Classes de paraules i complements: guia breu de gramàtica catalana

Substantiu (nom)

El substantiu o nom: propi, comú, abstracte, concret-individual, col·lectiu.

• Nom primitiu: el que no deriva d'altre nom de la llengua. Ex.: Home, teula...
• Nom derivat: el que deriva d'un altre nom de la llengua. Ex.: homenàs, teulada,...
• Nom simple: el que només té un lexema. Ex.: roba, pobre...
• Nom compost: el que té més d'un lexema. Ex.: penja-robes, escanyapobres...

L'adjectiu

• Demostratius: aquest, aquesta, aquell, aquella.
• Possessius: el meu, la meva.
• Numerals: un, una, dos, primer, segon.
• Quantitatius: quant, tant, molt, poc.
• Indefinits: algun, alguna.

Determinants

• Demostratius: aquest, aquesta, aquell, aquella...
• Possessius: meu, teu, seu, nostre, vostre, seu, llur...
• Indefinits: cada, cap, tal, qualsevol, ambdós, un, alguna, tot...
• Numerals:
  • Cardinals: sis, trenta-tres;
  • Ordinals: segon, tercer, quart, cinquena, desè...
  • Partitiu: vuitè, sisè...
  • Múltiple: doble.
• Quantitatius: massa, prou, menys, força, més, que, gaire, bastant, quaranta, moltes, tantes, pocs.
• Interrogatius: quin, quins.
• Exclamatius: quina, quines.

Classificació dels pronoms

• Demostratius: aquest, allò, això.
• Possessius: el vostre, el nostre.
• Indefinits: algú, ningú, tothom, hom, qualsevol.
• Numerals: un, dos, primer, segon.
• Quantitius: quantes, molta, gaire, molt, poc, no gaire, bastant.
• Interrogatius: quin, qui, què.
• Pronoms personals forts o tònics: jo, mi, tu, ell, ella, vostè, si, nosaltres, vosaltres, ells, elles, vostès, si.

Complement directe (CD)

CD: Es pregunta «què, quina cosa» al verb.

Pronominalització:

• Determinant: el, la, els, les (ex.: el, aquest, el meu).
• Indeterminat: en (ex.: d'algun, dos, molt).
• Neutre: ho (això, allò).

Complement indirecte (CI)

CI: Es pregunta «a qui, per a qui» al verb.

Pronominalització: singular: li; plural: els.

CRV (complement regit per preposició)

CRV: Necessita una preposició; el demanda el verb.

Pronominalització:

• Quan el CRV comença per «de»: en.
• Quan va introduït per altres preposicions: hi.

Complement circumstancial (CC)

Pronominalització:

• Després de la preposició «de»: en.
• Després d'altres preposicions: hi.

Complement predicatiu (C. Pred.)

C. Pred. (Com? Al verb): acostuma a ser un adjectiu (tancada, tranquil·la, ...) i té doble atribució. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o amb el CD.

Pronominalització:

• Als verbs elegir, dir-se, fer-se, nomenar: en.
• Tots els altres verbs que puguin portar C. Pred.: hi.

Complement atribut (C. Atr.)

C. Atr.: relacionat amb els verbs copulatius (ser, estar, semblar).

Pronominalització:

• Determinant: el, la, l', els, les.
• Indeterminant: ho.

Adverbis

• De manera: així, gairebé, malament, sobretot.
• De quantitat: força, gaire, gens, massa, molt, poc, tant.
• De lloc: a baix, a dalt, allà, amunt, aquí, arreu, avall, damunt, darrere, davant, ...
• De temps: abans, ahir, aleshores, aviat, enguany, ja, mentrestant, sovint...
• Modalitat: certament, no, possiblement, potser, probablement, sí, tampoc...

Tipus d'oracions

• Atributives: quan el verb copulatiu no descriu el subjecte.
• Predicatives: aporten el principal contingut semàntic del predicat.
• Impersonals: el verb no té subjecte.
• Reflexives: expressen una acció que recau en el mateix subjecte que la fa.
• Passives: el verb transitivó concorda amb el subjecte.