Classificació i Característiques dels Gasos

Classificació dels Gasos

Segons la seva utilització:

• Gasos de l'aire: gasos que s'extreuen de l'aire.
• Gasos industrials: gasos utilitzats a la indústria.
• Gasos no industrials: com l'oxigen que s'utilitza en hospitals.
• Gasos purs: formats per un sol component.
• Gasos mescles: formats per més d'un component.
• Gasos comburents: que acceleren la combustió.
• Gasos combustibles: s'inflamen directament.
• Gasos neutres: no provoquen cap reacció.
• Gasos per la vida: el principal és l'oxigen.

Segons les seves característiques químiques:

• Gasos Inflamables (extremadament inflamables): qualsevol gas o mescla de gasos (20ºC i 1 atm) que tingui un límit inferior d'inflamabilitat en aire ≤13%, o que tingui un rang d'inflamabilitat >12%, independentment del LII. Hidrogen, acetilè...
  • Límit inferior d'inflamabilitat (LII): la concentració més pobre de combustible-aire, susceptible d'entrar en combustió.
  • Límit superior d'inflamabilitat (LSI): la concentració més rica de combustible-aire, susceptible d'entrar en combustió.
  • Rang d'inflamabilitat: l'interval comprès entre el LII i el LSI (LSI-LII), s'expressa en %.
• Gasos Tòxics: qualsevol gas o mescla de gasos que tingui un límit de màxima concentració tolerable durant 8h/dia i 40 h/setmana inferior a 50ppm (VLA-ED):
  ex.: clor, amoníac, monòxid de carboni, diòxid de sofre (SO₂), diòxid de nitrogen, sulfur d'hidrogen (H₂S).
• Gasos corrosius: qualsevol gas o mescla de gasos que produeixi una corrosió de més de 6 mm/any en acer a 55 ºC. Ataquen els metalls i provoquen cremades als teixits vius i la majoria també són tòxics.
  ex.: clor, clorur d'hidrogen, fluor, fluorur d'hidrogen, bromur d'hidrogen.
• Gasos oxidants i comburents: qualsevol gas o mescla de gasos capaç de suportar la combustió de manera superior a la de l'aire (comburent).
  ex.: oxigen, òxids de nitrogen, mescles amb oxigen.
• Gasos autoinflamables: s'inflamen sense aportació calorífica.
• Gasos criogènics: temperatura d'ebullició a pressió atmosfèrica inferior a -40 ºC, es subministren liquats: oxigen nitrogen hidrogen.
• Gasos inerts: qualsevol gas o mescla de gasos que només presenti risc d'anòxia per reducció del contingut d'oxigen en l'aire.
  ex.: diòxid de carboni, nitrogen, argó, heli
• Gas reactiu: qualsevol gas o mescla de gasos que presenti risc de reacció violenta (polimerització).
  ex.: acetilè, propilè, clorur de vinil

Segons les seves característiques físiques:

• Gasos comprimits: Tc < -10ºC a una pressió de 200 kg/cm²: N2, O2. A temperatura atmosfèrica normal es manté en el seu envàs en estat gasós, sota pressió.
  Temperatura crítica d'un gas: el valor a partir del qual és impossible liquar/condensar el gas, independentment de la pressió de treball.
  ex.: metà (CH₄), hidrogen (H₂), monòxid de carboni (CO), oxigen (O₂) nitrogen (N₂), aire (79% N₂ i 21% O₂), argó (Ar), etilè (C₂H₄), heli (He).
• Gasos liquats: Tc > -10 ºC: SO2, Cl2, CO2. Mitjançant fred, pressió o una combinació dels 2 factors se'ls converteix en líquids i es transporten en aquest estat, a una certa pressió. En l'ampolla coexisteixen 2 fases: líquida i gasosa. Si per qualsevol circumstància surten de l'envàs es converteixen novament en gasos.
  ex.: clor (Cl₂), amoníac (NH₃), propà (C₃H₈), butà (C₄H₁₀), età (C₂H₆), clorur d'hidrogen (HCl), diòxid de nitrogen (NO₂).
• Gasos dissolts a pressió: dissolts en un líquid:
  ex.: amoníac en aigua, acetilè en acetona (l'acetilè és un gas incolor que s'utilitza com a combustible; si es comprimeix o liqua pur polimeritza en un procés molt exotèrmic que pot provocar l'explosió del recipient, per evitar aquest problema es dissol en acetona que impedeix la propagació de la reacció).
• Gasos criogènics: liquats a baixa pressió. La seva temperatura d'ebullició a pressió atmosfèrica és inferior a -40ºC. Es liqüen doncs a temperatures més baixes que les atmosfèriques normals i es manté així dins l'envàs. El problema és que no poden mantenir-se indefinidament en el recipient ja que a través de les parets van rebent calor de l'atmosfera amb la qual cosa la pressió aniria augmentant fins a fer esclatar l'envàs, si no es va alliberant el producte (PV=nRT).
  ex.: oxigen, heli líquid, diòxid de carboni líquid, aire, gas natural, argó, nitrogen.