Classes socials i moviments obrers del segle XIX
Enviado por maria y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,2 KB
Societat del s.XIX:
Noves classes socials, la classe que dominava era la burgesia. Classes populars (camperols, treballadors de les fàbriques “obrers o propietaris”).
Valors de la Burgesia:
el treball, defensa de la iniciativa personal, propietat privada, esforç personal i l’estalvi.
La Burgesia:
L’alta:
Grans empreses, políticament era conservadora, perquè ja havien aconseguit els càrrecs que ocupaven abans dels nobles.
Mitjana:
Obtenia els beneficis dels seus negocis, membres professionals liberals (advocats, metges, professors universitaris..)
Petita:
Comerciants, funcionaris, membres de les professions liberals (es diferenciava de la mitjana burgesia en el salari que rebien). Comportaven ideologies amb els moviments més radicals de la classe obrera.
Obrers:
només podien oferir la seva força de treball, rebien un salari molt baix, la jornada laboral era de 12h de mitjana, les condicions de treball eren dures.
Moviment obrer:
Les penoses condicions de vida i de treball dels obrers van fer aparèixer diversos moviments de protesta. Les primeres accions de protesta no estaven organitzades, tenien lloc quan s’elevava el preu del pa. Alguns tenien caràcter destructiu, alguns obrers destrossaven màquines perquè pensaven que eliminaven llocs de treball (luddisme). Aquestes accions eren contraproduents i no proposaven canvi per això van veure la necessitat d’organitzar-se per defensar els seus interessos.
Sindicalisme:
Principalment eren il·legals. 1824, Trade Unions. 1834, unió de sindicats (500.000 membres) 1838, Cartisme: moviment obrer britànic, la redacció d’una carta, va proposar l’estratègia de la vaga general per assolir les seves reinvindicacions.
Dos funcions:
ajut econòmic als obrers que no cobraven o no podien treballar, i suport a les vagues per obtenir millores laborals.
Socialisme utòpic:
organització de treball basada en la cooperativa i el col·lectivisme, canvis a partir de l’educació i la propaganda, van fracassar perquè eren propostes poc concretes i realistes.