Civilitzacions Antigues: Mesopotàmia i Egipte
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,19 KB
Les Primeres Ciutats Estat de Mesopotàmia
La primera civilització urbana va sorgir cap al 3500 a.C. a Sumer, regada pels rius Tigris i Eufrates. Les ciutats estaven envoltades per muralles i camps de cultiu amb canals de reg. Al centre de la ciutat hi havia un temple (el ziggurat) dedicat al déu que la protegia.
Els Primers Imperis Mesopotàmics
En l'època d'Hammurabi (1750 a.C.) es va redactar el primer codi de lleis conegut.
L'Origen de l'Escriptura Cuneïforme
A les ciutats mesopotàmiques, cap al 3500 a.C., funcionaris i sacerdots tenien la necessitat de controlar la propietat de la terra, les collites, etc. També començaren a escriure textos literaris i religiosos.
L'escriptura cuneïforme consistia a fer incisions amb punxons sobre tauletes d'argila humida.
Arquitectura Mesopotàmica
El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques.
Escultura Mesopotàmica
Destaquen unes petites estàtues d'orants, homes i dones en actitud de pregària, i les representacions dels reis.
L'Antic Egipte: Marc Geogràfic i Societat
El Marc Geogràfic d'Egipte
La situació geogràfica d'Egipte presenta dos avantatges: d'una banda, té un desert que l'aïlla dels enemics; i, de l'altra, el Nil té un règim de crescudes que permet la irrigació i fertilització de les terres de cultiu.
L'Aprofitament de les Aigües del Nil
Cada primavera, on neix el Nil, es produeix un desglaç que n'alimenta el cabal. Del juny fins al setembre, el riu creix, inunda i fertilitza les terres de cultiu.
Els avenços tècnics van aconseguir desenvolupar el càlcul i la geometria, i van establir un calendari. Es va dividir en 365 dies i el dia en 24 períodes.
El Poble d'Egipte
La majoria de la població eren llauradors, tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra. A més, estaven obligats a treballar gratuïtament i obligatòriament. També hi havia un nombre abundant de mercaders i artesans. Per sota de la resta de la població, i en condicions pitjors, hi havia els esclaus, però eren poc nombrosos.
La Vida Quotidiana a l'Antic Egipte
La majoria de la població egípcia era llauradora i habitava en pobles petits a la riba del Nil. Els més rics i privilegiats vivien en residències. La família: els fills havien de tenir cura dels pares quan eren vells i garantir-ne la momificació i l'enterrament.
El Poder del Faraó
L'estat egipci era dominat per un rei, el faraó. Era l'amo de totes les terres. La seva autoritat era incontestable i garantia l'ordre i la justícia. Per a governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços (els governadors). L'altre gran pilar del faraó era l'exèrcit, del qual era el cap suprem.
Els Privilegiats d'Egipte
Els alts funcionaris, com els governadors, els caps de l'exèrcit i els sacerdots, constituïen una veritable noblesa. Tenien grans territoris i moltes riqueses. Per a atendre els nombrosos temples del país, hi havia una casta de sacerdots, que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l'escriptura jeroglífica i administraven.
La Religió Egípcia
Era politeista (adoraven molts déus). El més popular era Ra, el déu del sol, a qui se li va unir Ammó, el déu de la ciutat, formant Ammó-Ra.
La Vida d'Ultratomb a Egipte
Prometia una vida després de la mort. Els difunts s'havien de presentar davant del Tribunal d'Osiris, que jutjava la seva vida terrenal. Si superava el judici, podia entrar al més enllà, on continuava fent les seves activitats quotidianes.
Arquitectura i Art Egipci
L'art egipci es caracteritzava pel fet de seguir unes regles fixes i inamovibles. L'arquitectura egípcia no era arquitravada; no utilitzava ni arcs ni voltes.
Els Temples Egipcis
Tots es van construir amb una estructura molt semblant: avinguda d'esfinxs, porta monumental formada per dos grans pilons, pati porticat, sala hipòstila i santuari on es guardava l'estàtua del déu. Només el faraó i els sacerdots tenien accés al santuari.
Com Eren les Tombes Egípcies?
Les primeres tombes egípcies van ser unes construccions rectangulars senzilles i de poca altura anomenades mastabes. De la superposició de les mastabes van néixer les piràmides. Al llarg de l'Imperi Mitjà, la creença en la immortalitat de l'ànima es va estendre per totes les capes socials egípcies. Els més pobres eren momificats i enterrats en grans fosses o bé sepultats sota l'arena del desert.
La por dels saquejos i robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l'Imperi Nou, els faraons preferien ser enterrats en hipogeus, grans cambres funeràries excavades sota terra que estaven decorades amb molt de luxe.