doble: El jugador durant el desenvolupament del joc ha de desenvolupar 2 funcions alhora. Per exemple en el joc del “Stop”

Rol múltiple: El jugador a de desenvolupar durant el joc múltiples rols - funcions. Per exemple el joc de “Zorros – Gallinas – Culebras”

6. Classificació en funció del tipus de participació:

Participació individual: Sense col·laboració per tal d’assolir l’objectiu del joc. Per exemple el joc de “Moros i cristians”

Participació en equip: Col·laboració entre un conjunt de persones per assolir un objectiu comú. Per exemple el joc de “10 passades”.

7. Classificació en funció del tipus de relació entre els participants:

Relació forçada: Els participants en el joc han de col·laborar i/o associar-se amb altres, degut a que les regles del joc ho determinen d’aquesta manera. Per exemple el joc de “La cadena”

Relació voluntària: La col·laboració entre els participants no està marcada i establerta pel compliment obligatori d’una norma del joc, si no que permet el dret a elegir la relació o no. Per exemple el joc de “pilla- pilla amb pilotes salvadores”

Relació especialitzada: Cadascun dels alumnes realitza una funció específica dins del joc d’acord amb una reglamentació que defineix les seves funcions i per tant la relació amb els companys. En ocasions aquesta especialització és de caràcter espontani i respon a l’anàlisi dels participants de les capacitats de cadascun dels integrants del grup. Per exemple el joc dels “Robar pilotes”.

8. Classificació en funció de la direcció de la competició:

Unidireccional: La direcció de la competició es fa en un únic sentit possible. Com per exemple en el joc de “Tocar i Parar”

Bidireccional: La competició entre els jugadors implicats pot desenvolupar-se en dues direccions. Per exemple el grup de “Jocs de lluita”

Polidireccional: Múltiples direccions que pot prendre la competició. Per exemple el joc de “Zorros – Gallinas – Víboras”.

9. Classificació en funció del tipus de final del joc:

Final per temps: El joc finalitza en el moment que el temps establert pel treball d’aquest joc finalitza. Habitualment aquest temps de pràctica ve determinat pel pròpi professor o entrenador tenint en compte les característiques dels alumnes, del joc i la intensitat de l’exercici que aquest suposa. Per exemple jocs com “Tocar i Parar”

Final per objectiu: El joc finalitza quan s’assoleix l’objectiu marcat pel joc. Aquests tipus de jocs finalitzen qu

an els alumnes aconsegueixen resoldre el problema o situació plantejada per les regles del joc. Aquest objectiu que marca el final del joc ve determinat per les regles del joc, per exemple com en el joc de “La bandera”