Classificació dels Éssers Vius: Moneres, Protoctists, Fongs i Més

Classificació dels Éssers Vius

Els éssers vius es classifiquen en diversos grups principals:

• Moneres
• Protoctists
• Plantes
• Fongs
• Animals
• Virus

Algues Microscòpiques

Les algues microscòpiques tenen cloroplasts a les cèl·lules, on duen a terme la fotosíntesi. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

Classificació de les Algues Microscòpiques

• Algues euglenals o euglenòfits: Són unicel·lulars i tenen un sol flagel, disposen d’una capa membranosa externa.
• Diatomees o bacil·lariofícies: Disposen d’una paret cel·lular de sílice, no tenen flagels i poden formar cadenes de cèl·lules. Són els productors primaris més importants en medi marí.
• Algues dinoflagellades o Pirròfits: Són fotosintètiques i tenen normalment dos flagels, són unicel·lulars i moltes tenen una paret cel·lular.

Algues Macroscòpiques

• Algues marrons: De les seves parets s’extrauen els alginats, que són espessidors utilitzats en molts aliments.
• Algues roges: Per exemple, el gelidium, del qual s’extreu l’agar-agar.
• Algues verdes: Es classifiquen com a plantes perquè tenen parets cel·lulars.

Protozous

Els protozous són organismes eucariotes unicel·lulars que formen part del regne dels protoctists. S’alimenten de bacteris i petites partícules de nutrients.

Classificació dels Protozous

• Sarcodinis: Pertanyen a l'espècie de les amebes. Es mouen per projeccions dels pseudopodis.
• Mastigòfors o flagel·lats: Contenen flagels.
• Ciliòfors o ciliats: Contenen cilis distribuïts al voltant de la cèl·lula. Exemple: Paramecium.
• Esporozous o apicomplexos: No tenen moviment independent.

Nutrició

Els protozous són heteròtrofs i aeròbics. Viuen en zones amb molta aigua. Les amebes mengen per fagocitosi.

Reproducció

Els protozous es reprodueixen asexualment:

• Fissió: Bipartició.
• Germinació: Gemmació.
• Esquizogònia: El nucli es divideix en molts nuclis, que envolten la membrana i formen noves cèl·lules.

També s’ha observat reproducció sexual.

Enquistament

Quan el protozou es troba en condicions adverses, alguns són capaços de formar una càpsula protectora anomenada quist.

Fongs

Tots els fongs són heteròtrofs. La majoria són sapròfits. Viuen en el sòl o en l’aigua, on normalment descomponen matèria vegetal.

Classificació dels Fongs

• Llevats
• Floridures
• Bolets

Estructura Vegetativa dels Fongs

• Les Hifes (Floridures):
  • Hifes tabicades: Contenen septes.
  • Cinocítiques: Són les que estan allargades sense tabicar.
  • Pseudohifes: Les formen alguns llevats i són cadenes curtes.
• Miceli: És un entramat d’hifes. Quan les condicions són favorables, les hifes creixen, s’entrellacen i formen el miceli.
• Miceli vegetatiu: És la part del miceli implicada en l’obtenció de nutrients. S’agafa i s’introdueix en el substrat per treure els nutrients.
• Miceli reproductiu o aeri: Està relacionat amb la reproducció.

Dimorfisme

És quan un fong, segons les condicions, pot créixer com a llevat o com a floridura (Mucor rouxii). Depèn de la concentració de CO2 sobre la superfície de l’agar (dins: floridura, superfície: llevat).

Reproducció

Els fongs es reprodueixen per espores. Quan una espora se separa, aquesta germina donant lloc a un altre fong. La reproducció pot ser sexual o asexual.

Reproducció Asexual

• Artrospores: Es formen per fragmentació de les hifes.
• Clamidiospores: Són cèl·lules de paret gruixuda que apareixen entre les hifes.
• Esporangiospores: Es formen en un sac (esporangi).
• Conidiospores: Es disposen en cadena a l'extrem del conidiofor.
• Blastoespores: Es formen per gemmació de les cèl·lules parentals.

Reproducció Sexual

Es forma per la fusió de dues hifes de diferent polaritat. Es fusionen els extrems de dues hifes i aleshores té lloc una meiosi i una mitosi, donant lloc a diferents formes d'espores sexuals.

• Zigospores: Espora sexual gran resultant de la fusió de cèl·lules similars.
• Ascòspores: Les espores queden dins d’uns sacs anomenats ascs.
• Basidiospores: Es formen sobre una base anomenada basidi. Solen haver-hi quatre basidiospores per basidi. Quan són madures, es descarreguen de manera explosiva.