Classes Socials i Vida Quotidiana a la Societat Romana

Viure en Societat a l'Antiga Roma

Diferències Socials i Classes a Roma

Al principi, Roma era una ciutat amb poques diferències, però aquestes van sorgir a causa de l'augment demogràfic i un creixement econòmic desigual. Les diferents classes socials eren:

Homes Lliures: Drets i Deures

Se'n consideraven totes les persones que no eren o havien estat esclaus. Tenien drets i deures. N'hi havia diferents tipus:

• Patricis: L'Aristocràcia Romana

  Eren els descendents de les famílies creadores de la ciutat. Representaven l'aristocràcia i gaudien de drets econòmics, religiosos, polítics i socials. Eren els propietaris de les terres i rebien els beneficis de les conquestes. Podien formar part del col·legi sacerdotal i ocupaven la majoria dels càrrecs polítics. Cap a finals de la República, d'aquests privilegis també en gaudien els plebeus.

• Plebeus: La Lluita per la Igualtat

  Eren els descendents de les primeres famílies que van anar a Roma des de la resta del Laci. Al principi se'ls considerava estrangers i no gaudien de drets ni de deures (no podien tenir propietats, ni accedir a cap càrrec polític o religiós, ni casar-se amb patricis). Amb el temps, atès que els plebeus eren majoria, van aconseguir els mateixos drets. Només hi havia una diferència des del punt de vista del prestigi entre plebeus i patricis, però res més.

• Clients: El Clientelisme i el Patronatge

  Eren plebeus que voluntàriament *es posaven* sota la protecció d'un patrici (*patronus*). Cada matí, els clients es presentaven a *casa* dels patricis per fer el que se'ls manés. A canvi, se'ls donava menjar i diners *per al* manteniment de la família, i el patró guanyava el suport polític necessari. Més endavant, van créixer les diferències entre els mateixos plebeus, de manera que augmentà el clientelisme. Això anava bé als patrons, ja que podien guanyar unes *eleccions* depenent del nombre de clients que tinguessin.

• Lliberts: Esclaus Alliberats

  En formaven part els pocs esclaus que havien estat alliberats. Tot i això, no gaudien dels mateixos drets que els plebeus, ni molt menys que els patricis. Però els seus fills ja eren ciutadans de ple dret.

Esclaus: Propietat Sense Llibertat

Eren totes aquelles persones que no gaudien de llibertat i eren propietat d'un amo. No se'ls considerava persones. Se'n compraven i se'n venien, i no tenien drets. No es podien casar i els fills també eren de l'amo. Se'ls feia fer totes les feines més dures. Tot i això, hi havia dos tipus d'esclaus segons les seves feines:

• ***Esclaus públics***: Propietat de l'Estat; feien carreteres, treballaven a les *mines*, etc.
• ***Esclaus familiars***: Potser rebien un tracte més humà; feien feines del camp, perruquers, barbers, mestres, secretaris, etc.

S'arribava a ser esclau *sent* fill d'esclaus, presoner de guerra, condemnat per la justícia o per no *pagar* els deutes. A la Monarquia n'hi havia pocs, però a la República van augmentar en nombre a causa de les conquestes de territoris i se'ls feia presoners de guerra, cosa que va fer que en baixés molt el seu valor.

Vida a la Ciutat Romana

Les *ciutats* eren bullicioses, plenes de gent i amb gran activitat. Proporcionaven tot tipus de serveis.

La Rutina dels Patricis

Els patricis vivien normalment a les ciutats. Al matí, després de llevar-se, gestionaven el seu patrimoni amb l'ajuda dels esclaus. Cap a mig matí, anaven cap al Fòrum, on, segons el càrrec, feien unes tasques o unes altres, o simplement hi anaven a comprar o a passar l'estona.

A partir del migdia s'acabava la jornada laboral i passaven la tarda als banys, als espectacles, en trobades amb amics, bevent, ballant o menjant.

La Vida dels Plebeus

En canvi, els plebeus vivien de manera ben diferent. La majoria eren comerciants, *artesans* o treballaven per un salari. Si tenien un negoci, tenien altres treballadors al seu càrrec. A Roma s'hi podien trobar tot tipus de productes, des dels més luxosos (or, pedres precioses, perfums, vins...) com els més quotidians (mobles, bronze, aliments...).

A l'augmentar el nombre d'esclaus, molts plebeus van anar perdent les feines. Passaven el dia sense fer res, vivien de l'Estat o *del* patró, i assistien a espectacles o anaven al Fòrum. Alguns s'allistaven a l'exèrcit pel sou; els patricis també ho feien, però en càrrecs més alts.

Esclaus Domèstics

Totes les famílies, de les *més* humils a les més benestants, tenien algun esclau. N'hi havia d'*especialitzats* (barbers, perruquers, mestres, tresorers...) o de *genèrics* que feien tasques domèstiques.

Vida al Camp Romà