El Classicisme Musical: Característiques, Formes i Compositors Clau

El Classicisme Musical: Període i Característiques

El Classicisme musical, que abasta el període entre el 1750 i el 1825, es caracteritza pel retorn als models grecollatins. El corrent cultural que es desenvolupa durant aquesta època és el triomf del pensament racionalista.

Principis Estètics i Compositors Clau

Aquest període es distingeix per la cerca de la bellesa en la proporció de la melodia, l'harmonia i l'equilibri formal. Els compositors més destacats del Classicisme són:

• Joseph Haydn
• Wolfgang Amadeus Mozart
• Ludwig van Beethoven

L'Òpera Clàssica: Seriosa i Buffa

Durant el Classicisme, l'òpera es divideix principalment en dos gèneres:

• Òpera Seriosa: Basada en temes mitològics i llegendes antigues.
• Òpera Buffa: Pren com a argument temes quotidians. Es caracteritza per incloure melodies espontànies i populars, barrejades amb l'humor i la frivolitat.

Altres Formes Operístiques: Singspiel i Tonadilla

Va sorgir un nou tipus d'òpera popular, el Singspiel, que alterna fragments cantats i parlats d'una manera molt semblant a com es fa en la sarsuela. La Tonadilla, per la seva banda, és una forma més breu, d'assumpte còmic i amb danses populars.

Característiques Musicals del Classicisme

Les composicions d'aquest període busquen l'ideal de la bellesa mitjançant l'equilibri formal. Predomina la línia melòdica sobre una base harmònica poc complexa. El ritme és regular. L'agrupament dels instruments en l'orquestra afavoreix l'aparició de nous timbres i matisos.

Formes Instrumentals Clau

Sonata:

Es desenvolupa en 3 o 4 moviments diferenciats pel seu tempo i la seva forma.

Simfonia:

Composició per a orquestra en què el primer moviment segueix l'esquema de la forma sonata.

Concert:

Manté la mateixa estructura que la sonata clàssica, amb 3 moviments, generalment per a un instrument solista i orquestra.

Música de Cambra

La música de cambra és una agrupació instrumental que sol incloure entre 2 i 15 instruments. Inicialment, es tractava d'una música destinada als salons dels palaus, interpretada per aficionats. Posteriorment, la dificultat va augmentar i es va començar a compondre per a músics professionals i sales de concert.

L'Orquestra Clàssica i els Instruments

L'agrupació més gran del Classicisme és l'orquestra. Podem trobar fins a 30 instruments distribuïts en diferents seccions. Durant aquest període, es conforma la base de l'orquestra actual. La més important d'aquella època va ser l'orquestra de la capella de la cort de Mannheim, que va establir els principis de la disciplina orquestral i va introduir l'ús d'efectes sonors com el crescendo.

Instruments que cauen en desús:

• L'orgue
• El clavecí
• El llaüt
• La flauta dolça

Instruments que guanyen importància:

• El pianoforte
• El clarinet
• La trompa

El violí adquireix un gran protagonisme i el violoncel evoluciona significativament.

Audicions Recomanades del Classicisme

Flauta Màgica (MOZART): La Reina de la Nit

• Tipus: Ària
• Veu: Soprano (veu de dona)
• Gènere: Òpera seriosa amb elements de buffa

Duo Papageno (MOZART): Flauta Màgica

• Tipus: Duet
• Veus: Soprano i Baríton
• Gènere: Òpera buffa
• Característiques: Repetició de síl·labes, textura més simple que en el Barroc, tempo regular, melodia simple.

Simfonia Núm. 26 en Re m (HAYDN): Lamentacions

• Estructura: 4 fragments
• Instrumentació: Corda fregada (instrumental)

Divertimento (MOZART): Música de Cambra

• Estructura: Format per 5 moviments
• Instrumentació: Per a 5 instruments (quintet), amb la melodia principal a càrrec de l'oboè.
• Gènere: Música de cambra
• Mètrica: Ternària

Concert per a Fagot i Orquestra (MOZART)

• Tipus: Concert per a instrument solista i orquestra.
• Característiques: Exemple clar de la forma concert clàssica, destacant la interacció entre el fagot i l'orquestra.

Sonata en La M (MOZART): 3r moviment

• Tipus: Forma sonata (per a instrument sol, generalment piano).