Classes Socials i Condicions de Vida a l'Espanya del S. XIX

La Societat de Classes a l'Espanya del Segle XIX

La Transició Social i el Capitalisme

Amb la Revolució Liberal i la implantació del sistema econòmic capitalista al segle XIX, es van produir canvis profunds en la societat espanyola: va desaparèixer la societat estamental i es va implantar la de classes.

Aquest va ser un procés lent a causa de:

• La manca d'una industrialització important, que va generar una minoria burgesa.
• El pes de la propietat agrària, que va mantenir la influència dels antics privilegiats (noblesa i clergat).

Les Classes Dirigents

Aquest grup estava format per la noblesa i l'alta burgesia, que compartien el poder econòmic i polític.

La Noblesa Terratinent

Va conservar la propietat de la terra, tot i que al llarg del segle, per manca d'adaptació al capitalisme, gran part de les seves finques van caure en mal estat i es van vendre.

L'Alta Burgesia

Propietària d'indústries, empreses i bancs. Es va convertir també en terratinent, comprant terres durant les desamortitzacions.

La Mitjana Burgesia

Era escassa i la formaven petits empresaris, comerciants, funcionaris, professionals liberals, etc.

Les Classes Populars Urbanes

Artesans i Sector Serveis

Inclouen:

• Artesans: sabaters, ferrers, fusters, etc.
• Sector serveis: criats, transportistes, venedors ambulants, etc. En el servei domèstic, més de la meitat eren dones.

El Proletariat Industrial

Format per pagesos emigrats i antics artesans. Les condicions de vida i treball eren dures:

• Jornades de més de 12 hores.
• Salaris baixos.
• Manca de subsidis en cas de malaltia o accident (baixa esperança de vida).
• Fàbriques amb fums i sorolls.
• Barris sense serveis bàsics.

La Pagesia

Els pagesos constituïen la major part de la població. Molts no eren propietaris de les terres que conreaven. Hi havia *arrendataris* i *jornalers* que depenien del seu jornal diari.

Els jornalers havien perdut, amb la desamortització, l'aprofitament de les terres comunals que, en èpoques difícils, els ajudaven a sobreviure. Les seves reivindicacions socials i laborals es van manifestar en les revoltes pageses al llarg del segle XIX i part del XX.

Les Dures Condicions de Vida del Proletariat

Causes de la Precarietat

El creixement de la indústria va afavorir l'emigració de pagesos a les ciutats a la recerca d'un lloc de treball. Juntament amb els artesans sense feina, es van ocupar a les noves indústries i van constituir el proletariat industrial. Les condicions de vida eren extremadament precàries:

Condicions Laborals i Salarials

• Malalties: Les malalties infeccioses (tuberculosi, còlera) eren comunes, causades per la malnutrició i l'amuntegament.
• Legislació: Manca de legislació laboral (contractes, pensions de jubilació, etc.).
• Salaris: Salaris baixos que amb prou feines permetien alimentar-se i obligaven a treballar tots els membres de la família, *nens inclosos*.
• Jornades: Jornades laborals de més de 12 hores, 6 dies a la setmana, cobrant només per dia treballat.
• Discriminació: Les dones i els nens, tot i fer la mateixa feina que els homes, cobraven molt menys.
• Disciplina: Una fèrria disciplina laboral impedia qualsevol protesta, amb risc d'acomiadament.
• Protecció: Manca d'ajuda econòmica en cas de malaltia o accident.

Habitatge i Entorn Urbà

• Fàbriques: Instal·lacions fabrils insalubres (fums i sorolls).
• Habitatges: Petits, mal ventilats i sense serveis.
• Barris: Els barris obrers no tenien enllumenat, ni aigua corrent ni clavegueram; els carrers no estaven pavimentats.

A causa d'aquestes condicions, l'esperança de vida no passava dels 20 anys.

L'Organització Obrera i les Revoltes Pageses

El proletariat industrial, amb l'aparició dels sindicats i les noves idees socials (*anarquisme* i *marxisme*), va trobar un motor d'expressió i lluita contra les dures condicions de vida i de treball.

Pel que fa a la pagesia, que constituïa la majoria de la població i majoritàriament no era propietària de la terra, el grup més nombrós era el dels jornalers. Aquests vivien en condicions precàries, depenien del seu jornal i havien perdut, a causa de la desamortització, l'aprofitament de les terres comunals que els ajudaven a sobreviure en èpoques difícils. Les seves reivindicacions es van canalitzar a través de les revoltes pageses al llarg del segle XIX i part del XX.