Classificació dels Éssers Vius: Regne Animal, Plantes i Fongs

Classificació dels Éssers Vius

1. Categories Taxonòmiques

Per classificar els organismes s'han establert una sèrie de taxons, que són grups disposats jeràrquicament. Cada grup d'un determinat rang abasta diversos grups d'ordre inferior. Les categories dels taxons són: Regne-Fílum-Classe-Ordre-Família-Gènere-Espècie.

1.1. Espècie:

És una categoria taxonòmica que es delimita intuïtivament, de manera que l'observació comuna basta per adjudicar sense molta dificultat la pertinença dels diferents éssers vius a una espècie o altra.

2. Regne Móneres

Format per tots els organismes unicel·lulars formats per cèl·lules procariotes. La majoria són bacteris.

• Posseeixen paret cel·lular.
• Formen espores de resistència.
• Molts bacteris posseeixen flagels.
• Es reprodueixen per bipartició.
• Metabolisme i nutrició variats.

2.1. Dominis del regne móneres:

2.1.1. Eubacteris:

• Grup nombrós.
• Són beneficiosos amb un paper important en els ecosistemes.

Tipus:

• Cianobacteris: verdeblavosos, fotosíntesi i atmosfera aeròbia.
• Micoplasmes: sense paret cel·lular, molt deformables, paràsits que provoquen malalties.

2.1.2. Arqueobacteris:

Viuen en condicions molt extremes.

Tipus:

• Metanògenes: tub digestiu d'herbívors i fons del mar, produeixen CH4.
• Halòfiles: en aigües molt salades a les quals li donen color rosat.
• Termòfiles: viuen en medis amb altes temperatures i molt àcids.

3. Regne Protoctistes

Agrupa organismes formats per cèl·lules eucariotes molt variats: unicel·lulars i pluricel·lulars, autòtrofs i heteròtrofs. Són éssers vius formats per cèl·lules eucariotes que no són fongs, ni plantes ni animals. S'agrupen en 3 grups:

3.1. Protozous:

Organismes unicel·lulars i heteròtrofs.

Els grups més destacats són:

• Rizòpodes: cos deformable per menjar o traslladar-se. Amebes.
• Ciliats: cos cobert de cilis per desplaçar-se o menjar. Paramecis.
• Esporozous: immòbils, es reprodueixen amb espores del seu interior. Plasmodium.
• Protozous flagel·lats: es classifiquen en grups taxonòmics que abasten també a grups de protofites.

3.2. Algues:

• Organismes fotosintètics.
• Unicel·lulars o pluricel·lulars.
• Els unicel·lulars viuen a la superfície de mars formant el fitoplàncton.
• Els pluricel·lulars viuen al fons del mar o a la superfície.

• La Classe Diatomees està formada per algues unicel·lulars immòbils, cobertes de closques silícies.
• Les algues flagel·lades unicel·lulars formen un grup molt heterogeni quant a la forma de la cèl·lula, nombre i situació dels flagels i pigments que li donen coloració.
• Cloròfites: Algues verdes pluricel·lulars. Unes són filamentoses, i altres tenen forma laminar.
• Rodòfites: Algues vermelles pluricel·lulars. Deuen el seu color a què en els seus cloroplasts hi ha pigments vermells. Són quasi totes marines, i solen assolir grans mides.
• Feòfites: Són algues pluricel·lulars de color bru, generalment marines. Moltes espècies assoleixen gran mida. Moltes espècies són usades com a alimentació.

3.3. Fongs inferiors:

• Organismes heteròtrofs unicel·lulars i pluricel·lulars.
• Oomicets: fins fa poc es classificaven com a fongs, però per tenir parets de cel·lulosa com les algues s'han inclòs en aquest regne.
• Mixomicets: Molts són estructuralment unicel·lulars, ja que els nuclis es multipliquen sense que la cèl·lula es tabique, formant-se grans cèl·lules polinuclears. Passen part del seu cicle vital en forma de masses deformables, per la qual cosa reben el nom de mixamebes.

4. Regne Fongs

Els fongs són organismes eucariotes pluricel·lulars que tenen parets cel·lulars rígides formades principalment per quitina. Substància més resistent a la degradació per microorganismes que la cel·lulosa que forma la paret de les cèl·lules vegetals. El seu cos està format per filaments microscòpics (hifes) i al conjunt d'hifes se li anomena miceli. Els fongs són heteròtrofs, es troben on hi ha matèria orgànica disponible, aboquen sobre ella enzims digestius i després absorbeixen. Tres formes o modalitats de nutrició heteròtrofa:

• Sapròfits: viuen sobre matèria orgànica en descomposició.
• Paràsits: Produeixen malalties en plantes o animals, tenen unes hifes que absorbeixen els nutrients de l'organisme al qual parasiten.
• Simbionts: S'associen a organismes autòtrofs i els dos membres de l'associació obtenen beneficis: Micorizes: S'associen a les arrels de les plantes augmentant la seva superfície d'absorció d'aigua i rebent a canvi aliment de la planta.
• Líquens: Engloben cèl·lules d'algues unicel·lulars, protegint-les de la dessecació i obtenint a canvi els productes de la seva fotosíntesi.

4.1. Mode de reproducció:

Els fongs presenten espores asexuals, la reproducció sexual es fa per fusió de cèl·lules del miceli o d'aparells especials, es distingeixen:

• Zigomicets: Floridura negra del pa.
• Ascomicets: Penicillium.
• Basidiomicets: Xampinyons.

4.1.1. Mode de reproducció (extens):

Presenten espores asexuals alternant amb una reproducció sexual. Segons el procediment per formar espores es distingeixen:

• Zigomicets: moltes espècies com en la floridura del pa.
• Ascomicets: els llevats i algunes floridures que s'extreuen de la penicil·lina.
• Basidiomicets: la major part dels fongs productors de bolets i alguns paràsits de les plantes.

5. Regne Plantes

Les plantes són organismes pluricel·lulars fotosintètics (posseeixen clorofil·la a i b), que emmagatzemen glúcids en forma de midó i que es desenvolupen a partir d'embrions. Els seus cicles de vida es caracteritzen per l'alternança de generacions: un organisme haploide anomenat gametòfit (es reprodueix per gàmetes) i un organisme diploide anomenat esporòfit (es reprodueix per espores). Les plantes van evolucionar a partir d'una alga verda ancestral que probablement va viure en els marges de les llacunes o pantans. A partir d'aquests marges les plantes es van anar desplaçant i fa uns 500 milions d'anys la Terra es va cobrir de verd. Les adaptacions que van permetre a l'antecessor de les plantes conquerir la terra són:

• l'adquisició d'una cutícula que evita la dessecació de la planta,
• la presència de gametangis que contenen els gàmetes i eviten la seva dessecació,
• la formació d'embrions amb cobertes protectores,
• el desenvolupament d'espores amb parets més gruixudes.

Les primeres plantes terrestres eren petites (com les molses actuals) però van evolucionar ràpidament donant lloc a plantes cada vegada més grans. Per això, van necessitar una adaptació molt important que va ser l'aparició dels teixits vasculars. Per a facilitar el seu estudi, agruparem les plantes actuals en dos grans grups:

• Les plantes no vasculars que són les més primitives i no posseeixen un sistema vascular: Briòfits.
• Les plantes vasculars que posseeixen teixits conductors ben desenvolupats per a transportar substàncies (aigua, sals minerals i compostos orgànics) per tot el cos de la planta: Pteridòfits i Espermatòfits.

5.1. Plantes no vasculars: Briòfits

Els Briòfits són plantes petites, normalment de menys de 20 cm d'alçada, que viuen parcialment submergides, o en llocs amb molta humitat, formant "coixinets". No presenten vertaders teixits (no tenen a penes diversitat de tipus cel·lulars) ni tampoc tenen vertaderes arrels, tiges i fulles. El grup més conegut és el de les molses. La planta verda és el gametòfit i es fixa al sòl per mitjà de rizoides (falses arrels). L'esporòfit és un filament rogenc que creix en l'extrem apical de la planta femenina en l'època de reproducció.

5.2. Plantes vasculars: Pteridòfits

Els Pteridòfits han de viure també en llocs humits, encara que amb menor dependència que les molses. Presenten vertaders teixits. La planta que es desenvolupa més aparentment és l'esporòfit, amb arrel, tija subterranis i fulles, mentre que el gametòfit és molt més petit i viu només perquè es produeixi la fecundació de les cèl·lules sexuals. El grup més conegut és el de les falgueres, que poden viure junt amb l'aigua dolça o formant l'estrat herbaci dels boscos.

5.3. Plantes vasculars amb llavors: Espermatòfits

Les Espermatòfits estan adaptades a viure en tot tipus d'hàbitats. Posseeixen arrel, tija, fulles, flors i llavors. Comprenen dos grans grups: les Gimnospermes i les Angiospermes.

Les Gimnospermes tenen flors les llavors de les quals no queden tancades en fruits, sinó parcialment protegides per bràctees. Són arbòries o arbustives. Les seves fulles poden tenir forma d'agulla (com els pins) o d'escates (com els xiprers) encara que també n'hi ha de laminars. En les més primitives, hi ha encara espermatozoides, però el més comú és que la fecundació sigui aèria i vagi a càrrec dels grans de pol·len. El grup més conegut és el de les Coníferes, al qual pertanyen el pi, l'avet, el cedre i altres arbres de gran port. En elles, els òvuls formaran els pinyons, que són les llavors, i estan protegides parcialment per les bràctees de la pinya.

Les Angiospermes tenen les llavors tancades en fruits, formats per la part femenina de la flor. La fecundació va a càrrec dels grans de pol·len, que són transportats d'una flor a una altra pel vent o per animals. Les fulles solen ser laminars. Per la seva grandària n'hi ha: arbòries, arbustives i herbàcies. Se'n distingeixen dues classes: Monocotiledònies i Dicotiledònies.

El grup més conegut de les Monocotiledònies és la Família de les Gramínies, al qual pertanyen els cereals: blat, arròs, dacsa, ordi... També són Monocotiledònies moltes plantes ornamentals: orquídies, gladiols, lliris..., i també les palmeres. El nom del grup fa referència a què la llavor presenta una sola fulla embrionària, anomenada cotilèdon.

6. Regne Animals

Els animals han sigut classificats en 32 grups de la categoria Fílum, atenent detalls del seu desenvolupament embrionari. Al nostre nivell, no considerarem la classificació completa, sinó que parlarem dels dos Fílums que alberguen un nombre més gran d'espècies, els artròpodes i els cordats, i la resta d'organismes, reunits en la denominació general d'invertebrats no artròpodes, seran estudiats com a grups que no coincideixen exactament amb la classificació taxonòmica, però que ens permetran conèixer els tipus d'organització més importants en el Regne Animal.

6.1. Invertebrats no Artròpodes

Els grups d'invertebrats no artròpodes podem agrupar-los en els següents Fílums:

• Cos format a partir de dues capes de cèl·lules. Sense òrgans interns desenvolupats, excepte els reproductors: nombrosos porus que comuniquen la cavitat interna amb l'exterior: Porífers.
• Tentacles entorn de la boca i cèl·lules urticants en la superfície: Celenterats.
• Cos format a partir de tres capes de cèl·lules. Amb òrgans interns desenvolupats, almenys en la fase larvària: simetria bilateral en estat adult: cos pla: Platihelmints.
• Cos cilíndric o més complex: cos no diferenciat en anells ni en regions: Nematodes.
• Cos diferenciat en anells: Anèl·lids.
• Cos diferenciat en regions: Mol·luscos.
• Simetria radiada en estat adult: Equinoderms.

Els Porífers són les esponges, animals aquàtics que per no tenir desenvolupada la sensibilitat i el moviment, aparenten ser plantes, però el seu tipus de nutrició i de reproducció és propi dels animals. Solen tenir espines esquelètiques al seu interior; les espècies que les tenen elàstiques, són buscades per a usar-les en la neteja personal.

Els Celenterats o Cnidaris són també animals aquàtics i n'hi ha amb dos tipus d'organització: els pòlips (anemones de mar, actinies, etc.) viuen fixos al fons del mar o de les aigües dolces, i les meduses suren a la superfície del mar. Tenen més desenvolupats la sensibilitat i el moviment; capturen animals aquàtics amb els seus tentacles, els immobilitzen amb les seves cèl·lules urticants i els engulen per l'únic orifici de comunicació amb l'interior del seu cos, que serveix també d'anus.

Els Platihelmints són animals de cos pla. La majoria de les espècies són paràsits, com les tènies o solitàries.

Els Nematodes són cucs cilíndrics de cos bla i no segmentat, de molt petita grandària (mil·límetres de longitud), amb alguna excepció, com el cuc intestinal, que pot mesurar 30 cm de longitud. Solen viure en el sòl, parasitant les arrels de les plantes, o en el tub digestiu d'altres animals.

Els Anèl·lids són cucs cilíndrics de cos bla i anellat; els anells externs es corresponen amb segments del cos en què es repeteixen els òrgans interns (ganglis nerviosos, tubs excretors, òrgans sexuals...). Tenen vida lliure, uns com a cucs marins, altres són cucs de terra, altres, com les sangoneres, viuen en aigües dolces i xuclen la sang d'altres animals.

Els Mol·luscos tenen el cos bla, però la majoria es protegeix amb una closca calcària, que constitueix les petxines dels bivalves (cloïsses, clòtxines) i dels caragols; en el cas de les sípies i calamars, la petxina és interna (la barqueta o ploma). El cos es considera dividit en tres regions: cap, massa visceral i òrgans locomotors. L'última part és la més variable en els tres grups principals de mol·luscos:

• Els Bivalves es serveixen del peu per a fixar-se a l'arena o a les roques.
• Els Gasteròpodes o caragols es desplacen lliscant el peu musculós sobre el fons del mar o de les aigües dolces, o sobre el sòl sec.
• Els Cefalòpodes, o sigui, pops, sípies i calamars, tenen tentacles per a capturar les seves preses que se situen entorn de la boca.

Els Equinoderms poden presentar forma estrellada, com les estrelles de mar i les ofiures, o forma globosa, com els eriçons de mar, o forma cilíndrica, com els cogombres de mar. Tenen un esquelet format per plaques i espines situades sota la pell. Es desplacen i capturen petites preses gràcies a un sistema de tubets plens d'aigua que mantenen a pressió, i que reben el nom de peus ambulacrals.

6.2. Artròpodes

Aquest grup d'animals constitueix un Fílum ben diferenciat, format per organismes que reuneixen les següents característiques:

1. Tenen simetria bilateral.
2. Presenten el cos dividit en anells, però aquests no responen a una repetició de tots els seus òrgans interns (com en els Anèl·lids), sinó que els anells s'agrupen en tres regions del cos: cap, tòrax i abdomen, encara que en alguns grups, com crustacis i aràcnids, el cap i el tòrax es fonen en la regió anomenada cefalotòrax.
3. Els apèndixs del cos són articulats (característica que dóna nom al grup) i són de diversos tipus, adaptats a diferents funcions: locomoció (potes), olfacte (antenes), masticació (mandíbules), etc.
4. El cor té posició dorsal i la circulació és oberta (o sigui, la sang escapa dels vasos sanguinis per a irrigar tot l'interior de l'animal).
5. El sistema nerviós és ganglionar i de posició ventral.
6. Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats i es concentren en el cap, però alguns presenten òrgans sensorials en les potes (orella dels insectes, sensors dels escorpins...).
7. Presenten esquelet extern de quitina; per a créixer s'hi han de desprendre i formar-ne un de nou; aquest fenomen es denomina muda.
8. Presenten sexes separats. Les femelles ponen ous, que poden desenvolupar-se en el propi cos de la mare. És molt general la presència d'un estat larvari.

El Fílum Artròpodes agrupa la immensa majoria de les espècies conegudes, perquè només els insectes constitueixen el 75% de les espècies actuals. Es calcula que aquest Fílum agrupa 900.000 espècies. Aquestes espècies es classifiquen en les següents classes principals (n'hi ha d'altres que no considerem a aquest nivell):

• Artròpodes amb quelícers i sense antenes: Aràcnids.
• Amb antenes:
  • Amb respiració branquial: Crustacis.
  • Amb respiració traqueal:
    • Tres parells de potes: Insectes.
    • Nombrosos parells de potes: Miriàpodes.

6.3. Cordats

El Fílum dels Cordats compren el grup dels vertebrats, animals de característiques ben definides; tots els grups d'animals que no reuneixen les característiques dels vertebrats s'inclouen en la denominació ambigua d'invertebrat, terme que no té cap valor taxonòmic, però que és molt utilitzat.

Els Cordats es divideixen en dos Subfílums:

• Acranials o Procordats, no tenen crani, i en compte d'una columna vertebral presenten un cordó fibrós denominat notocordi.
• Craniats o Vertebrats, tenen el crani desenvolupat i el notocordi transformat en peces esquelètiques denominades vèrtebres.

6.3.1. Vertebrats

El grup dels Procordats és de poca importància, així que d'ara en avant ens ocuparem únicament dels Vertebrats.

Els seus caràcters generals són els següents:

1. El tegument o pell està format per dues capes: epidermis i dermis. La primera pot estar endurida i protegida per modificacions: glàndules, escates, plomes, pèls, ungles... La segona presenta nombrosos capil·lars sanguinis, òrgans tàctils i cèl·lules que proporcionen pigmentació.
2. El tub digestiu presenta glàndules que faciliten la digestió: salivals, pàncrees i fetge.
3. La circulació és tancada, doble i completa.