Classificació de les Ciències i Metodologia Científica: Popper i Feyerabend

Ciències Formals

La lògica i les matemàtiques estudien objectes abstractes com ara números, raonaments lògics, etc. Expliquen les regles per les quals aquests símbols formen un sistema, es combinen i expressen les seves conclusions. Quan les premisses o les dades de les quals parteixen són certes, l’aplicació de les regles lògiques o matemàtiques mitjançant el raonament deductiu ens porta a una conclusió que sempre és veritable.

Requisits dels Sistemes Formals

Els sistemes formals han de respectar unes normes essencials:

• Consistents: Demostrar només deduccions vàlides.
• Coherents: No contenir elements contradictoris entre si.
• Complets: Totes les seves lleis han de poder ser potencialment demostrables.

Ciències Naturals

Les ciències de la naturalesa, com la física, la química o la biologia, s’interessen pel funcionament de la realitat, les propietats i les relacions entre els fets. Les ciències naturals parteixen de l’experiència, de manera que els resultats es poden contrastar amb la realitat per tal de poder-la controlar i de predir fenòmens nous.

Expliquen la natura mitjançant el descobriment de lleis científiques que s’obtenen amb el mètode hipoteticodeductiu. Les ciències naturals parteixen de l’observació i utilitzen el raonament inductiu, que va dels casos particulars a una conclusió general.

Ciències Socials

Les ciències com l’antropologia, la sociologia, l’economia, la geografia o la història investiguen com ens comportem socialment i culturalment. Són més complexes a l’hora de predir resultats que les ciències naturals, ja que les nostres accions no es poden mesurar de manera matemàtica, sinó que es basen en decisions lliures i interessades.

Les persones no som números: les ciències socials tenen en compte que les nostres accions no són tan predictibles.

Contrast Filosòfic: Sofistes i Sòcrates

Per tant, als sofistes no els interessa trobar la veritat de les coses, sinó que ensenyen als seus alumnes a parlar bé mitjançant l’art de la paraula (la retòrica), mentre que a Sòcrates li interessa més allò que és propi de la filosofia: la recerca de la veritat mitjançant el diàleg i la reflexió.

Falsacionisme (Karl Popper)

Per a Popper, el sistema inductiu acaba sent problemàtic, ja que mai podrem contrastar tots els casos possibles de l’experiència. Per tant, la ciència no pot verificar de manera completa les seves afirmacions.

Per a Popper, la ciència ha de poder ser falsable; per tant, les teories que es considerin científiques han de poder ser refutades. En aquest sentit, el progrés científic té lloc per assaig i error, és a dir, que teories científiques acceptades amb el temps són falsades i substituïdes per noves teories que tenen més capacitat explicativa o són més precises.

Paul Feyerabend i la Crítica a la Ciència

Paul Feyerabend va ser un filòsof austríac que critica la ciència com un coneixement de tipus especial. Aquest autor defensa que el coneixement científic no és superior al mite, sinó que només suposa una manera diferent d’apropar-se a la realitat.

Les diferents teories existents són incommensurables entre si i, per tant, incompatibles les unes amb les altres. Per tal que existeixi un coneixement objectiu, és necessari que hi hagi una pluralitat d’opcions i no limitar-nos a les teories de tipus científic (el principi de la proliferació). Existeix el perill que la ciència es vulgui convertir en l’única manera correcta de veure el món.