Les Primeres Civilitzacions Fluvials: Mesopotàmia i Egipte

Què és la història?

És el període de vida de la humanitat des de l’aparició de l’escriptura fins avui.

Les Dues Primeres Civilitzacions

Van néixer al Pròxim Orient, a la vora de grans rius:

• Mesopotàmia: entre els rius Tigris i Eufrates, en una zona molt fèrtil (l'Iraq actual).
• Egípcia: a les vores del Nil (l'Egipte actual).

Característiques Comunes d'Egipte i Mesopotàmia

• Eren zones situades entre grans rius.
• Les grans valls permetien una excel·lent agricultura, per la qualitat de la terra i perquè comptaven amb aigua per regar.
• Això va donar lloc a excedents de producció agrícola que van permetre el comerç i l’especialització dels artesans.
• En aquestes zones hi havia un desert, que feia concentrar l'agricultura a la vall fluvial.
• Són espais geogràfics propers, a l’est i a l’oest de la península Aràbiga.
• Usaven l'escriptura.
• Tenien terres molt fèrtils.
• Tenien un desert que els envoltava.

La Civilització Mesopotàmica

La seva economia es basava en l’agricultura, que va produir excedents. Aquests van permetre una especialització d’oficis i van establir diferències i divisions socials, per la qual cosa van aparèixer les primeres ciutats estat independents.

Agricultura i Ramaderia

Al sud de Mesopotàmia (actual Iraq), a la zona de Sumer, es va desenvolupar una important economia de base agrícola. Els conreus eren: alls, llenties, cereals, palmeres de dàtils... L'excel·lència de la producció va permetre que part de la població pogués dedicar-se a altres tasques, com l’artesania i l’intercanvi de productes, fins a arribar a l’ús d’una espècie de moneda.

Primeres Ciutats Estat

Cap al mil·lenni IV aC van aparèixer a Mesopotàmia les primeres ciutats. Eren ciutats estat (com Ur, Uruk...). Al voltant d'un temple o ziggurat, construïen les seves cases i els tallers dels artesans. Eren ciutats independents que aixecaven grans muralles.

Religió i Poder

La religió organitzava la vida diària i estava lligada al poder. Els sacerdots controlaven les collites, el comerç i els impostos. El cap dels sacerdots tenia el poder polític i religiós, ajudat per un grup de funcionaris.

Organització Política i Evolució

Evolució política (des del més antic):

• Ciutats estat sumèries (~3500 aC)
• Regne Accadi (Sargon)
• Imperi Babilònic (Hammurabi)
• Imperi Assiri
• Imperi Neobabilònic
• Imperi Persa

Les lluites entre les diferents ciutats estat van fer aparèixer una nova figura: el rei que, com a cap militar, dirigia els grups de guerrers i augmentava progressivament el seu poder. Una conseqüència de les guerres va ser l'aparició dels esclaus en la societat mesopotàmica.

Cap a l'any 1750 aC (aproximadament, no 2200 aC per Hammurabi), Babilònia es va imposar a les altres ciutats i el seu rei Hammurabi va ampliar la seva zona de poder i va enriquir la ciutat (amb temples, palaus, fortificacions).

Més tard, les terres de Mesopotàmia van ser ocupades per pobles del nord, els assiris. Aquests van tenir un gran imperi des del golf Pèrsic fins al Mediterrani. Posteriorment, el seu domini va caure amb l'entrada dels perses.

Els reis van fer ús de l’escriptura per escriure ordres i codis de lleis. El cas d'Hammurabi, que va deixar el primer gran codi de lleis escrites (el Codi d'Hammurabi), és un exemple destacat; estava exposat públicament, sovint a les portes de les ciutats.

Art Mesopotàmic

L'art estava sovint lligat al poder i la religió. Una obra destacada és l'estela del Codi d'Hammurabi, on es veu el déu Xamaix entregant les lleis (simbolitzades per un ceptre i un anell) al rei Hammurabi, sobre el text legislatiu.

Arquitectura

Els edificis es construïen amb tova (maons d'argila assecats al sol), sovint recoberta amb betum. Aquest material era poc resistent, ja que no hi havia pedra abundant a la zona. Això ha fet que arribessin pocs edificis fins als nostres dies i bastant deteriorats. Els temples (ziggurats) i palaus eren grandiosos. Usaven l'arc i la volta, tècniques constructives avançades que requerien coneixements específics i permetien cobrir espais amplis.

Escultura

Hi abunden els relleus (figures que sobresurten parcialment d'un mur) i les escultures exemptes (figures tridimensionals independents). Representaven déus, animals mitològics (sovint híbrids de persones i animals, de vegades monstruosos com els lamassu), reis, reines i també figures d'orants (homes o dones en actitud de pregària).