Classes Socials de la Roma Antiga: Patricis, Plebeus, Esclaus i Tòpics Llatins

Les Classes Socials a Roma

La població romana estava constituïda per dos grans blocs: homes lliures i esclaus. Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. A aquests últims se'ls permetia residir a Roma, però no tenien drets polítics.

Els Ciutadans: Patricis i Plebeus

En principi, els únics ciutadans eren els patricis, que es consideraven descendents dels primers habitants de Roma, generalment divinitzats. Els plebeus van anar aconseguint drets que inicialment els eren negats i així es van anar igualant als patricis davant la llei. En aquesta lluita van ser importants les fites següents:

• Els Tribuns de la Plebs (493 aC)

  L'any 493 aC, els plebeus es van amotinar a l'Aventí i van amenaçar de fundar una nova ciutat. Els patricis accediren a crear els tribuns de la plebs.

• La Llei de les Dotze Taules (451-449 aC)

  Durant els anys 451-449 aC es van posar per escrit les lleis romanes, que van ser gravades sobre dotze taules de bronze. Els plebeus volien evitar que la llei s'interpretés arbitràriament, tal com s'havia fet en l'època en què no estava codificada.

• La Llei Canuleia (445 aC)

  Permetia als plebeus casar-se legalment amb els patricis. Amb això es va autoritzar la barreja de sang entre tots dos estaments socials.

• La Llei Hortènsia (287 aC)

  Els plebeus van aconseguir que els plebiscits o acords emanats de les assemblees de la plebs presidides per un tribú tinguessin força de llei i obliguessin tots els ciutadans.

L'Ordo Senatorius o Nobilitas

Estava constituït tant per patricis com per plebeus, els avantpassats dels quals haguessin exercit una magistratura del cursus honorum. Quan un plebeu aconseguia arribar a edil, es convertia en homo novus i fundava la nobilitas de la seva família.

L'Ordo Equester

Estava integrat per una burgesia rica dedicada a les activitats econòmiques i judicials.

Els Clients

Es tractava de ciutadans lliures que es posaven voluntàriament sota la protecció d'una persona rica. Durant l'Imperi, la clientela es va convertir en una relació de lloguer, va passar a ser una figura mal pagada, decorativa... cosa que abans d'això la clientela havia suposat una relació íntima i gairebé sagrada entre el patró i el client.

Els Esclaus

Roma tenia una economia esclavista, basada en el treball dels esclaus com a mitjà principal de producció. No tenien personalitat jurídica, no tenien dret a la propietat, ni podien fundar família pròpia. La condició d'esclau s'adquiria per una d'aquestes vies:

• Per naixement: en ser fill d'una esclava.
• Per dret de conquesta: en esdevenir presoner de guerra.

Una part dels esclaus eren domèstics, vivien amb les famílies romanes i feien les tasques necessàries per al manteniment de la hisenda com a unitat productiva.

Els Lliberts

Els esclaus podien obtenir la llibertat. L'esclau manumès es denominava llibert. Gaudia de drets limitats i continuava devent al seu antic amo respecte i fidelitat. Les maneres d'aconseguir la manumissio eren les següents:

• Per testament: Alliberaven els esclaus en el moment de morir perquè tinguessin enterrament d'home lliure. Solien tenir clàusules d'alliberament d'esclau com a mostra de generositat i alguna vegada també els deixaven propietats o diners.
• Comprant la seva llibertat: Podien tenir un petit capital que es deia peculium.
• Per declaració davant un magistrat: Amo i esclau defensaven la llibertat davant un magistrat; si era acceptada, se li posava un bastó al cap com a mostra d'acceptació.

Els Tòpics Literaris Llatins

Els termes literaris o de teoria procedents del llatí són innombrables. La literatura llatina ha proporcionat a la nostra literatura molts tòpics literaris. En la literatura llatina apareixen tòpics de diversa mena:

• Aurea Saecula: L'Edat d'Or

  En l'Edat d'Or no calia treballar; la terra mateixa oferia generosament i sense esforç els seus fruits, que eren posats en comú. Llavors no hi havia propietats privades. Tot era harmonia i llibertat.

• Tempus Irreparabile Fugit: El Temps Fuig

  Aquest tòpic expressa la sensació, tenyida de melancolia, que qualsevol característica o acció humana és terriblement breu i caduca.

• Carpe Diem: Gaudeix del Present

  Significa 'agafa el dia'. L'exhortació d'Horaci està acompanyada d'altres tòpics com ara el de la brevetat de la vida, la fugacitat de l'existència humana i el pas veloç i inexorable del temps.

• Beatus Ille: Feliç Aquell

  Segons la literatura hel·lenística, l'home no podia ser completament lliure i feliç a la ciutat perquè les normes i convencions de la vida en societat coarten la llibertat individual de les persones.

• Locus Amoenus: El Lloc Agradable

  Consisteix bàsicament a fer una descripció idealitzada de la natura. S'hi solen repetir alguns elements naturals amb l'objectiu de crear un ambient perfecte.

• Aurea Mediocritas: La Daurada Moderació

  El tòpic procedeix d'Horaci, per a qui la paraula mediocritas no tenia el valor negatiu que té en català el mot 'mediocritat', sinó que designa una posició equilibrada entre el millor i el pitjor.

• Militat Omnis Amans: Tot Amant és un Guerrer

  Es tracta d'un dels tòpics més tractats per la literatura amorosa i consisteix a concebre l'amor i totes les seves vicissituds com una empresa bèl·lica.