Classificació i Característiques de les Roques Sedimentàries
Geología4,36 KB
Classificació de les Roques Sedimentàries
Roques Detrítiques
- Detrítiques: Restes o fragments de roques ja existents. Poden haver estat transportats per agents externs (AGE), modificant la forma i la mida del gra. Es classifiquen per mida, de més gran a més petita: graves, sorra, llims, argila.
Parts principals: Carcassa, Matriu i ciment.
Principals roques detrítiques:
- Rudites: Formades per fragments més grans. Arrodonits: conglomerat; angulosos: bretxes.
- Gresos: Mida intermèdia.
- Lutites: Roques detrítiques més abundants de la Terra. Mida de gra més fina.
Roques Carbonatades
- Carbonatades: Principalment compostes per carbonats: calcita, aragonita i dolomita (carbonat càlcic). Es formen majoritàriament en medis marins per precipitació de carbonat càlcic provinent de restes orgàniques d'éssers vius (e.v.).
La dolomita (Ca+Mg) es forma quan el magnesi és substituït totalment pel calci durant la diagènesi.
Components trobats: bioclasts, fang calcari (el que forma la matriu de la roca) i peloids.
Principals roques carbonatades:
- Calcària: Les més importants, sempre al mar.
Roques calcàries especials:
- Travertins: Precipitació del carbonat càlcic al voltant de tiges o fulles.
- Estromatòlits: Formen roques carbonatades i es troben al registre fòssil. Són considerats els indicadors més antics de l'aparició de la vida a la Terra.
- Lumaquèl·les: Formades per pètxines.
- Creta: Formada per conquilles.
Roques Evaporites
- Evaporites: Formades per la precipitació de sals a causa de l'evaporació de l'aigua. Contenen carbonat de calci, sulfats de calci o clorur de sodi (sals).
Aquests sals formen minerals com: calcita, guix, halita, silvinita.
Són molt solubles en aigua i molt susceptibles als atacs dels agents externs (AGE). Perquè la zona d'explotació es conservi, ha de quedar coberta per roques impermeables.
Presenten elevada plasticitat. Quan es deformen, poden formar diapirs salins.
Roques Orgàniques
Carbó
- Carbó: Depèn de:
- Tipus de vegetals acumulats.
- Grau de carbonització assolit.
- Profunditat i Temperatura (P i T).
Tipus de carbó (per ordre d'enriquiment en C):
- Torba: Restes vegetals que encara es poden reconèixer. Color marró i poc densa.
- Lignit: Restes vegetals difícils de diferenciar. Més fosc i dens.
- Hulla: Carbó. Negre, molt difícil de diferenciar les restes vegetals.
- Antracita: Tot és carboni (C), no presenta restes tacadits.
Formació del Carbó: Transformació de masses vegetals acumulades a zones pantanoses i deltaiques, inundades durant un llarg període de temps on es desenvolupa molta vegetació.
Procés de Formació: Enfonsament lent del fons on s’acumulen grans quantitats de restes vegetals. Aquest enfonsament en geologia rep el nom de subsidència. Es requereixen condicions anaeròbiques. La cel·lulosa i la lignina es transformen mitjançant la carbonització, que comprèn reaccions anaeròbiques desenvolupades en aigües estancades amb flora bacteriana, causant la transformació de les restes en carbó.
Petroli
- Petroli: Barreja d'hidrocarburs. S'origina a partir de matèria orgànica acumulada als sediments de les conques marines (plancton + argila = fang sapropèric).
Transformacions: Es produeixen en ambients reductors i per l'acció de bacteris anaeròbics. Temperatura (T): 50-100º C, a 1-2 km de profunditat (6-7 km de profunditat en algunes fonts, cal aclarir). El petroli ha de canviar la seva ubicació (migració) des de la roca mare fins a la roca magatzem (d'on s'extreu). Ha de ser envoltat per roques impermeables formant una trampa.