Classificació dels Climes: Tipus, Zones i Característiques Essencials

Climes Càlids i Humits: Zona Tropical

Els climes tropicals es caracteritzen per no tenir hivern. Són climes on el límit de temperatura se situa al voltant dels 18ºC en el mes més fred; i les temperatures, sovint, en la major part d'aquests territoris, solen tenir temperatures superiors als 25ºC. Dins d'aquesta franja, es poden distingir diferents subtipus:

• Clima Equatorial

  Relacionat amb la zona de convergència intertropical, és la zona de les precipitacions constants al llarg de tot l'any. Les precipitacions són del tipus convergent, on els vents també són convergents. Aquests vents són portadors de vapor d'aire i molt càlids, afavorint les posteriors i abundants precipitacions. Cal dir que entre el dia i la nit, la variabilitat de temperatura és molt escassa.

• Climes Tropicals Humits-Secs

  Presenten una estació seca en el moment de menor insolació (hivern), mentre que mantenen una estació humida en el moment de més insolació (estiu). Aquest tipus de clima té lloc gràcies al moviment nord-sud de la zona de convergència intertropical.

• Climes Monsònics

  Són força semblants als climes anteriors, situats a la costa oest de l'Índia, a la Xina, Indoxina, etc.

• Climes del Litoral d'Alisi

  Propis de les façanes orientals dels continents.

Climes Temperats: Característiques i Tipus

Són climes que tenen els estius i els hiverns marcats, però l'estació hivernal no és massa rigorosa. Perquè sigui així, és necessari que aquests climes no s'allunyin molt dels oceans. Les varietats que més ens interessen són:

• Climes Mediterranis

  Són força variats, però tenen com a factor comú un període sec estival més o menys marcat i durador. Són climes mixtos, afectats per la subsidència subtropical a l'estiu (estiu sec) i pel pas de borrasques (pas dels fronts polars) a la resta d'estacions (precipitacions frontals). Es localitzen a les façanes occidentals dels continents, al voltant dels 35º – 40º de latitud, i tenen dues localitzacions clarament diferenciades: una al voltant del mar Mediterrani i quatre més als litorals oceànics de Califòrnia, Xile, Àfrica del Sud i Austràlia.

• Climes Oceànics de Façana Occidental

  Són plujosos i frescos. Aquest clima és propi de la gran planura europea, el sud de Xile, etc. La gènesi de les precipitacions depèn gairebé exclusivament de les borrasques del front polar. Com que desfilen en qualsevol estació i procedeixen de l'oceà immediatament, queden garantides les pluges regulars i suficients durant tot l'any. Els climes oceànics són el prototip de climes temperats. Les temperatures hivernals no baixen dels 0ºC i les temperatures estivals oscil·len al voltant dels 20ºC. Les precipitacions disminueixen notablement des de la costa fins a l'interior.

Climes Continentals: Rigor de l'Hivern

Es distingeixen de la resta dels no àrids pel rigor de l'hivern. A Euràsia, les temperatures hivernals mitjanes van baixant paulatinament des dels -10ºC a Rússia a uns -20ºC a la Sibèria occidental i per sota dels -30ºC a la Sibèria central. D'altra banda, les precipitacions van descendint des d'uns 600 mm a Rússia a uns 400 mm a la Sibèria occidental i al voltant dels 200 mm a la Sibèria central.

Climes Secs: Insuficiència de Precipitacions

Aquest tipus de climes es caracteritzen per la insuficiència de precipitacions, que no compensa l'evapotranspiració. És un medi ambient, a més, on la vegetació s'ha d'adaptar a aquest tipus de clima i situació. Aquesta manca o dèficit, on les precipitacions són escasses com ja hem dit, i les temperatures són altes, es divideixen alhora en dos subgrups:

• Climes Secs Càlids

• Climes Secs Freds