Classes Socials i Moviment Obrer: Conceptes Clau

Classes mitjanes

Constitueixen una franja intermèdia entre els grans burgesos i els assalariats. Representaven menys del 5% de la població i hi trobem:

• Mitjans propietaris de terres
• Comerciants
• Petits fabricants
• Professionals liberals
• Funcionaris públics

Els seus ingressos depenien de la marxa dels negocis.

Classes populars

Són la major part de la població i agrupen un ventall de sectors socials que en la revolució liberal eren el grup social desfavorit: antics artesans, llauradors pobres, jornalers sense terra i el nou proletariat industrial.

Classe social

Forma d’estratificació o organització social en què els individus s’agrupen segons característiques econòmiques, no jurídiques. Hi havia dues classes antagòniques segons el pensament marxista: burgesia i proletariat.

Terratinents agraris

Grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que vivien dels beneficis de les terres. Per la desamortització es va consolidar la propietat latifundista. El fet que les terres es venguessin per subhasta va fer que molt pocs poguessin accedir a la propietat. Els únics que poguessin comprar-les foren els nobles i el clergat.

Proletariat

Classe social formada per obrers industrialitzats i camperols sense recursos que venen el seu treball a canvi d'un salari. Neixen a partir de la Revolució Industrial del segle XIX, la qual va llevar les terres als camperols. Els seus enemics no eren l’antic règim contra el que lluitaven juntament amb la burgesia, sinó la pròpia burgesia. Eren la mà d'obra assalariada que va formar la classe obrera al segle XIX.

Jornalers

Pagesos sense terres que treballaven a jornal en les propietats dels terratinents agraris. Van sorgir per la desamortització i la reforma agrària liberal, ja que la majoria es van quedar sense terra. El jornaler era un assalariat agrari. A la primera meitat del segle XIX van anar en augment degut a la transformació dels camperols en assalariats.

Utopisme

Pensament filosòfic que pretén la creació de societats igualitàries, basades en la propietat col·lectiva i en el repartiment equitatiu de la riquesa. Té una visió positiva de la història i de l'ésser humà que és considerat bo per naturalesa. Van plantejar l'internacionalisme, l'intervencionisme de l’Estat, la lluita armada revolucionària, la transformació del model social. Són socialistes utòpics: Saint Simon, Proudhon, Fourier.

Societats mutualistes

Societats de socors mutus entre obrers, que asseguraven ajuda en cas de desocupació, malaltia, mort a canvi d’una petita quota. Eren associacions d’ajuda mútua. Fou el primer tipus d’organització obrera. Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegades, d’antigues formes de protecció dels artesans per oficis.

Anarquisme

Doctrina político-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’Estat i de la propietat privada. Proudhon i Bakunin són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX. El bakuninisme exigeix la col·lectivització dels mitjans de producció, condemna tota mena d’Estat, que considera instrument d’opressió social.

També a Espanya es produí una escissió i mentre un nucli internacionalista de Madrid adopta el pensament marxista fou el nucli inicial del PSOE i de la Unión General de Trabajadores.

Socialisme

Ideologia política que propugna un sistema econòmic basat en la socialització dels mitjans de producció, que passen a ser controlats per l’Estat. Pretén destruir la societat capitalista i construir un nou ordre caracteritzat per l’emancipació de la classe obrera. En el Manifest del Partit Comunista (1848), Marx i Engels subratllen la importància capital de l’antagonisme entre burgesia i proletariat dins la nova societat de la producció apoderant-se de l’Estat modern i abolint el mode de producció capitalista i les relacions de propietat burgeses. Dues fases de la seva doctrina: fase socialista i fase comunista.

Després del fracàs de la Comuna de París, el ràpid desenvolupament de la industrialització i de la urbanització a l’Europa Occidental afavorí una gran expansió del socialisme.

Luddisme

Moviment d’origen anglès contra el nou sistema industrial, que es manifestava en una acció espontània i violenta que incloïa la destrucció dels instruments de producció, considerats responsables de l’atur.

AIT

Sigla de l’Associació Internacional de Treballadors, organització de treballadors fundada a Londres, coneguda com a Primera Internacional. La formaven seccions o federacions de diversos països i la dirigia un Comitè central. Defensava l’emancipació obrera i la conquesta del poder polític per alliberar-se de l’opressió econòmica i aconseguir la transformació social. Va donar lloc a socialistes, anarquistes i sindicalistes.

FRE

Federació Regional Espanyola de l’AIT fundada el 1870 al Congrés de Barcelona, establerta i dirigida per anarquistes adeptes a Bakunin, 60.000 afiliats. Foren declarats il·legals el 1872, s’alinearen als anarquistes, finalment tingueren que passar a la clandestinitat.

PSOE

Partido Socialista Obrero Español, fundat a Madrid. D’orientació obrerista i partidari de la revolució social, el seu programa de reformes incloïa el dret d’associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de la jornada de treball, l’eliminació del treball infantil... El nou partit s’implanta en els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries.

CNT

Confederació Nacional del Treball. Sindicat fundat el 1910 a Barcelona, amb l’objectiu d’estendre’s per tota Espanya. La seva ideologia es basava en la independència del proletariat respecte a la burgesia i a l’Estat, la unió sindical dels treballadors i la voluntat d’enderrocar el capitalisme per l’expropiació.

FTRE

Federació de Treballadors de la República Espanyola. Tendència bakuninista, davant la necessitat d’adaptar-se a la nova llei que prohibia organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l’estranger.