Classes Socials i Guerres Civils a la Roma Antiga

Classes Socials a la Roma Antiga

Esclaus

Eren presoners de guerra, o bé havien nascut de pares esclaus, o havien estat condemnats per la justícia.

Orde Senatorial

Format pel patriciat i la noblesa. Tenien dret nat de senadors, que es transmetia de pares a fills, i exercien les antigues magistratures.

Orde Eqüestre

La classe de cavallers. Es dedicaven al comerç i ocupaven els càrrecs de nova creació (prefectes i consellers).

Plebs

Format per totes les persones lliures que no pertanyien als ordres anteriors. La plebs urbana no treballava i vivia dels repartiments gratuïts de queviures que els emperadors feien a càrrec de les seves propietats.

Colons

Eren homes lliures que conservaven tots els drets, però estaven subjectes al gran propietari, gairabé com si fossin serfs. La condició era hereditària.

Les Guerres Civils Romanes

Primera Guerra Civil

La van protagonitzar Mari i Sul·la. Mari era representant del partit popular i Sul·la del partit senatorial.

Segona Guerra Civil

Anys després, l'anarquia es va apoderar de Roma i es va buscar una solució. Els rics van donar suport a Cras, l'orde senatorial a Pompeu i els populars a Juli Cèsar. Després de la mort de Cras, lluitant contra els parts a l'Orient, va esclatar la segona guerra civil, entre Juli Cèsar i Pompeu. Va guanyar Cèsar. Després de la victòria, Cèsar va ser rebut a Roma per la plebs com un gran triomfador, va acumular magistratures i es va convertir en l'amo de Roma. Cèsar va ser assassinat al Senat.

Tercera Guerra Civil

Després de la mort de Cèsar, van sorgir 3 aspirants: Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Van formar el Segon Triumvirat. Lèpid va desaparèixer. Va guanyar Octavi, tot i que Marc Antoni tenia l'ajuda militar de tropes de la reina Cleòpatra d'Egipte. Octavi va tornar triomfador i se'n va fer l'amo. La República havia perdut la seva identitat i començava una nova era.