Classes Socials a l'Espanya del Segle XIX: Pagesia i Proletariat

Classes Populars i Grups Urbans al Segle XIX

El món artesà i tradicional va continuar sent molt important a l'Espanya del segle XIX. A les zones rurals com a les ciutats s'hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats, atès que la producció fabril continuava sent minoritària.

El creixement urbà i la nova estructura de l'Estat liberal van comportar la concentració a les ciutats d'una sèrie de treballadors de serveis, com ara:

• Els relacionats amb la infraestructura urbana
• Petits funcionaris
• Empleats de banca

Aquest conjunt de treballadors vorejava el límit entre les classes mitjanes i les classes populars, ja que eren assalariats. Entre les classes més humils, hi predominaven les dones ocupades en el treball domèstic, seguides dels mossos de comerç i dels petits venedors autònoms. La major part de les noies de servei havia abandonat el poble natal per traslladar-se a viure a ciutat.

L'Evolució de la Pagesia Espanyola al Segle XIX

La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra encara més que durant l'Antic Règim. La població pagesa espanyola va romandre al camp. Van augmentar la figura del pagès sense terres, els contractes d'explotació a curt termini i el latifundi. Al final del segle, la situació de la pagesia pobra no havia millorat. El nombre de jornalers, arrendataris i petits propietaris havia crescut.

A més, hi havia grans diferències regionals:

• A Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura, els antics senyors no solament van conservar les seves terres, sinó que van sortir reforçats.
• En canvi, a Catalunya i València molts arrendataris emfitèutics van accedir a la propietat i es va estructurar així un grup de petits i mitjans propietaris.

Al camp era difícil distingir entre el petit propietari de terra, l'arrendatari, el criat empleat o el jornaler sense terres. De vegades, el petit propietari havia de completar els seus escassos ingressos com a jornaler en determinades èpoques de l'any o recórrer al crèdit per poder sembrar. Alguns jornalers posseïen un petit tros que els proporcionava alguns productes per al consum domèstic.

El poder i la influència del propietari, del notable i del cacic eren enormes i calia sotmetre-s'hi a canvi d'una protecció mínima en forma de treball assalariat. Al segle XIX, la majoria dels pagesos van veure frustrades les seves aspiracions i la "fam de terres" es va mantenir a gran part de l'Espanya agrària. Els pagesos es van veure sotmesos a condicions de vida encara més dures, amb rendes abusives. Requeia el pes més gran de l'analfabetisme i de la marginació social. La situació de la pagesia va millorar des de la desamortització de Mendizábal fins a les crisis agràries del final del segle.

El Sorgiment del Proletariat Industrial

El sorgiment de la indústria moderna va comportar una organització del treball diferent a la de l'antic sistema gremial que es va caracteritzar per la utilització de mà d'obra assalariada. La majoria treballaven en la indústria tèxtil catalana. Els obrers fabrils van augmentar a Astúries i el País Basc.

Les regles que regulaven aquest tipus de treball eren arreu molt semblants i no tenien res a veure amb les conegudes fins aleshores. El patró ocupava els obrers a canvi d'un salari escàs. Les dones i els infants a partir dels 7 anys també treballaven a les fàbriques i cobraven salaris molt inferiors als dels homes. La jornada laboral era de 12 a 14 hores diàries durant sis dies a la setmana.

Una fèrria disciplina laboral a les empreses impedia qualsevol contestació, i la més mínima protesta significava l'acomiadament. A més, no hi havia protecció de cap mena en cas de:

• Atur
• Malaltia
• Accident
• Vellesa

Els salaris dels obrers a penes els arribava per menjar. Les cases eren petites i estaven situades en barris amuntegats, mancats de serveis d'enllumenat, d'aigua corrent i de clavegueram. Les malalties infeccioses, com la tuberculosi i el còlera, es propagaven ràpidament.