El Classicisme Musical: Context, Formes i Òpera

El Classicisme: Context Històric i Musical

Les grans monarquies europees exercien un poder absolut, que és qüestionat per primera vegada arran de la Revolució Francesa de 1789. Un gran moviment cultural i progressista, la Il·lustració, promou l'ideal d'igualtat i de benestar per a tothom a través de l'educació i el coneixement. Les actituds es regeixen per la raó i el sentit comú. El gust pel saber es tradueix en un gran desenvolupament de la investigació i la ciència.

Durant el Classicisme impera la idea generalitzada que la música és un entreteniment innocent que serveix per fer la vida més agradable. És a dir, que la moderació, l'ordre i el bon gust presideixen la música clàssica.

El resultat és una música elegant, enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l'equilibri. És expressiva, però sense perdre mai les formes; en el Classicisme es té un gran respecte per les formes.

Gèneres musicals principals:

• Música vocal: òpera, missa, oratori
• Música instrumental: simfonia, sonata, concert, quartet, quintet, trio.

L'Impacte de l'Art Clàssic

Contemplar o escoltar obres d'art clàssiques equilibra les emocions, transmet benestar i tranquil·litat, asserena els ànims i ajuda a ordenar les idees.

La Forma Sonata: Definició i Tipus

La paraula sonata designa dos conceptes diferents, si bé relacionats:

• La SONATA COM A FORMA es refereix a una estructura especial per organitzar i desenvolupar els temes musicals, habitualment en el primer moviment d'una composició.
• La SONATA COM A COMPOSICIÓ és la peça per a un o dos instruments, que consta de tres o quatre moviments, el primer dels quals sol tenir forma de sonata.

Aplicacions de la forma sonata:

• Per a 1 o 2 solistes: sonata
• Per a 2 violins, viola i violoncel: quartet
• Per a orquestra: simfonia
• Per a solista i orquestra: concert

Evolució de l'Òpera: Del Barroc al Classicisme

Malgrat que l'òpera s'inventa en el Barroc, en el Classicisme aconsegueix una naturalitat que la fa més pròxima i accessible. A l'ÒPERA CLÀSSICA, les situacions són més familiars i els personatges es comporten de manera creïble: sembla que sentin de debò emocions humanes, com la il·lusió, la vanitat, el desig, la gelosia, el perdó, l'ambició, la tristesa, la tendresa o tantes d'altres. Els canvis socials van obrir l'òpera a un públic més ampli.

ÒPERA BARROCA:

• Caràcter solemne, artificiositat i virtuosisme musical.
• Arguments encartonats, situacions i personatges estereotipats.
• Es dirigeix a l'aristocràcia i la noblesa.

ÒPERA CLÀSSICA:

• Sentit de l'humor, naturalitat musical i escènica.
• Arguments entretinguts, situacions i personatges propers i creïbles.
• Es dirigeix al públic burgès.