Classes Populars i Moviment Obrer a Espanya (S. XIX)

Classes Populars i Moviment Obrer a l'Espanya del XIX

Artesans i Treballadors de Serveis

A les zones rurals i, sobretot, a les ciutats, hi havia un fort sector artesà. A partir de la nova estructura de l'Estat liberal i amb el creixement demogràfic de les ciutats, es van començar a crear una sèrie de treballadors de serveis, com ara els treballadors de neteja. També es van formar petits funcionaris, empleats de banca, dependents de comerç, etc. Entre les classes més humils es trobaven les dones que es dedicaven al servei domèstic, i la darrera posició social l'ocupava la gent malalta o sense feina, l'únic recurs de la qual era la mendicitat.

Proletariat Industrial

Amb la creació de les fàbriques, els propietaris d'aquestes eren els burgesos, amos de tot. Per dur a terme la producció, contractaven obrers que estaven pagats amb un salari molt escàs.

La Pagesia i les seves Condicions

A Espanya, es va permetre que agricultors i pagesos poguessin comprar terres i comercialitzar els seus productes. Dins la pagesia hi havia tres grups principals:

• Petit propietari: Amb molt poc terreny.
• Arrendatari: Criat que treballava en una explotació agrària.
• Jornaler: No tenia terres i treballava per un salari diari.

El Problema del Jornaler

Es va formar un grup nombrós de pagesos sense terres. Com que no tenien cap sortida en la indústria, van marxar al camp, on les condicions eren molt dures i els salaris molt baixos.

Condicions Laborals dels Treballadors

Les condicions de vida i laborals dels treballadors eren extremadament precàries:

• Sous molt baixos.
• Absència de protecció social o laboral.
• Jornades de 12 a 14 hores.
• Llocs de treball foscos i insalubres.
• Impossibilitat de queixar-se o contestar.
• Dones i nens cobraven encara menys.
• Malalties infeccioses freqüents.
• Molt pocs nens anaven a l'escola.

Al camp, la situació era fins i tot pitjor.

El Moviment Obrer: Orígens i Evolució

Cap al 1820, amb la introducció de la maquinària, els salaris van baixar i es van començar a formar les primeres protestes. Una de les primeres accions violentes va ser la crema de telers mecànics per part de treballadors i veïns a la ciutat d'Alcoi. El 1835, es va produir l'incendi de la fàbrica Bonaplata. Aquestes accions destructives contra la maquinària es coneixien com a luddisme. Aquests grups es van centrar a millorar les condicions laborals, ja que vivien en unes condicions de vida i laborals pèssimes. Es van formar diferents sindicats i societats de socors mutus, on els treballadors pagaven una quota destinada a cobrir la seva subsistència en cas de malaltia, acomiadament o vaga. La primera societat que es va formar va ser el 1840, la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó. Tots aquests moviments obrers es van anar expandint per tot el país, i el 1855 es va fer la primera Vaga General. Després, hi va haver revoltes agràries, on els pagesos van començar a ocupar terres il·legalment i també cremaven registres notarials.

Socialisme Utòpic: Crítica al Capitalisme

A principis del segle XIX, una sèrie de pensadors van denunciar les injustícies creades pel capitalisme industrial. Aquests pensadors s'anomenen socialistes utòpics.

Marxisme i Anarquisme: Dues Vies per al Canvi

Marxisme

Karl Marx va ser el principal ideòleg del marxisme, que buscava el socialisme. Els seus objectius principals eren:

• Organitzar-se al parlament.
• Creació d'un estat obrer.
• Defensa d'un partit de classe obrera.
• Defensa d'una revolució obrera organitzada.

Anarquisme

L'anarquisme defensava:

• No volien la formació de partits polítics.
• Defensaven l'individualisme.
• Rebutjaven tota autoritat i jerarquia, és a dir, volien eliminar l'Estat.

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT) es va fundar el 1868. Giuseppe Fanelli es va dedicar a difondre els ideals anarquistes. Totes aquestes associacions obreres es van estendre per Espanya. Els nuclis més importants on hi havia més gent eren Barcelona, Madrid, l'eix peninsular i Andalusia. El 1870, es va celebrar el primer congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT). Qui es va dedicar a difondre el marxisme va ser Paul Lafargue, que es va instal·lar a Madrid.