Els Clàssics de la Sociologia: Durkheim, Weber, Simmel i Tönnies

Émile Durkheim (1858–1917)

Cohesió Social: Tipus de Solidaritat

• Solidaritat Mecànica (Societats segmentàries):
  • Cohesió per similitud.
  • Forta consciència col·lectiva.
  • Dret repressiu.
  • Societats autosuficients.
• Solidaritat Orgànica (Societats modernes):
  • Augment de la densitat i dels contractes.
  • Divisió del treball.
  • Cohesió per interdependència.
  • Augment de la consciència individual.
  • Dret restitutiu.

Nou Ordre Moral: Culte a l’individu.

La Divisió del Treball Social

• Explicació Causal (Què produeix el fenomen?): Augment del volum i la densitat de població.
• Explicació Funcional (Per què serveix socialment?): Produir cohesió social per interdependència.

El Suïcidi com a Fet Social

La taxa de suïcidi és un fet social. Mètode: estadística i variacions concomitants.

Tipus de Suïcidi

• Egoista: Poca integració social (protestants, solters, absència de família).
• Altruista: Excés d’integració (sacrifici pel grup).
• Anòmic: Falta de regulació (crisis i prosperitat sobtada).
• Fatalista: Excés de regulació (marginal).

Funció Social de la Religió

Durkheim no estudia els déus, sinó la funció social de la religió. Analitza el totemisme i la divisió entre allò profà i allò sagrat.

El Fet Social (Definició i Característiques)

Definició: Maneres d'actuar, pensar i sentir, exteriors a l'individu i dotades d'un poder de coerció en virtut del qual se li imposen.

Característiques Fonamentals del Fet Social

1. Exterioritat: Existeixen fora de l'individu. L'individu els troba ja donats al néixer (Exemples: llengua, religió).
2. Coerció: S'imposen a l'individu. La resistència genera sanció, càstig o desaprovació social (Exemple: multes per incomplir la llei).
3. Generalitat: Són col·lectius. S'estenen a la majoria dels membres de la societat.

Tipus de Fets Socials

1. Fets Socials Materials: Tenen existència objectiva i visible. S'expressen en estructures i institucions (Exemples: església, família).
2. Fets Socials Immaterials: No són tangibles. S'expressen com a normes i valors (Exemples: moral, moda).
3. Fets Normals: Són freqüents en una societat.
4. Fets Patològics: Són excessius o disfuncionals.

Max Weber (1864–1920)

Definició de Sociologia Weberiana

Ciència que comprèn el sentit de l’acció social i l'explica causalment.

L'Acció Social i els Seus Tipus Ideals

Acció Social: Té sentit subjectiu, està orientada cap als altres i implica intencionalitat. (No és acció social: reflexos, accidents, meditació solitària).

Tipus Ideals d’Acció Social

• Tradicional: Basada en el costum i l'hàbit.
• Afectiva: Basada en les emocions.
• Racional amb relació a valors: Fidelitat a principis ètics o religiosos.
• Racional amb relació a fins: Càlcul mitjans–objectius (dominant a la modernitat).

El Mètode del Tipus Ideal

Tipus Ideal: Construcció analítica que accentua trets clau. Serveix per comparar, formular hipòtesis i explicar desviacions (Exemple: burocràcia).

Ciència i Valors

• Wertbeziehung (Relació amb els valors): Elecció del tema (inevitable).
• Werturteil (Judici de valor): Neutralitat en els resultats (obligatòria).

Poder, Dominació i Autoritat

• Poder (Macht): Imposar la voluntat pròpia.
• Dominació (Herrschaft): Probabilitat d'obtenir obediència legítima.
• Autoritat: Qualitat del líder que genera obediència.

Tipus de Dominació Legítima

• Tradicional: Basada en el costum i l'arbitrarietat.
• Carismàtica: Basada en qualitats extraordinàries del líder (inestable).
• Legal-Racional: Basada en normes impersonals (burocràcia).

Estratificació Social (Classe, Estament, Partit)

Tres fonts de poder que determinen l'estratificació social:

• Classe: Oportunitats econòmiques al mercat.
• Estatus (Estament): Prestigi i honor social.
• Partit: Organització per obtenir poder polític.

La Burocràcia: Eficiència i Risc

• Característiques: Jerarquia, especialització, normes escrites, impersonalitat, selecció per competència.
• Avantatge: Eficiència.
• Risc: La “gàbia de ferro” (domini total de la racionalitat sobre la vida).

L'Ètica Protestant i l'Esperit del Capitalisme

La combinació de Calvinisme i predestinació va fomentar:

• Ascetisme intramundà.
• El treball com a deure moral.
• Enriquir-se sí, gaudir no.
• Estalvi i reinversió constants.

Això va donar lloc a l'esperit del capitalisme.

Racionalització i Desencantament del Món

Racionalització: Substitució de la màgia per la raó. La ciència, el dret i la política es racionalitzen.

Desencantament del Món: Pèrdua de sentit i de valors últims a causa de l'avenç de la racionalitat instrumental.

Georg Simmel (1858–1918)

La Sociologia Formal: Contingut i Forma

La sociologia formal és el nucli de la seva teoria. El seu objecte d'estudi són les formes de sociació.

Simmel no estudia individus aïllats ni fets concrets, sinó com els individus interactuen i formen grups. La societat és una xarxa d’interaccions.

• Contingut: Interessos, fins i motivacions (econòmics, polítics, religiosos, amorosos).
• Forma: Manera com els individus es relacionen.

Una mateixa forma pot aparèixer en continguts diferents. La sociologia estudia la forma, no el contingut.

Formes Socials i Tipus Socials

Formes Socials: Patrons d'interacció que es repeteixen (la “geometria de la vida social”).

• Conflicte / Cooperació.
• Subordinació / Supraordinació.
• Centralització / Descentralització.

Tipus Socials: Posicions socials definides per la relació amb els altres, no per trets personals (Exemples: El foraster, el pobre).

La Dialèctica Individu-Societat

La vida social és ambivalent. Les formes socials fan possible la llibertat, però també la limiten.

El Conflicte com a Forma Social

El conflicte és inherent a la societat, no és patològic. Socialitza i restableix la unitat.

Subordinació i Poder

La relació de subordinació és recíproca. Sense resposta del subordinat, no hi ha sociació.

El Nombre i el Grup: Díada i Tríada

La mida del grup modifica la interacció:

• Díada (2 membres): Dependència total, relació intensa, sense delegació.
• Tríada (3 membres): Canvi qualitatiu. Apareix el poder del grup. Possibles dinàmiques: tertius gaudens i divide et impera.
• Grups Grans: Més formalització, menys implicació personal, més llibertat i desigualtat.

La Tragèdia de la Cultura Moderna

Creixement de la cultura objectiva (coneixement, institucions) que l’individu no pot assimilar completament. Resultat: alienació i cosificació. Dialèctica llibertat / pèrdua de sentit.

Filosofia del Diner

El diner és impersonal i racionalitza les relacions. Substitueix els vincles personals, augmenta la llibertat individual, però disminueix la cohesió social.

Ferdinand Tönnies (1855–1936)

La Voluntat com a Base de l'Acció Social

La voluntat és la base de l'acció social, entesa com la unitat de sentiments, instints, desitjos, i capacitat racional i crítica.

Tipus de Voluntat: Wesenwille i Kürwille

1. Wesenwille (Voluntat natural/essencial):
   • Espontània, afectiva, tradicional.
   • Basada en el costum, la fe i la passió.
2. Kürwille (Voluntat racional-instrumental):
   • Calculadora, orientada a fins.
   • Instrumental, producte del pensament racional.

Gemeinschaft (Comunitat) vs. Gesellschaft (Societat)

Dos tipus ideals d'estructuració social:

Característiques Clau de la Comunitat (Gemeinschaft)

Relacions basades en l'afecte, la tradició i la proximitat. Les persones són considerades fins en si mateixos (Exemples: Família, Aldea, Nació).

• Autoritat: Patriarcal, protectora i responsable.
• Veïnatge: Cooperació, rituals, propietat col·lectiva.
• Consens: Tàcit, no contractual.
• Llenguatge: Expressió viva i no convencional.
• Orientació: Al “nosaltres” (béns i destins comuns).
• Continuïtat: Generacional (terra i futur compartit).

Característiques Clau de la Societat (Gesellschaft)

Construcció artificial. Relacions instrumentals. Els individus són considerats mitjans (Exemples: Estat, empresa, Mercat).

• Interès individual i competència.
• Càlcul racional.
• Intercanvi d'equivalents.
• Contractes i convencions.
• Cortesia com a regulació social.

Avaluació de la Dicotomia Tönnies

Els tipus ideals no descriuen societats reals pures, sinó que serveixen per analitzar la transició de la tradició a la modernitat i diferents contextos socials.

Valor Teòric: Gran valor per analitzar els dos pols oposats. La realitat és una coexistència de comunitat i societat. La modernitat no elimina la comunitat, sinó que la reconfigura. La dicotomia és clau per analitzar la moral, el vincle social i la racionalització.