Classificació d'articles i altres conceptes lingüístics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,38 KB

Articles:

  • Definits:

    el , la
  • Indefinits:

    un , una

Demostratius:

  • Proximitat:

    aquest , aquesta
  • Llunyania:

    aquell , aquella

Possessius:

  • Poseïdor:

    meu , meva , teu , teva , seu , seva
  • Diversos poseidors:

    nostre , nostra , vostre , vostra , seu , seva

Definits: el , la , els , les

Indefinits: un , uns , una , unes

ART davant del nom propi

Topònims:

  • Amb art

    la Seu d'Urgell , Lleida

Els Demos:

  • Proximitat:

    aquest , aquesta , aquests , aquestes
  • Llunyania:

    aquell , aquella , aquells , aquelles

Possessius:

  • Un sol posseidor:

    meu , meva , meus , meves , teu , teva , teus, teves , seu , seva ,seus, seves
  • Més d'un poseidors:

    nostre , nostra , nostres , nostres , vostre , vostra , vostres , vostres , seu , seva, seus , seves

La sílaba: és un so o un grup de sons pronunciats

Els dígrafs: és un grup de dues lletres que representen un so

Es separen: ix , l.l , rr , ss

No separen: ll , ny , gu , qu

Diftongs: és la unió de 2 vocals que s'integren en una sola sílaba

Creixents: gua , gue , gui , guo - qua , que , qui , quo - ia , ie , io - ua ,ue , uo entranya: part profunda d'un cos esquinçar: rompre

Decreixents: ai , ei , ii ,oi , ui - au, eu , iu , ou , uu negar: ofegar ullprendre: embruixar , fascinar

Hiat: és el contacte de 2 vocals seguides que pertanyen a sílabes diferents estacar: encallar-se en un lloc padri/a: avi/a

La sílaba tònica: és la sílaba forta xaruc-uga: és decrèpit pel fet de tenir molts anys

Numerals:

  • Cardinal:

    vuit , setze Flautista d'hamelí: contrada: territori determinat per límits
  • Ordinals:

    quarte , desè davallar: anar d'un lloc més alt a més baix
  • Fraccionaris o partitius:

    terç dècim esgavellar: posar en complet desordre un conjunt de coses
  • Multiplicatius:

    doble quadruple arengada: sardina preparada amb salmorra i premsada
  • Col·lectius:

    parell , centenar , miler esparverar: fer venir molta por batlle: alcalde

Quantitius: massa , molt , poc , força cuit: molest d'una cosa aclaparar: quedar sense forces

Indefinits: algun , qualsevol , cap rumiar: pensar molt ulls de fura: ulls petits com el de fura

Interrogatius i exclamatius: quin , quant escardalenc: molt prim brogit: successió confusa de sorolls

Altres numerals: mig , terç , dècim , centèsim , mil·lèsim desempallegar-se: desfer-se d'una cosa

Entradas relacionadas: