Classicisme Històric: Context i influència cultural a la Grècia Antiga

PRIMER CLASSICISME

Aquest període es troba en plena guerra del Peloponès (431-404 a.C), i just després del mandat de Pèricles, quan les nombroses derrotes contra Esparta començaven a passar factura política i social a la polis grega. Es creu que la construcció del temple es va fer sota el comandament de Filocles, però també s’especula amb Calícretes.

CULTURAL

Fou construït en terreny sagrat - i irregular- ja que es diu que és on va tenir lloc la lluita mitològica entre Posidó i Atena. Homer va dir que aquest temple era la representació jònica de la casa d’Erecteu, el primer rei i fundador d’Atenes.

Tot i l’eminent declivi polític al que estava evocada la polis, Atenes seguia sent un gran centre cultural i intel·lectual, i aviat van aparèixer grans filòsofs de la nostra història com Plató i Aristòtil.

SEGON CLASSICISME

Context Històric: El període clàssic va començar l’any 475 abans de Crist coincidint amb el desenllaç de les Guerres Mèdiques -que enfrontaven Pèrsia contra les polis gregues-, amb victòria per Grècia, encapçalada per Atenes. La fi del període clàssic data de l’any 323 abans de Crist a causa de la sobtada mort de l’Emperador Alexandre el Gran i la conseqüent desintegració de l’Imperi que havia creat en vida.

Context cultural: El personatge més rellevant del període havia sigut Pèricles que va instaurar la democràcia a Atenes convertint-la així en la més important de les polis. Destaca també l’avanç en filosofia propulsat per Sòcrates, el seu deixeble Plató i Aristòtil. Si es parla el segle V aC cal esmentar artistes com Miró, Políclet i Fídies així com també va ser època de grans dramaturgs com Èsquil, Sòfocles i Eurípides en tragèdia i Aristòfanes en comèdia. Són importants també les figures d’Herodot, el primer historiador, i Hipòcrates, qui funda l’escola de la medicina científica.

HELENISTIC

Context històric: Històricament es situa en el període Hel·lenístic; últim de la Grècia Clàssica, iniciat amb la mort d’Alexandre el Gran i finalitzat amb el començament de la dominació romana. La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes i van prosperar noves ciutats, com ara Alexandria a Egipte, Pèrgam a l’Àsia Menor, o la Illa de Rodes mateixa. Durant aquell període, el rei selèucida Antíoc III el Gran obtingué múltiples victòries navals en els seus conflictes, la qual cosa el portà a manar la creació de la Victòria de Samotràcia.

Context cultural: Culturalment veiem que la cultura grega es fragmenta de la mateixa manera que l’imperi, patint una forta orientalització a causa de la mescla de civilitzacions, i així acabant amb la característica sobrietat que havia caracteritzat l’art en els períodes anteriors. També cal dir que amb l’aparició de noves ciutats important, es van presentar homòlogament noves escoles de vital i igual importància, participant les unes de les altres. Destacarem la escola d’Alexandria (Egipte), la de Pèrgam o Bergama (Àsia Menor), la de l’illa de Rodes i la d’Atenes.

ETRUSC

Històric:

La civilització etrusca es va desenvolupar a la península Itàlica, al territori que correspon a l’actual Toscana. Els Etruscs s’estableixen entre l’Arno i el Tiber al segle VIII aC on comença el seu període de formació. S’ha de saber que els segles VII i VI són el moment d’esplendor i paral·lels al període arcaic de la cultura grega. D’origen incert els etruscs, es creu que eren un poble originari d’Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d’art grec i art oriental. Sabem que el seu territori era ric en mines i que eren experts en el comerç per tota la Mediterrània.

Cultural:

La cultura etrusca recull la tradició cultural de les civilitzacions del Pròxim Orient i de la Mediterrània i desenvolupen una cultura marcada per les seves creences religioses i bàsicament el seu culte als morts per això hem trobat moltes restes de tombes decorades amb pintures al fresc amb temes importants com la música, la dansa i els banquets, mascares de cera o urnes cineràries. El que volen els etruscs és transmetre al mort ganes de viure, optimisme cap al més enllà. Tarquinia i Cerveteri són les necròpolis més destacades. La cultura Etrusca és la base del món Romà. Els temples romans perden l’estereòbat en pro d’un podi i utilitzen l’arc i la volta tret de la cultura Etrusca. Hàbils amb el bronze feien escultures d’aquest material. La Quimera d’Arezzo i diuen la Lloba Capitolina en són uns bons exemples amb aquest material.