Les Primeres Civilitzacions Urbanes del Pròxim Orient
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,92 KB
A partir del IV mil·lenni a.C., a la zona del Pròxim Orient coneguda com a Creixent Fèrtil,
varen sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes: Mesopotàmia i Egipte.
En aquestes terres regades per grans rius (Tigris i Eufrates), l'augment de la producció
agrícola va estimular el creixement de grans ciutats i el desenvolupament de l'artesania i el
comerç.
La societat es va fer més complexa i varen sorgir les primeres formes d'estat.
Va ser en aquestes civilitzacions on es va inventar l'escriptura, que ens permet un
coneixement més gran dels pobles del passat, i es va iniciar el camí de la història.
Les primeres civilitzacions es desenvoluparen a Mesopotàmia, Egipte, Índia, i Xina fa
devers 5000 anys. Reben el nom de civilitzacions fluvials perquè es formaren a la
vorera de grans rius: el Tigris i l'Eufrates a Mesopotàmia; el riu Nil a Egipte; l'Indus a la
Índia i els rius Huang-He i Iang-Tsé a Xina.
A partir del IV mil·lenni a.C., el control dels rius va permetre augmentar la
superfície de la terra conreable i l'increment de la producció agrícola va estimular
el creixement de la població i el comerç.
Mentre que els éssers humans visqueren en petits llogarets, era fàcil
recordar de memòria els noms de les persones que formaven el grup, a
qui pertanyia cada ramat, la quantitat de gra recollit, etc. Quan les ciutats
varen créixer, es féu necessari crear un sistema de control per conservar
les dades que interessaven el rei i el seu govern: els impostos, les
transaccions comercials… Aquest fet fou determinant per a l'aparició de
l'escriptura.
Un poder polític i religiós fort: Al cap davant del qual es trobaven nobles, militars i sacerdots. Les
petites ciutats fins aleshores governades per un rei pactaren la unió amb territoris veïnats o amb
altres ciutats per aconseguir més força i més recursos. Altres vegades l'ampliació d'aquests territoris
es produí mitjançant la guerra. D'aquesta manera alguns reis es feren forts i aconseguiren formar
grans imperis.
● Una societat fortament jerarquitzada i dividida en dos grups molt diferenciats: Una minoria de
privilegiats que eren els propietaris de les terres, les riqueses i els càrrecs principals, i una majoria
sotmesa obligada a treballar la terra i en oficis manuals i a pagar impostos.
● L'ampliació del territori va comportar la necessitat de crear una estructura estatal forta amb
governadors a les províncies i funcionaris que sabessin llegir, escriure i contar com els escribes a
Mesopotàmia i Egipte i els mandarins a la Xina.
● Les ciutats no eren autosuficients i havien de comprar allò que no tenien (matèries primeres,
productes de luxe…) per això, el comerç adquirí gran importància. Cap de les civilitzacions fluvials
no coneixia la moneda, sinó que utilitzaven el troc o intercanvi de productes.
● Un gran desenvolupament de les arts com a forma d'exaltar el poder i lloar els déus.
A Egipte, el Nil tenia una gran crescuda anual que inundava la terra de
les seves ribes. Quan l'aigua retrocedia, les ribes del riu quedaven
cobertes d'un fèrtil llima, on se sembraven els conreus.
Perquè les crescudes no fossin una simple inundació, es varen fer
obres de drenatge, aixecar dics de contenció i construir canals per
irrigar.
A Egipte i Mesopotàmia, la pluja era escassa i es repartia de manera
irregular durant l'any, per la qual cosa el desenvolupament de
l'agricultura depenia de l'aprofitament de les aigües dels rius.
El control de les aigües del riu
A Mesopotàmia, l'aigua necessària per al regatge dels camps es distribuïa per mitjà de
canals. Els més grans sortien directament dels rius i es dividien formant una extensa
xarxa de petits canals i síquies.
El sistema també disposava de cisternes per emmagatzemar aigua, dics per contenir-la i
rescloses per regular-ne el cabal.
A les ciutats mesopotàmiques, vers el 3000 a.C., i més tard a Egipte (3150 a.C.), es va iniciar la pràctica de l'escriptura,
que va adoptar una forma cuneïforme i jeroglífica, respectivament.
Els primers escrits varen ser anotacions per controlar els sistemes d'irrigació, fixar la propietat de la terra i comptabilitzar
el volum de les collites, les transaccions comercials i la recaptació d'impostos.
Posteriorment, es varen escriure ordres i lleis i es varen elaborar els primers codis (compilacions de lleis). També es
varen redactar textos religiosos i literaris, que ens han permès conèixer les creences espirituals i els costums d'aquests
pobles.
L'escriptura cuneïforme es va desenvolupar a Mesopotàmia i consistia en
diferents signes amb el valor fonètic d'una síl·laba. Hi havia uns 2000 signes
diferents, dels quals 600 s'usaven assíduament. Es realitzava fent incisions
amb un punxó damunt una taula d'argila humida, que es deixava assecar al
sol per endurir-la.
Els egipcis varen crear l'escriptura jeroglífica, en la qual els diversos dibuixos o
pictogrames representaven sons, paraules i idees. S'utilitzava per a textos oficials i
religiosos i s'esculpia damunt pedra o es pintava a les parets.
Una forma més simplificada era l'escriptura hieràtica, que s'utilitzava damunt papir,
tela o fusta.