Classicisme i Romanticisme Musical: història i característiques

El Classicisme Musical (1750-1820)

S'anomena Classicisme al moviment musical que es desenvolupa des de 1750 (just quan mor Bach) fins a principis del segle XIX. A la resta de les arts, el moviment equivalent s'anomena Neoclassicisme.

Aquest període busca alliberar-se de les formes sumptuoses i complexes del Barroc. Neix arran d’un moviment cultural anomenat Il·lustració, creat per intel·lectuals francesos, que defensa la raó i el sentit comú, impulsant el desenvolupament de la investigació i la ciència. Els seus ideals d’igualtat i coneixement s'aconsegueixen a través de l'educació i la revalorització dels cànons grecs i romans.

Característiques del Classicisme

• Predomina la música profana per sobre de la religiosa.
• La música és pura, és a dir, sense cap significat extramusical.
• Música dramàtica: l'òpera.
• L'harmonia és plenament tonal. Les obres comencen amb la tònica i modulen a tonalitats veïnes mitjançant la roda de quintes.
• Apareix una nova textura: la melodia acompanyada.
• Predomina el timbre instrumental per sobre del vocal.

Instruments i l'Orquestra Clàssica

Els instruments es perfeccionen. Apareix el clarinet, que formarà part de l'orquestra, i el pianoforte (piano) substituirà el clavicèmbal al final del segle XVIII.

Mozart va ser un dels primers a incorporar instruments de percussió d'afinació indeterminada procedents de les bandes militars turques: el triangle, els platerets i els timbals.

L'orquestra clàssica es duplica respecte a l'època Barroca. La incorporació del clarinet, les trompes i els instruments de percussió fa que els instruments de corda fregada hagin d’augmentar el seu nombre per equilibrar la sonoritat.

El Romanticisme Musical (Segle XIX)

El Romanticisme se situa cronològicament entre mitjans del segle XVIII i el segle XIX. L'artista romàntic es caracteritza per la voluntat d'expressar al màxim tots els sentiments. Aquest nou corrent neix a Alemanya amb el nom de Sturm und Drang (Tempesta i Passió), un moviment que s'oposava a la societat i la raó il·lustrada, i que va coincidir amb esdeveniments com la Revolució Francesa.

En aquesta època, la societat amb un mínim coneixement cultural estava en desacord amb les jornades laborals i els sous de les noves indústries, fet que va generar revoltes. L'artista romàntic trenca amb les formes preestablertes anteriorment per tenir el màxim de recursos a l’hora d’expressar-se amb el seu art. Un exemple clar d'aquesta ruptura és Beethoven.

La Música Romàntica Orquestral

La música orquestral és molt important durant el Romanticisme. Existeixen dues grans formes orquestrals: la simfonia i el poema simfònic, que neix durant aquesta època.

El Poema Simfònic

Està basat en un element extramusical, generalment un poema. El compositor vol transmetre musicalment el missatge del text. També destaca el concert per a solista, generalment per a violí o piano, que seran els dos instruments romàntics per excel·lència. Els concerts seran de gran domini virtuós per als solistes, ja que els compositors eren grans virtuosos del seu instrument. Destaquen Chopin i Paganini.

Música per a Piano

Destaquen obres com els nocturns, les barcaroles, els preludis, etc.

Música Vocal Romàntica

Música Vocal Religiosa

Durant aquesta època es continuen component misses i oratoris per a la religió cristiana, així com corals i himnes (anthens) per a la tradició alemanya i americana.

Música Vocal Profana: El Lied

Apareix el Lied (que vol dir 'cançó' en alemany). Era una obra basada en un poema, a la qual els compositors posaven música. Sempre estava acompanyada només per piano, i el text sempre estava en alemany. Destaquen compositors com Schubert o Schumann.

L'Òpera Romàntica: Les Tres Grans Escoles

Es creen tres escoles d'òpera importants, cadascuna amb el seu estil nacional:

Escola Italiana

• Òpera Còmica de curta durada: (Exemple: Rossini).
• Bel Canto: Els cantants utilitzen el virtuosisme vocal per donar la màxima expressió possible, augmentant així el grau d'emoció. (Exemple: Bellini).
• Verisme: Aquest estil agafa arguments basats en fets reals o relats literaris possibles. (Exemple: Donizetti).

Escola Francesa

L'estil francès és molt diferent de l'italià i els textos estan escrits en francès. Destaca Bizet.

Escola Alemanya

El màxim exponent de la música alemanya és Richard Wagner. És considerat l'artista romàntic per excel·lència: ell escrivia el llibret, composava la música, pintava els decorats i fins i tot va crear el seu propi teatre. Va buscar sonoritats noves per a l'orquestra i va inventar una tuba (la tuba wagneriana).