Classes, Teories i Moviments Obrers al Segle XIX

Classes Socials al Segle XIX

Una de les conseqüències de la Revolució Industrial van ser els canvis socials, les revolucions liberals i noves formes de vida. Després de les revolucions liberals, va aparèixer la societat de classes que es dividia en:

• Classes Altes: Trobem l’antiga noblesa i la burgesia molt enriquida (empresaris, banquers...).
• Classes Mitjanes: Eren treballadors qualificats que es formaven en escoles especialitzades (metges, professors...).
• Classes Baixes: El sector més representatiu és el proletariat, format per artesans, camperols i les classes urbanes. Patien un descontentament degut a la mecanització, ja que els camperols van haver de marxar del camp cap a la ciutat en busca de feina.

Teories Socials

Apareixen quan els pensadors i intel·lectuals s'adonen que el problema estava en les classes obreres. Apareixen els següents pensaments:

Socialisme Utòpic

Denunciaven les condicions de misèria en què vivien els obrers i proposaven reformes per a la societat. Demanaven una societat justa i igualitària.

Característiques del Socialisme Utòpic

• Recerca d’una societat ideal.
• S'arribaria a aquesta societat pacíficament.
• Creien en la solidaritat.
• Defensaven la industrialització.

Socialisme Científic (Marxisme)

Va ser elaborat per Marx i Engels. Engels estudia l'experiència d'Owen a Amèrica. Marx creia que la base de la història és el mode de producció. Per a Marx, la història segueix una línia de dinamisme i contradiccions que fan avançar la societat. Hi ha 3 fases en aquest procés dialèctic:

La Dialèctica Materialista

1. Tesi: Mode de producció acceptat.
2. Antítesi: Detecció de contradiccions.
3. Síntesi: Conflicte entre la tesi i l'antítesi.

Aplicat al capitalisme:

1. Nova Tesi: Capitalisme.
2. Nova Antítesi: El proletariat és conscient de la seva misèria.
3. Nova Síntesi: Lluita obrera.

Per a Marx, la fase final seria:

1. Nova Tesi: Dictadura del proletariat per evitar la revolta dels antics poderosos.
2. Nova Antítesi: Protesta contra la dictadura.
3. Nova Síntesi: Societat igualitària (comunisme).

La Teoria del Valor i la Plusvàlua de Marx

Qualsevol producte té un valor d'ús i un valor de canvi.

• Plusvàlua: Marge de benefici que genera el capital, diferència entre el salari pagat al treballador i el valor del treball generat. La plusvàlua es basava en la sobreexplotació. Els capitalistes que obtenen la plusvàlua pagaven una misèria als treballadors.

Marx va analitzar la crisi que acabaria amb el capitalisme per a arribar a una societat igualitària.

Anarquisme

És una doctrina que defensa la manca de poder i govern. Considera nociu qualsevol domini polític i innecessari per a la societat, ja que creu que tots els que tenen poder n'abusen.

Corrents de l'Anarquisme

• Utòpic: Proposava una federació lliure d'associacions d'obrers basada en la solidaritat i l'ajuda mútua.
• Científic: El seu objectiu era destruir el capitalisme. El principal teòric era Bakunin, que proposava una rebel·lió contra l'estat, rebutjava la propietat privada i la religió, i va intentar imposar l'anarquisme per mitjà de l'educació.

L'anarquisme es divideix en 2 corrents principals:

• Anarcocomunisme: Defensa l'acció directa, incloent atemptats contra el poder.
• Anarcosindicalisme: Defensa la lluita sindical a través de vagues, manifestacions, etc.

Moviments Obrers

Els obrers es van agrupar per debatre els problemes que tenien i intentar trobar una solució. A partir d'aquestes societats, apareixen els sindicats, que eren associacions de treballadors que intentaven millorar les condicions laborals.

Els sindicats no van ser ben vistos pel poder.

Ludisme

Apareix el Ludisme: moviment de destrucció de màquines perquè es considerava que prenien llocs de treball.

Sindicalisme

A partir d'aquest moment, es va produir una gran activitat sindical. El sindicalisme va ser sovint prohibit i els seus dirigents perseguits.

Cartisme

Cartisme: És un moviment polític que demanava sufragi universal. El cartisme va fracassar.