Classificació i Branques de la Psicologia: Una Visió General

Classificació de les Ciències

Ciències Formals: Matemàtiques (aritmètica, geomètriques), Lògica (preposicions, predicats).

Ciències Empíriques: Naturals (física i química, astronomia, geologia, biologia, psicologia), Socials o Humanes (psicologia, sociologia, economia, història, política).

Branques de la Psicologia

La psicologia té dues dimensions: la investigació bàsica i la psicologia aplicada.

Psicologia Bàsica

• Psicologia General: Investiga la naturalesa.
• Psicologia Experimental: Estudia els processos psicològics mitjançant experiments de laboratori, utilitzant tant animals com éssers humans.
• Psicobiologia: Estudia les bases del comportament.
• Psicologia Evolutiva: Ensenya la manera d’actuar.
• Psicologia Social: Estudia la publicitat.
• Psicologia de l’Aprenentatge: Analitza el caràcter i estudia els processos que influeixen en l’aprenentatge.
• Psicologia Diferencial: Estudia les diferències individuals que presenten els individus.
• Psicologia Cultural: Examina les formes en què la cultura afecta el pensament i comportament humà.
• Psicologia del Gènere: Estudia les diferències entre homes i dones.

Psicologia Aplicada

• Psicologia Clínica: Estudia la diagnosi i el tractament dels trastorns mentals.
• Psicologia Educativa: Estudia la conducta humana i els processos mentals.
• Psicologia de Treball: Estudia la conducta de les persones en el seu lloc de treball.

Fases de Desenvolupament Instintiu

Les fases de desenvolupament instintiu van ser estudiades per la filla de Freud, Anna Freud. Aquesta és la seqüència de les fases des de que ets petit fins que et fas gran:

• Oral: El nen i la nena gaudeixen amb la boca.
• Anal: Té a veure amb l'expulsió d'orina; el millor plaer és cagar.
• Fàl·lica: El nen s'adona que és nen i la nena que és nena; la dona s'adona que li cal un òrgan. L'objecte eròtic de l'infant era la mare i el de la nena també, però se li prohibeix. Per al nen, el pare és un destorb; per a la nena, les dues coses. Quan ets petit, els nens solen dir que es casaran amb la mare i les nenes amb el pare. En aquesta etapa es prohibeix la masturbació.
• Latència: Busca un contacte físic amb la mare o pare. La sexualitat està deprimida.
• Genital: En la sexualitat adulta, és com començar de 0.

Personalitat Anímica

Ello (ID): És la part que domina més en la vida de la persona. És la part més primitiva dels éssers humans, on hi ha els desitjos. Ello sol ser una força cega.

Superyo (Superego): És més que la consciència moral; és un deure moral que hi ha dins del nostre i també fora. És una força de prohibició, prohibicions morals introjectades, necessàries per la societat; una força agressiva, la moral és un acte agressiu.

Yo (EGO): Durant segles es considerava la part principal; és una unitat que nosaltres creem i després es pot enfrontar amb Ello i Superyo.

Repressió: És l'acte que impedeix que una idea o desig passi de l'inconscient al conscient; la repressió és el mecanisme de defensa.

Complex de Dipo: Freud ho analitza en el seu llibre Totem i Tabú, la prohibició de mantenir relacions sexuals amb un familiar. Freud i Breuer analitzen a Anna O., que està buscant la seva repressió.

Inconscient i Preconscient

El inconscient és, en certa manera, contradictori. El preconscient és la zona intermèdia entre l'inconscient i el conscient. El subconscient és confós amb l'inconscient.

Pervecció: Són les actituds eròtiques que estan fora de lo normal. Eros: La pervecció comença a la infància; Freud deia que els nens són perversos polimorfos, la pulsió de la vida. Líbido: És una energia interior nostra que fa que gaudim de les coses que ens envolten; és un desig eròtic sense sexe. Thanatos: És un instint que gaudeix destruint; la pulsió de la mort. Encara que Thanatos i Eros estan en la consciència i també en la inconsciència. Les pel·lícules que es fan actualment són més agressives que les d'abans.

Dibuix: Ens pensem que el que veiem és tota la realitat, només si ens quedem en la part exterior. (Somnis) és la via principal que tenim nosaltres per a l’inconscient.

Psicoanàlisi de Freud

La psicoanàlisi de Freud és un mètode que serveix per indagar processos anímics inconscients, difícilment accessibles per altres vies. És una tecnologia psicològica per tractar perturbacions neuròtiques i per oferir una teoria de la ment. El saber psicoanalític va redefinir el que hauria de ser o estudiar la psicologia, això inclou la personalitat, la motivació i la psicopatologia, reforçant l'interès pels aspectes socials i pels relatius al desenvolupament.