L'Era Clàssica en la Música: De Viena a Gluck

Classicisme Musical: Llum, Claror i Equilibri

El Classicisme és una època de llum i claredat en la música. Els compositors volen que la música sigui lúdica i que l'expressió musical no sigui reprimida. El nucli d'aquest moviment és Viena, per això se l'ha denominat classicisme musical vienès. Durant aquest període, es crearà l'Escola de Viena.

Amb el canvi social, l'artista esdevé més autònom, sent recordat per les seves obres, fruit del seu enginy. El compositor marca les pautes i té una personalitat pròpia, desenvolupant els primers mètodes de composició.

Elements Clau del Classicisme

La Forma Sonata: L'Esquema Sagrat

Un dels elements més significatius és l'aposta per la forma sonata. Aquesta té tres parts, amb l'aparició de dos temes. És un esquema sagrat que seguiran tots els compositors. Trobarem el segell de l'autor en l'elecció de temes extremadament melòdics que agafen més extensió. El procés de desenvolupament dels temes permet el lluïment del control tècnic i compositiu del compositor, sent una forma més o menys elàstica.

Equilibri i Melodia

Hi ha un equilibri entre la forma i l'expressió, resultant en una música més objectiva, refinada, elegant i cortesana. La melodia és l'element més important, amb frases curtes i simètriques que l'oient pot recordar fàcilment. A diferència del Barroc, no s'utilitzen ornaments excessius.

Harmonia i Ritme

Es renuncia al baix continu, que desapareix gradualment, sent substituït pel baix d'Alberti. No hi ha formes contrapuntístiques. El baix d'Alberti és arpegiat i acompanya la melodia. El ritme és regular i estructura les frases melòdiques, posant èmfasi en la naturalitat de la melodia.

L'harmonia és clara i transparent, acompanya constantment la tonalitat i evita les dissonàncies. Els contrastos juguen amb les dinàmiques, els canvis en els instruments i la interpretació d'aquests.

L'Orquestra Clàssica: Riquesa i Color

En el Barroc, les orquestres eren petites (20-25 músics); en el Classicisme, es doblen i passen a ser d'uns 50. Aquesta composició aporta una gran riquesa orquestral. L'orquestra té més flexibilitat, més timbre i adquireix més color. El llenguatge musical és optimista i més lleuger.

Formes Instrumentals Destacades

Les formes instrumentals que marquen aquest període són:

• Forma Sonata: El patró a seguir.
• Simfonia: Influenciada per la sonata.
• Concert: El concerto grosso desapareix, donant pas a un instrument solista amb una gran orquestra.
• Música de Cambra: Adquireix molta importància. Es desprèn de la funció de divertir a la cort i es posa a la mateixa alçada que el concert, sent igual de complexa. Hi ha una autonomia instrumental.

L'orquestra té més protagonisme; potencia noves melodies i desenvolupa temes que l'instrument solista tractarà. A partir del tercer moviment (alegre, lent, alegre), Haydn inclou un quart moviment.

Música Escènica i Vocal

La música escènica o vocal inclou principalment òperes, misses i oratoris, abastant tant música sacra com profana. Formes com les suites, cantates i tocates desapareixen.

Direcció Orquestral i Innovadors

El primer violí porta la direcció de l'orquestra, no el teclat. El director utilitza la batuta, i instruments com els clarinets i les trompes tenen més presència.

Carl Philipp Emanuel Bach i la Sonata

El màxim representant de la sonata serà Carl Philipp Emanuel Bach (fill de Bach), amb el lluïment dels temes de la forma sonata, trencant la monotonia (evitant la repetició).

La Simfonia: Evolució de l'Obertura

La simfonia adapta la forma sonata i es deu a l'obertura de les òperes del Barroc. Presenta una gran riquesa melòdica i harmònica, sent una peça on podem detectar elements operístics. La simfonia és l'equivalent a l'obertura en el Barroc.

La Reforma de Gluck en l'Òpera

Un dels personatges més importants va ser Christoph Willibald Gluck, que volia recuperar l'essència de l'òpera. Rebutja les característiques més destacades de les òperes barroques, no creient en l'exhibició i el lluïment constants (superioritat de la part instrumental sobre la vocal). Els cantants havien de seguir nota per nota el que el compositor deia.

Gluck va recórrer a temes mitològics, com Orfeu i Eurídice o Alceste, per lluitar contra l'avorriment amb arguments seriosos.

Principis de la Reforma de Gluck

Els canvis introduïts per la reforma de Gluck inclouen:

• Molt poques àries da capo (per no repetir).
• Renúncia al virtuosisme vocal i als llargs melismes.
• El text és més comprensible; encarrega al llibretista paraules més clares.
• Canvis en el text de les àries, amb un text més variat.
• Separació entre recitatiu i àries, cada vegada més marcada.
• Recitatius acompanyats en lloc de secs.
• Línies melòdiques més simples i fluides.
• Les obertures de les òperes tindran a veure amb el desenvolupament de l'òpera (argument intuït).
• Major permanència del cor per emfatitzar successos a l'escenari.

Grans Compositors del Classicisme

Els tres grans representants del Classicisme són:

• Joseph Haydn
• Wolfgang Amadeus Mozart
• Ludwig van Beethoven