La civilització islàmica i l'expansió d'Al-Andalus

Aràbia en temps del profeta Maoma

La península Aràbiga abans de l'Islam

Al segle VI la península Aràbiga estava habitada per pobles beduïns que vivien del comerç i del pasturatge. Entre les ciutats importants hi havia Yatnb, Taif i la Meca.

A les ciutats les diferències entre rics i pobres eren força importants.

Els habitants d'Aràbia tenien contactes amb altres civilitzacions de la zona i amb comunitats de jueus i cristians. També posseïen tècniques agricoles avançades, una poesia de qualitat i una religió pròpia. Eren politeistes. A la ciutat de la Meca hi havia un santuari on la gent anava a venerar una pedra anomenada Ka'ba.

Maoma (570-632)

Maoma va néixer a la Meca l'any 570. Es va guanyar la vida com a caravaner i pastor. Quan tenia 40 anys es va sentir cridat per Déu (Al·là, en àrab) per predicar les revelacions divines. Ràpidament va guanyar seguidors. Aquesta religió va rebre el nom d'Islam.

Molestos amb ell, els dirigents de la Meca el van empresonar l'any 622. Va fugir a Yatnb. Aquesta fugida (ègira, en àrab) és la data a partir de la qual els islàmics compten els anys. Maoma va aconseguir tornar vencedor a la Meca l'any 630.

En el moment de morir (632), Maoma tenia poder polític i era el cap de la zona oriental de la península Aràbiga. Es van unificar les tribus beduïnes, i totes parlaven la mateixa llengua i practicaven la mateixa religió.

La religió islàmica

Els llibres sagrats dels islàmics són dos:

- L'Alcorà, que recull les predicacions de Maoma.

- La sunna, que recull els dits i les conductes de Maoma.

La religió islàmica recull aspectes procedents de la fe jueva i del cristianisme, per això és sincrètica. Els islàmics creuen en un sol Déu i consideren Maoma com el seu últim enviat. Creuen en una vida després de la mort i en un judici final al final dels temps. Segons el seu comportament, les persones aniran al paradís o a l'infern.

Les obligacions dels creients són cinc:

- La professió de fe monoteista.

- La pregària cinc vegades al dia en direcció a la Meca.

- El dejuni durant el ramadà (novè mes de l'any).

- La pràctica de l'almoina.

- El pelegrinatge a la Meca, si és possible, almenys una vegada a la vida.

Segons l'Alcorà, estan permesos la poligàmia, el divorci i l'esclavatge, i estan prohibits els jocs d'atzar, el consum de begudes alcohòliques i de carn de porc.

El divendres és el dia de descans setmanal.

Els pobles islàmics no fan distincions entre religió i vida quotidiana, social, jurídica o política. Gairebé tot neix de l'Alcorà.

Va ser la sortida dels primers companys de Maoma de la Meca cap a l'oasi d Yatrib, antic nom de Medina.

L'expansió de l'Islam

Després de la mort de Maoma, l'Islam va començar a expandir-se. Els seus successors, anomenats califes, van guanyar nous territoris i seguidors.

Els fets polítics

A causa de l'expansió de l'Islam, l'Imperi persa va desaparèixer i l'Imperi bizantí es va debilitar. A causa del seu creixement, la capital de l'Imperi islàmic es va desplaçar cap al nord, primer a Damasc i després a Bagdad. L'Imperi bizantí i els francs van aconseguir aturar l'expansió de l'Islam.

En poc temps, l'Islam va crear un gran imperi des del riu Indus fins als Pirineus passant pel nord d'Àfrica.

Les raons de l'expansió

Els historiadors opinen que van ser diverses les raons de la ràpida expansió:

- L'impuls de la nova religió, que resultava senzilla i atractiva.

- Una força militar efectiva.

- El respecte de l'Islam cap als costums i les lleis dels pobles dominats. A més, ciutadans i pagesos estaven descontents amb els bizantins.

L'ocupació islàmica de la Península Ibèrica i la formació d'Al-Andalus

Els musulmans van ocupar la Península Ibèrica al primer terç del segle VIII.

L'ocupació (711-719)

Després de la mort del rei Vitiza (710), els visigots es van dividir en dos bandols per escollir un nou rei.

Aquest fet el va aprofitar l'exèrcit islàmic, que va desembarcar prop de Gibraltar i es va posar a favor d'un dels bandols. Va vèncer els visigots a la vora del riu Guadalete i el regne visigot es va desfer.

L'exèrcit musulmà va anar conquerint bona part de la resta de la Península Ibèrica sense gairebé cap resistència (711-714). L'antiga Hispània romana va passar a ser una nova província islàmica anomenada Al-Andalus. La seva capital es va instal·lar a Còrdova.

L'actual territori català va quedar ocupat l'any 726. La conquesta islàmica de la Península Ibèrica es va fer mitjançant pactes de capitulació. En general, es va respectar la població, que no va tenir cap problema per mantenir els seus costums i la seva religió. Però com que els islàmics tenien més poder, pagaven menys impostos, i molta gent es va convertir a l'Islam. Així, a la zona islàmica d'Al-Andalus convivien tres grans grups socials:

- La minoria d'àrabs i berbers, els dirigents.

- Els mossàrabs o cristians sota domini musulmà.

- Els muladis o cristians autòctons convertits a l'islamisme.

L'organització d'Al-Andalus

Al-Andalus va ser un emirat (provincia) dependent del califa de Damasc. L'any 756 es van independitzar. L'any 929, l'emir Abd al-Raman III es va proclamar Califa de l'anomenat califat de Còrdova. A partir de 1031, Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes.

A partir del segle XI els regnes cristians van reconquerir territoris. Només en dos moments van ser frenats a causa de les invasions de dos pobles procedents del nord d'Àfrica: els almoràvides, primer, i els almohades, després.

A mitjan segle XIII la presència islàmica a la Península es limitava al regne de Granada.

La civilització islàmica

La ciutat islàmica

A les ciutats hi vivien els comerciants, els artesans, els funcionaris, els soldats, els pagesos i els esclaus. Les ciutats estaven envoltades de muralles, i fora hi havia barris, els ravals. Els seus carrers no tenien un ordre determinat. Les cases s'aixecaven al voltant d'un pati interior amb poques finestres a l'exterior. Els musulmans no tenien espectacles comuns ni celebracions col·lectives.

Els espais principals de les ciutats islàmiques són aquests:
- L'alcàsser, que era el palau del vali o governador.
- La mesquita, que era l'espai de pregària.
- El souk o mercat.
- El call, que era el barri dels jueus.
- L'alfòndec, que era on s'allotjaven els mercaders.
- Els ravals, que eren els barris construïts més enllà de les muralles.

La cultura islàmica

Els àrabs van aconseguir islamitzar pobles i cultures molt diferents. La llengua àrab i la religió van ser els elements que van adoptar pobles molt diversos. La cultura musulmana va recopilar i traduir a l'àrab els diversos coneixements amb què entraven en contacte. Els musulmans també investigaven i ensenyaven, especialment a les madrasses (una mena d'universitats). L'astronomia, la medicina, la química i, sobretot, les matemàtiques van fer grans progressos. L'àlgebra, la notació decimal i el zero són aportacions islàmiques. A través del comerç els islàmics van transmetre els coneixements que assimilaven. Així, per exemple, des de la Xina van estendre arreu el paper, el timó de codaste i la utilització de la brúixola.

Van practicar una agricultura intensiva. Van copiar les tècniques d'irrigació dels indis on van arribar i les van estendre als llocs que van dominar. En són exemples la séquia o el molí hidràulic.

L'agricultura islàmica va ser sobretot una agricultura d'hortes i jardins, dedicada a la producció de llegums, fruiters i plantes orientals.

En el camp literari, destaquen els contes de les mil i una nits (segles IX-X), en què es barregen influències literàries índies, perses i egípcies.

VOCABULARI
Timó de codaste. Peça amb la qual acaba la cua d'una barca. Els xinesos van inventar la peça mòbil que, situada en el codaste, permetia maniobrar els vaixells amb més precisió. Encara s'utilitza avui.