El Classicisme Musical: Compositors Clau i Formes Sonates

Periodització i Context Històric del Classicisme

• Dues perioditzacions:
  • Comença l'any 1750 amb la mort de J.S. Bach i acaba l'any 1827 amb la mort de Beethoven.
  • Comença l'any 1750 amb la mort de J.S. Bach i s’acaba l'any 1800 amb l’aparició del romanticisme literari alemany.
• Era de la Il·lustració i la raó. Confiança cega en el poder de la ciència i la cultura per millorar el món.
• Despotisme il·lustrat: «Tot per al poble, però sense el poble».
  • Els governants, en teoria, tenen en compte el bé del poble, però el poble no té dret a decidir.
• 1789: Revolució Francesa.
  • Suposa la caiguda de la noblesa i la pujada al poder de la burgesia.
  • El músic deixa de ser un criat per convertir-se en un artista que es guanya la vida amb les seves obres.

L'Escola de Mannheim

Mannheim és un petit estat alemany governat pel príncep Carl Theodor. Es va proposar tenir la millor orquestra de l'Europa del moment i va encarregar la seva direcció al compositor Johann Stamitz.

Situació Social dels Compositors Clàssics

Franz Joseph Haydn (1732-1809)

Compositor austríac del segle XVIII, amic personal de Mozart i mestre de Beethoven. Va ser el creador del classicisme musical.

La seva primera feina va ser com a acompanyant d’un professor de cant, però el seu primer càrrec important va ser el de director musical de l’orquestra del príncep Esterházy.

Haydn va ser criat tota la seva vida i ho va acceptar de bon grat. Fins i tot, quan va morir el seu patró i el nou príncep li va donar llibertat per marxar de gira a Anglaterra, Haydn va continuar vestint l’uniforme de criat a totes les seves actuacions.

A Anglaterra va estrenar les seves últimes grans obres:

• Simfonies «Londres»
• Oratoris: «La Creació», «Les Estacions»

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

Compositor austríac del segle XVIII. Va començar treballant a l’orquestra del príncep-arquebisbe de Salzburg, igual que el seu pare, el violinista i compositor Leopold Mozart. Quan Mozart va ser adult, una sèrie de desacords amb l’arquebisbe el van portar a presentar la seva dimissió per marxar a Viena, guanyant-se la vida com a compositor independent.

Mozart es va plantejar guanyar-se la vida a Viena de tres maneres:

1. Encàrrecs de l’emperador: Quan un compositor famós arribava a la capital, se li donava una obra com a encàrrec.
2. Classes particulars.
3. Concerts per subscripció.

En un principi, els tres plans li van sortir bé, però aviat Mozart va deixar d’estar de moda i es va començar a arruïnar. Va morir amb trenta-cinc anys, completament endeutat, i va ser enterrat en una fossa comuna.

Abans de morir va estrenar les seves últimes grans obres:

1. Concert per a clarinet.
2. Òpera «La Flauta Màgica».
3. Rèquiem (inacabat).

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Compositor alemany de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Representa la transició del classicisme al romanticisme. Va aconseguir guanyar-se la vida com a compositor independent, sense servir a ningú. Tot i això, tres problemes van fer que la seva situació econòmica variés:

• La sordesa de Beethoven: Va haver de deixar de dirigir i d’actuar en públic.
• La relació amb el seu nebot: Durant cinc anys no va estrenar cap obra perquè es va dedicar a l'ensenyament musical del seu nebot.
• Les guerres napoleòniques: Els tres nobles que pagaven a Beethoven van deixar de fer-ho perquè havien quedat arruïnats per la guerra, i l'economia del país va descendir.

La Forma Allegro de Sonata i les seves Aplicacions

És el descobriment més important del classicisme musical. Objectiu: donar força i evolució dramàtica a una obra purament instrumental.

Parts de la Forma Sonata:

• Exposició:
  • Introducció: Fragment lliure que s’interpreta al principi, abans dels temes.
  • Tema A: Més enèrgic i agressiu. Més rítmic que no pas melòdic.
  • Tema B: Més dolç i més suau, més melòdic que no pas rítmic.
  • Tema A.
  • Tema B.
• Desenvolupament:
  • L’autor juga amb els dos temes, barrejant-los i sotmetent-los a tota mena de canvis, fins i tot canvis de to.
• Reexposició:
  • Tema A’.
  • Tema B’.
  • Coda: Fragment lliure que sona després dels temes per arrodonir el final.

Aplicacions de la Forma Sonata:

• Sonata (1 o 2 instruments sense orquestra):
  • 1r Moviment: Allegro (ràpid) – forma allegro de sonata.
  • 2n Moviment: Lent.
    • Adagio (lent).
    • Andante (ritme de passeig).
    • Forma ternària: A B A.
    • Tema amb variacions: A A1 A2 A3 …
  • 3r Moviment: Ràpid.
    • Allegro (ràpid).
    • Presto (molt ràpid).
    • Rondó: A B A C A.
• Concert (1 o 2 instruments amb orquestra):
  • 1r Moviment: Allegro (ràpid) – forma allegro de sonata.
  • 2n Moviment: Lent.
    • Adagio (lent).
    • Andante (ritme de passeig).
    • Forma ternària: A B A.
    • Tema amb variacions: A A1 A2 A3 …
  • 3r Moviment: Ràpid.
    • Allegro (ràpid).
    • Presto (molt ràpid).
    • Rondó: A B A C A.
• Simfonia (orquestra):
  • 1r Moviment: Allegro (ràpid) – forma allegro de sonata.
  • 2n Moviment: Lent.
    • Adagio (lent).
    • Andante (ritme de passeig).
    • Forma ternària: A B A.
    • Tema amb variacions: A A1 A2 A3 …
  • 3r Moviment:
    • Minuet (lent) – forma ternària A B A.
    • Scherzo (ràpid) – forma lliure.
  • 4t Moviment: Ràpid.
    • Allegro (ràpid).
    • Presto (molt ràpid).
    • Rondó: A B A C A.