Clara Campoamor i la Segona República: Sufragi Femení i Reformes Socials

Clara Campoamor i la Lluita pel Sufragi Femení

El text que es comenta és un fragment del discurs pronunciat per Clara Campoamor a les sessions parlamentàries prèvies a l’elaboració de la Constitució de 1931, en les quals s’estava discutint si incloure o no el vot femení en la nova Constitució republicana, i on la diputada defensava el dret de les dones a votar. Per tant, és un text de caràcter polític.

El discurs de Clara Campoamor es va produir en el context del debat parlamentari sobre el sufragi femení durant la Segona República Espanyola. Una vegada proclamada la II República l'abril de 1931, es va constituir un Govern Provisional format pels líders dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià. La seva principal tasca fou convocar eleccions per a Corts Constituents (juny de 1931), les quals van guanyar els republicans i socialistes. Així, es va iniciar un període de govern d'esquerres, vigent del 1931 al 1933, per la qual cosa es va haver de redactar una nova Constitució. En aquest marc, hi va haver dues qüestions que van provocar diferents debats: les relacions Església-Estat, l'autonomia de les regions, a més del sufragi femení. Amb la implantació de la Segona República es va iniciar un període decisiu per a les dones espanyoles en referència a la igualtat entre sexes. En les Corts Constituents de 1931, hi va haver per primera vegada en la història tres dones diputades: Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken.

Arguments de Clara Campoamor a favor del vot femení

En resposta a la primera pregunta, la idea principal del text és argumentar els motius pels quals no es podia negar el vot a la dona. Els fragments escollits fan referència a les respostes que Clara Campoamor defensa el sufragi femení com un dret fonamental en una democràcia i rebutja els arguments que consideren la dona un “perill” per a la República. A continuació, podem trobar una de les idees secundàries d’aquest text, la defensa de la igualtat de dones i homes, només diferents pel fet de poder donar a llum “porque solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común”. Per tant, declara que davant aquesta igualtat no és just que només els homes puguin decidir en política, ja que són qüestions que afecten els dos sexes. Campoamor defensava, així, que el vot femení no era una qüestió d’oportunitat, sinó de justícia elemental.

Biografia de Clara Campoamor i el seu llegat

Referent a la segona pregunta, Clara Campoamor, advocada de professió, escriptora i política espanyola, ha passat a la història per la seva defensa dels drets de les dones. Va néixer l'any 1888 a la ciutat de Madrid, en una família modesta. Era d’ideologia obertament republicana, liberal, laica i feminista, va entrar al Partit Republicà Radical de Lerroux l'any 1929, que en aquell moment es podria qualificar com a reformista i moderat. Més endavant, com a diputada a les Corts Constituents de 1931, es va convertir en la principal defensora del sufragi femení, lluitant contra una forta oposició, fins i tot dins del seu propi partit. Va aconseguir que el dret de vot per a les dones fos aprovat en la Constitució de 1931, fent d’Espanya un dels primers països d’Europa a garantir aquest dret. Després de la Guerra Civil, va haver d’exiliar-se i va morir a Suïssa.

Aprovació del sufragi femení i el seu impacte

Per respondre a la tercera pregunta, diré que malgrat la forta oposició, l'1 d'octubre de 1931 es va aprovar el sufragi femení amb 161 vots a favor i 121 en contra. Aquest dret es va aplicar per primera vegada en les eleccions generals del 19 de novembre de 1933, quan les dones van poder votar per primera vegada a Espanya. Les eleccions generals de 1933 es van convertir en les primeres eleccions veritablement democràtiques i lliures de tota la història d’Espanya, i bona part de la responsabilitat es va deure a la tasca de Campoamor.

Altres mesures per la igualtat de gènere

Responent a la darrera pregunta, altres mesures que van fer avançar en la igualtat de gènere van ser: es va contemplar que el matrimoni es basés en la igualtat dels cònjuges, el divorci i la protecció de la dona en el treball. Un avanç fou la prohibició de fer constar al registre civil el caràcter de fill natural dels qui naixen fora del matrimoni, també la igualtat d’accés d’homes i dones als llocs oficials. Per altra banda, també cal destacar l’impuls que es va donar a la creació d’escoles i l’accés de les nenes a l’educació va aconseguir reduir l’analfabetisme femení.

En conclusió, el discurs de Clara Campoamor és una defensa contundent del sufragi femení i de la plena igualtat política entre homes i dones. La seva lluita va aconseguir un avenç històric amb l'aprovació del dret de vot femení, tot i les resistències. No obstant això, la Guerra Civil i la dictadura franquista van suposar un retrocés en aquests avanços fins a la restauració de la democràcia. Clara Campoamor és avui reconeguda com una de les grans figures en la lluita per la igualtat de gènere a Espanya.

Aspectes Clau de la Segona República Espanyola

Justificacions del cop militar de juliol de 1936

35. Quines foren les justificacions que utilitzaren els militars colpistes el juliol de 1936?

Els militars colpistes del juliol de 1936 van justificar el seu alçament amb diversos arguments. Afirmaven voler restaurar l’ordre i la unitat d’Espanya davant la inestabilitat política i social de la República. Denunciaven una suposada amenaça comunista que, segons ells, posava en perill la propietat privada i la llibertat individual. També defensaven la religió i els valors tradicionals, argumentant que la República atacava l’Església Catòlica. Justificaven el cop per restaurar la disciplina a l’exèrcit i rebutjaven les reformes progressistes, com la redistribució de terres i els drets laborals, que consideraven perjudicials per a les elits. S’oposaven a l’autonomia de regions com Catalunya i el País Basc, veient-la com una amenaça a la unitat d’Espanya. Finalment, molts colpistes rebutjaven la democràcia, considerant que només un govern autoritari podia garantir l’estabilitat.

El concepte d'Estat Integral

34. En què consistia l’anomenat “Estat integral” durant la Segona República?

L’Estat Integral durant la Segona República va ser una proposta política de José Ortega y Gasset, publicada el 1932, que buscava una alternativa centrista entre la dreta i l’esquerra. Defensava el pluralisme polític, permetent la coexistència de diferents ideologies, i fomentava la participació ciutadana per evitar la polarització. Apostava per reformes institucionals per garantir una representació més justa i eficaç, així com per un model federal que descentralitzés el poder i reconegués la diversitat cultural i lingüística d’Espanya. També proposava una economia mixta, combinant el mercat amb intervenció estatal per reduir desigualtats. Malgrat el seu esperit conciliador, l’Estat Integral no es va arribar a consolidar a causa de la polarització política i la Guerra Civil (1936-1939), que va frenar qualsevol intent de reforma en aquest sentit.

Mesures d'igualtat de gènere

33. Explica alguna mesura en matèria d’igualtat entre dones i homes que es va adoptar durant la Segona República.

Durant la Segona República (1931-1939), es van impulsar diverses mesures per promoure la igualtat entre homes i dones. La Constitució de 1931 va establir la igualtat de sexes, prohibint la discriminació laboral i reconeixent el matrimoni civil i el divorci. Un avenç fonamental va ser el sufragi femení, impulsat per Clara Campoamor, que va permetre a les dones votar per primera vegada a les eleccions de 1933. També es van aprovar lleis de matrimoni civil i divorci el 1932, oferint a les dones més llibertat en la seva vida personal. A nivell educatiu, es va fomentar la coeducació i l’accés de les nenes a l’escola, aconseguint reduir l’analfabetisme femení del 60% al 37%. Altres mesures destacades incloïen la igualtat d’accés a càrrecs públics i la prohibició de discriminar els fills nascuts fora del matrimoni. Malgrat aquests avenços, la mentalitat conservadora i la posterior dictadura franquista van suposar un retrocés en els drets de les dones.

Característiques de l'economia espanyola

31. Quines característiques va presentar l’economia espanyola durant la Segona República?

Durant la Segona República (1931-1939), l'economia espanyola es va veure afectada per la Gran Depressió i els problemes estructurals interns. La crisi mundial va reduir les exportacions i va agreujar l'atur agrícola i la desigualtat en la propietat de la terra. El govern del Bienni Reformista va augmentar els salaris per impulsar el consum, però la baixa productivitat va provocar el rebuig dels empresaris. Es va intentar equilibrar el pressupost reduint la despesa pública, afectant sectors com la siderúrgia i la construcció naval. La reforma agrària va trobar resistència dels terratinents i manca de recursos. Es van impulsar mesures industrials i laborals com la jornada de 8 hores, però amb èxit limitat. La inestabilitat política i la polarització entre dretes i esquerres van frenar el desenvolupament econòmic. La manca de consens i les tensions socials van dificultar la implementació de polítiques efectives. Finalment, l'esclat de la Guerra Civil va agreujar encara més la crisi econòmica.

Mesures educatives i culturals

32. Quines foren les principals mesures en matèria educativa i cultural durant la Segona República? Posa algun exemple relatiu a les Illes Balears.

Durant la Segona República (1931-1939), es van impulsar reformes educatives i culturals per modernitzar el sistema i democratitzar l’accés al coneixement. Es va establir l'educació laica, gratuïta i obligatòria fins als 14 anys, eliminant la influència de l’Església i promovent una escola basada en la ciència i la igualtat. Es va impulsar l'Escola Única per garantir una educació equitativa i el Pla Quinquennal de Construccions Escolars per crear milers d’escoles i contractar mestres. També es van impulsar les Missions Pedagògiques per portar la cultura a zones rurals i es va fomentar la lectura amb biblioteques públiques. Es va introduir l'Escola Nova, basada en una educació activa i participativa, i es va donar autonomia a les universitats. A les Illes Balears, el batle de Palma, Emili Darder, va impulsar la construcció d’escoles i la lluita contra l’analfabetisme. A més, es va reconèixer la diversitat lingüística i es va permetre l’ensenyament en català. Tot i els avanços, les reformes van generar oposició conservadora i van ser desmantellades amb la victòria franquista el 1939, que va restaurar el control religiós sobre l’educació.

Concepte i problemes de la Segona República

30. Explica el concepte de Segona República i indica els principals problemes que va haver d’afrontar. Esmenta’n algun fet o personatge relacionat amb les Illes Balears.

La Segona República Espanyola (1931-1939) es va proclamar el 14 d'abril de 1931 després de la marxa d'Alfons XIII. Va tenir quatre etapes: Govern Provisional, Bienni Reformista, Bienni Negre i Govern del Front Popular. Va intentar solucionar problemes com la qüestió agrària, la relació amb l'Església, la reforma de l'exèrcit, l'educació i l'autonomia regional. Es va impulsar una reforma agrària per redistribuir terres i millorar les condicions dels jornalers. Es van limitar privilegis de l'Església i es va establir la llibertat religiosa. Es va modernitzar l'exèrcit per reduir el seu poder polític. L'educació es va fomentar amb la construcció d'escoles i la contractació de mestres. Es van concedir autonomies a Catalunya i el País Basc. A Mallorca, Emili Darder, batle de Palma, va impulsar millores sanitàries i educatives fins que va ser afusellat el 1937.

Figures i Conceptes Clau de la Segona República

1. Manuel Azaña

Polític i escriptor espanyol, va ser una figura clau en la Segona República. Va liderar reformes progressistes com la reforma agrària i la separació entre l'Església i l'Estat. Va ser president del govern (1931-1933) i president de la República (1936-1939). La seva política va generar oposició tant de la dreta com de l'extrema esquerra. Es va exiliar a França després de la Guerra Civil, on va morir el 1940.

2. Acción Republicana

Partit polític fundat per Manuel Azaña el 1925 amb ideologia republicana i progressista. Defensava la democràcia, el laïcisme i la modernització d'Espanya. El 1934 es va fusionar amb altres forces per crear Izquierda Republicana. Va tenir un paper clau en les reformes del primer bienni republicà. Després del triomf del Front Popular el 1936, Azaña es va convertir en president de la República.

3. José Calvo Sotelo

Polític monàrquic i líder de la dreta antirepublicana durant la Segona República. Va ser ministre durant la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment cap de l'oposició ultraconservadora. Va defensar un Estat autoritari i es va oposar a la democràcia republicana. Va ser assassinat el 13 de juliol de 1936 per membres de la Guàrdia d’Assalt, fet que va accelerar el cop militar. La seva mort va ser usada com a justificació per la insurrecció feixista.

4. Clara Campoamor

Advocada, escriptora i política republicana, va ser una de les principals impulsores del sufragi femení a Espanya. Com a diputada de les Corts Constituents (1931), va lluitar perquè la Constitució de 1931 reconegués el dret de les dones a votar. Malgrat l’oposició d’alguns sectors progressistes, ho va aconseguir el 1933. Després de la Guerra Civil es va exiliar i mai va poder tornar a la política espanyola. Va morir a Suïssa el 1972.

5. Incident de Casas Viejas

Revolta anarquista ocorreguda el gener de 1933 a la localitat gaditana de Casas Viejas. Un grup d’anarquistes es va aixecar contra el govern republicà i la Guàrdia d’Assalt va respondre amb una brutal repressió. Els agents van matar diversos camperols, incloent dones i nens, cremant les seves cases. L’escàndol va debilitar el govern d’Azaña i va desprestigiar la República davant l’opinió pública. Aquest fet va ser clau per la derrota republicana a les eleccions de 1933.

6. CEDA

Coalició política de dretes fundada el 1933 per José María Gil-Robles. Representava els interessos del catolicisme conservador i les elits econòmiques, oposant-se a les reformes republicanes. Tot i defensar una estratègia legalista, alguns sectors simpatitzaven amb el feixisme. Durant el Bienni Negre (1933-1936), va donar suport al govern de Lerroux i va frenar les reformes socials. Va ser dissolta després de la victòria del Front Popular el 1936.

7. Lluís Companys

Polític català d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va ser president de la Generalitat de Catalunya entre 1933 i 1940. El 1934 va proclamar l’Estat Català dins la República Espanyola, fet pel qual va ser empresonat. Durant la Guerra Civil va defensar la causa republicana i l’autonomia catalana. Exiliat a França després de la derrota republicana, va ser capturat per la Gestapo i lliurat al règim franquista. Va ser afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940.

8. Constitució de 1931

Carta Magna de la Segona República Espanyola, aprovada el 9 de desembre de 1931. Era de caràcter democràtic i progressista, establint la sobirania popular, el sufragi universal i la separació entre Església i Estat. Garantia drets socials com l’educació pública, la llibertat d’expressió i la igualtat legal de les dones. Va permetre l’autonomia de diverses regions com Catalunya i Euskadi. Va ser suspesa després del cop d’estat franquista de 1936.

9. Francisco Largo Caballero

Sindicalista i líder del PSOE i la UGT, va ser una de les figures més destacades del moviment obrer espanyol. Va ser ministre durant el primer bienni republicà i president del govern entre 1936 i 1937. Durant la Guerra Civil, va promoure la mobilització obrera i la resistència contra el feixisme. Va ser criticat per la seva gestió i va ser substituït per Juan Negrín. Després de la guerra, es va exiliar a França, on va ser empresonat pels nazis.

10. Missions Pedagògiques

Projecte cultural impulsat per la Segona República per portar educació i cultura a les zones rurals. Organitzava activitats com biblioteques ambulants, projeccions de cinema, teatre i lectures col·lectives. Inspirades en els ideals de la Institución Libre de Enseñanza, buscaven combatre l’analfabetisme. Van tenir un gran impacte en les comunitats rurals, però van ser interrompudes per la Guerra Civil. Amb la victòria franquista, van ser eliminades i els seus promotors represaliats.

11. Pacte de Sant Sebastià

Reunió celebrada el 17 d’agost de 1930 entre diversos partits republicans per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII. Hi van participar socialistes, republicans i nacionalistes catalans, acordant accions conjuntes per instaurar la República. Va ser la base de la revolta que, després de les eleccions municipals d'abril de 1931, va portar a la proclamació de la Segona República. Va suposar també el compromís de concedir autonomia a Catalunya.

12. Partido Radical

Formació republicana fundada per Alejandro Lerroux el 1908, inicialment anticlerical i progressista. Durant la Segona República, va girar cap a posicions més conservadores, governant durant el Bienni Negre (1933-1935). Es va veure implicat en l’escàndol de l’“estraperlo”, fet que va deteriorar la seva imatge i influència. Va acabar sent una força marginal i va desaparèixer amb la Guerra Civil.

13. Revolució d’Octubre de 1934

Insurecció socialista i obrera contra el govern de dretes de la CEDA i el Partido Radical. A Astúries, els miners van ocupar pobles i ciutats, proclamant la revolució, mentre que a Catalunya Companys va proclamar l'Estat Català. El govern va respondre amb una repressió brutal, enviant l’exèrcit i la Legió Estrangera. La revolta va ser sufocada en pocs dies, amb centenars de morts i milers d’empresonats.

14. “Sanjurjada”

Intent de cop d'estat liderat pel general Sanjurjo el 10 d’agost de 1932 contra el govern republicà. L'objectiu era restaurar un règim autoritari i frenar les reformes d'Azaña. Va fracassar ràpidament per manca de suport militar i civil. Sanjurjo va ser empresonat, però amnistiat el 1934, exiliant-se a Portugal. Posteriorment, va ser una figura clau en la conspiració del cop de 1936.

15. “Estraperlo”

Escàndol de corrupció durant el govern del Partido Radical relacionat amb el joc il·legal. Empresaris estrangers van subornar polítics per introduir un joc de ruleta trucat anomenat “estraperlo”. Quan es va descobrir el frau, el govern de Lerroux es va enfonsar, provocant noves eleccions. L’escàndol va augmentar el descontentament popular i va afavorir la victòria del Front Popular el 1936.

Les Fases de la Segona República Espanyola (1931-1936)

El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola. Semblava que havia arribat el moment perquè la República arreglés tot allò que la monarquia no havia pogut solucionar, però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents. Primer per les divisions entre dretes i esquerres i, en segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure: la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascens dels règims totalitaris.

La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: Govern Provisional (1931), Bienni Reformista (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936). La dinàmica és prou senzilla: durant el Govern Provisional, redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d'esquerres, amb una clara voluntat transformadora; durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paralització de les reformes; finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder i reinicien el procés reformista endegat el 1931.

El Govern del Front Popular (febrer-juliol 1936)

La campanya electoral per a les eleccions del 1936 va ser intensa. Les forces conservadores confiaven en la victòria, però no oferien ni un programa ni cap idea relativa al futur de l'Estat Espanyol. En canvi, per la seva banda, la coalició del Front Popular va elaborar un programa mínim en què prometien l'amnistia per a 30.000 presos polítics, una reforma agrària més accelerada, inversions en l’ensenyament… A més, va ser molt important que els anarquistes no van fer campanya a favor de l'abstenció com havien fet a les passades eleccions.

En les eleccions la diferència no era massa gran, però l'esquerra va guanyar. La unió de totes les forces progressistes i el vot anarquista, atret per la promesa de llibertat per als presos polítics, van fer possible el gir electoral. Aquesta victòria va estendre el pànic dins els sectors de la dreta, i tant Franco com Gil Robles van demanar al president de la República que proclamés l'estat de guerra i anul·lés les eleccions. Però finalment no va passar res, i Azaña es va poder fer amb la direcció del govern.

Però aquest govern va tenir un problema important: la negativa dels socialistes a formar part d'ell. Dins del PSOE no tots estaven d'acord amb aquesta actitud, i així, la facció moderada, encapçalada per Indalecio Prieto, defensava la necessitat d'entrar a l'executiu, i en canvi la facció més revolucionària, dirigida per Largo Caballero, es negava a entrar en el que considerava un govern burgès i pensava que el proletariat s'havia de preparar per avançar cap al socialisme. El nou govern va destituir Alcalá Zamora, Azaña va ser elevat a la presidència de la República i va ser designat cap de Govern Casares Quiroga.

El nou govern va tornar a aplicar el programa del 1931. L'Estatut de Catalunya va ser restaurat, es va tornar a reprendre la política educativa i la reforma agrària i va concedir una amnistia als detinguts pels fets d'octubre del 1934. Però en el terreny polític les posicions es van radicalitzar. La Falange, grup feixista dirigit per José Antonio Primo de Rivera, va rebre finançament de les forces conservadores i va iniciar una sèrie d'actes terroristes. Les Joventuts Socialistes, cada vegada més revolucionàries, van respondre amb la mateixa moneda.

En aquest ordre d'esdeveniments, el cop militar, que es forjava des de feia temps, va entrar en la seva recta final. Des del mes de març ja es va començar a tenir constància de les primeres conspiracions militars. El govern va prendre la mesura d'allunyar els militars sospitosos: Goded va ser enviat a Mallorca, Mola a Navarra i Franco a les Canàries. Mola havia preparat el cop per a finals de juliol, però l'assassinat de Calvo Sotelo, dirigent monàrquic involucrat en el cop, va fer que aquest s'avancés uns dies. El 17 de juliol de 1936 la guarnició del Marroc es va rebel·lar contra el poder republicà. El 18 de juliol estava prevista la rebel·lió dels diferents aquartelaments d'Espanya. Aquest dia es va iniciar la Guerra Civil Espanyola.

El Bienni Conservador o Radical-Cedista (novembre 1933 - febrer 1936)

La lentitud de les reformes estructurals al camp va fer que els conflictes socials augmentessin. En aquesta situació va passar el succés de Casas Viejas (gener de 1933). En aquest poble, la Guàrdia d'Assalt, cos especial creat per la República, va matar en estranyes circumstàncies diversos camperols anarquistes. La crisi econòmica i els errors del govern van acabar d'empitjorar la situació, i el setembre de 1933 Azaña va dimitir i el president Alcalá Zamora va decidir convocar noves eleccions el 19 de novembre de 1933. A les eleccions va triomfar la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), dirigida per José María Gil Robles, i el Partit Radical de centredreta, dirigit per Alejandro Lerroux. També partits com la Falange Española, amb Primo de Rivera i el Bloc Nacional Monàrquic de José Calvo Sotelo.

Alcalá Zamora va encarregar a Alejandro Lerroux, del Partit Radical, la formació del govern. Aquest, en principi, havia de governar sense la CEDA, però sempre sota la seva pressió, fet que va fer que al final dins del govern hi entressin tres ministres de la CEDA, i així la tensió entre dretes i esquerres va començar a augmentar. El govern radical va suspendre les lleis més característiques del govern del primer bienni; el seu govern de dretes es basava en la contrareforma agrària, la defensa del catolicisme i la imposició de limitacions de la socialització.

La UGT va convocar una vaga general el 5 d'octubre de 1934. La vaga va tenir repercussions en diferents llocs. A Astúries es va viure una situació de revolució. El govern estava espantat davant la força que va prendre el moviment revolucionari i, aconsellats pel general Franco, van decidir enviar la Legió a Astúries, i la rebel·lió va ser sufocada, deixant un gran nombre de morts i ferits. A Catalunya, Lluís Companys, president de la Generalitat, va proclamar l'Estat Català. Immediatament el general Batet va declarar l'estat de guerra a Catalunya i va dominar la situació. L'autonomia va ser suspesa i el president Companys empresonat. A Madrid es van produir greus enfrontaments armats que van ser ràpidament sufocats per l’exèrcit.

A partir de la força que havien pres els moviments revolucionaris, el govern va veure la possibilitat de reprimir i desacreditar tota l'esquerra. Hi va haver tortures i condemnes a mort. A més, la CEDA cada vegada feia més pressió, i Gil Robles va ser nomenat ministre de la guerra. Tota aquesta forta repressió de dretes va fer que es creés el Front Popular (republicans d'esquerra, PSOE, PCE i POUM). Les forces progressistes van veure la necessitat d'unir-se per defensar-se i rebutjar la repressió. Enmig d'aquesta situació es va produir la caiguda de Lerroux a causa de la seva implicació en un cas de corrupció relacionat amb el contraban (estraperlo). Així, el desembre del 1935, Alcalá Zamora va decidir convocar eleccions.

El Bienni Reformista (1931-1933)

La nit del 14 d'abril es va constituir un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora. Un govern format per: republicans de dretes (Alcalá Zamora), republicans radicals (Lerroux), republicans d’esquerres (Manuel Azaña), socialistes (Largo Caballero), nacionalistes catalans (Nicolau d’Olwer) i republicans gallecs (Casares Quiroga). Dins les primeres mesures adoptades, tenim: consolidar la jornada laboral de 8 hores, plantejar reformes a l’exèrcit, suprimir l’obligatorietat de l’ensenyament religiós i convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí (+ de 23 anys). Les dones no van poder votar, però sí que van poder ser elegides. Aquestes eleccions van ser les primeres veritablement lliures i netes que es van celebrar a Espanya. En van sortir clarament guanyadors els partits socialistes i republicans. La dreta monàrquica i republicana van quedar derrotades.

Així, es va proclamar una República d'esquerres, que va ser vigent del 1931 al 1934. Immediatament les Corts, en les quals predominaven les forces de centreesquerra, es van posar a redactar una nova Constitució per a Espanya. Les característiques de la primera Constitució republicana de la història d'Espanya van ser les següents: Espanya és un “Estat integral”, on les regions tenen dret a demanar un Estatut d'Autonomia, les Corts es van constituir en una sola cambra (Congrés dels Diputats), sobirania popular i separació de poders, el president de la República era elegit per les Corts amb un mandat de sis anys, es reconeix el matrimoni civil i el divorci, es proclama l'aconfessionalitat catòlica de l’Estat i la prohibició de la pràctica de l’ensenyament als ordes religiosos. La Constitució va ser aprovada el 9 de desembre de 1931, Alcalá Zamora va ser nomenat president de la República i Manuel Azaña president del Govern.

D’una banda, la qüestió agrària era un problema greu per la desigual distribució de la terra. La Llei de Reforma Agrària (1932) de Marcel·lí Domingo va establir la jornada de 8 hores, l’expropiació de terres no conreades i la seva distribució entre pagesos. Tot i l’aprovació ràpida, després de l’alçament de Sanjurjo (1932), la seva aplicació va ser lenta, generant descontentament entre camperols i oposició dels propietaris. L’economia arcaica i la crisi del 1929 van agreujar la situació. D’altra banda, el govern va decidir dur a terme una profunda reforma en el terreny religiós, l’article 3 de la Constitució declarava que l’Estat no tenia religió oficial. A més, es va establir la possibilitat de matrimoni civil, secularització dels cementiris i la prohibició de les activitats comercials, industrials o ensenyament no confessional als ordes religiosos.

A l’exèrcit espanyol hi havia un nombre excessiu d’oficials i a més es caracteritzava pel seu fort centralisme, per oposar-se a qualsevol mena de regionalisme i per pensar que eren la columna vertebral d’Espanya. Azaña va fer un decret perquè els generals i oficials, republicans o no, es poguessin jubilar conservant el seu sou íntegre. A més, l’Acadèmia Militar de Saragossa va ser tancada, ja que era considerada com un centre de signe antirepublicà.

Entre un 30% i 40% de la població era analfabeta, per tant es va establir un gran programa per escolaritzar Espanya, es va exposar un pla quinquennal mitjançant el qual es farien 27.000 escoles. També es va convocar un concurs que va donar entrada a 7.000 nous mestres nacionals, que van veure com es dignificava la seva professió amb un augment del sou del 15%. Fins i tot en determinades zones es van arribar a crear cantines escolars per facilitar als nens complements alimentaris. A més, hi va haver Missions Pedagògiques, un gran treball solidari en què joves universitaris, durant l'estiu, dedicaven el seu temps a culturitzar i alfabetitzar diferents pobles. També es van fer algunes realitzacions molt importants en el terreny cultural, com les biblioteques ambulants.

La Constitució esmentava la possibilitat de concedir autonomia a les regions que la demanessin. El setembre de 1932, les Corts van aprovar l'Estatut de Catalunya i aquesta passava a ser una regió autònoma amb un govern propi, la Generalitat. La llengua catalana i castellana serien oficials a Catalunya. El president elegit va ser Francesc Macià i, a la seva mort, el va substituir Lluís Companys. A més de Catalunya, moltes comunitats, incloent-hi les Balears, van demanar un Estatut d’Autonomia. Al País Basc es va aprovar un projecte d'Estatut l'any 1931, però va ser rebutjat pel govern central. Finalment l'Estatut Basc va ser aprovat l'octubre del 1936, ja en plena guerra civil. El primer lehendakari va ser José Antonio Aguirre, del PNB.