La Civilització Grega: Història, Política i Cultura

Orígens i Geografia de l'Hèl·lade

La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del mar Mediterrani, al sud de la península dels Balcans. Des d’allà es va estendre per les illes dels mars Egeu i Jònic, així com a les costes de l’Àsia Menor i el mar Mediterrani occidental. Els grecs anomenaven aquest espai Hèl·lade, que significa "territori dels grecs".

Grècia no va constituir un estat unificat perquè la península balcànica estava formada per estretes valls aïllades l’una de l’altra per muntanyes. Però pertanyien a una mateixa civilització: parlaven la mateixa llengua, el grec, i adoraven els mateixos déus. Les terres gregues, però, eren poc productives.

Les Etapes de la Història Grega

• Època arcaica: es va desenvolupar entre els segles IX i VI aC.
• Època clàssica: es va estendre durant el segle V aC i la primera meitat del segle IV aC.
• Època hel·lenística: va transcórrer des de mitjan segle IV aC fins al segle I aC.

L'Organització Política: Atenes i Esparta

Atenes: El Bressol de la Democràcia

• Ekklēsia o Assemblea: tractaven totes les qüestions que afectaven la vida pública: votar les lleis, decidir la guerra i la pau, i elegir els governants. Estava formada per tots els ciutadans atenesos de més de 20 anys, els únics amb dret de vot i a ser elegits. Les votacions es feien a mà alçada.
• Bulé: s’encarregava de preparar els assumptes que es discutien a l’Assemblea. Estava formada per cinc-cents ciutadans majors de 30 anys elegits per sorteig.
• Magistrats: eren els funcionaris que executaven les decisions de l’Assemblea. Hi destacaven els 10 estrategs, que dirigien l’exèrcit i l’armada, i els nou arconts, que presidien els tribunals i s’encarregaven dels ritus religiosos.
• Tribunals de Justícia: eren elegits per sorteig entre ciutadans; cada tribunal estava especialitzat en una matèria determinada.

Esparta: El Sistema Aristocràtic

• Dos reis: pertanyien a famílies diferents i exercien el poder militar i religiós.
• La Gerúsia o Consell d'Ancians: estava format pels ancians de les famílies més prestigioses i pels dos reis. Proposava i elaborava les lleis, i podia jutjar els reis.
• Els èfors: eren cinc magistrats amb plens poders per executar les decisions de la Gerúsia.
• Apel·la o Assemblea: formada per tots els homes lliures majors de 30 anys. Tenia un poder molt limitat perquè la Gerúsia podia vetar-ne les decisions i els èfors en dirigien les sessions. La seua funció principal era elegir els èfors i els membres de la Gerúsia.

Conflictes Militars i l'Esplendor d'Atenes

Les Guerres Mèdiques

La primera Guerra Mèdica va acabar l’any 490 aC, quan els soldats grecs anomenats hoplites van vèncer els perses en la batalla de Marató. La segona Guerra Mèdica, l’any 480 aC, va veure la invasió de Grècia pel nord; encara que l'exèrcit persa va ser detingut pels espartans a les Termòpiles, va saquejar Atenes. No obstant això, poc després va ser derrotat a les batalles de Salamina i Platea.

L'Època de Pèricles

Durant el segle V aC, Atenes va viure la seua època de més esplendor. Als èxits militars obtinguts en les Guerres Mèdiques, s’hi va afegir la puixança econòmica, cultural i política. Entre els anys 460 aC i 429 aC, Pèricles va dirigir la política atenesa: va ser elegit magistrat un total de 15 vegades i va encarregar als millors artistes la reconstrucció de l’Acròpolis.

La Guerra del Peloponès

L’any 477 aC es va formar la Lliga de Delos, una unió de polis per defensar-se d'atacs perses. L’auge d’Atenes va despertar el recel d’altres polis com Esparta, provocant la divisió en dos bàndols. L’any 431 aC va esclatar la Guerra del Peloponès. Les lluites internes i la crisi econòmica van debilitar les ciutats estat gregues.

L'Imperi d'Alexandre el Gran

A mitjan segle IV aC, el rei Felip II de Macedònia va aprofitar la debilitat de les polis. L’any 336 aC, quan es disposava a conquerir l’Imperi persa, va ser assassinat. El va succeir el seu fill, Alexandre el Gran, qui va formar un gran imperi que s’estenia per Pèrsia, Mesopotàmia, Síria i Egipte. Va morir l’any 323 aC.

L'èxit militar es va deure a la falange macedònia, ideada per Felip II: una formació de 16 fileres d'homes on les primeres atacaven i la resta protegia amb les llances.

L'Hel·lenisme i la Societat

L’hel·lenisme va ser l'expansió de la cultura grega per Àsia i el nord d’Àfrica, fusionant-se amb l'oriental. Després de la mort d'Alexandre, els seus generals van fundar les monarquies hel·lenístiques.

Estructura Social

• Ciutadans: una minoria que participava en la política i l’exèrcit, amb drets i obligacions fiscals.
• No ciutadans: la major part de la població. Incloïa els estrangers (lliures però sense propietats), els esclaus (presoners de guerra sense llibertat) i les dones (lliures o esclaves, però sense drets polítics).

Cultura, Religió i Art

L'economia es basava en el cultiu de blat, vinya i olivera. La religió era politeista; els déus residien a l'Olimp, amb Zeus com a déu principal. Existien herois (Aquil·les, Ulisses) i criatures fantàstiques (ciclops, centaures). Els grecs consultaven els oracles, com el de Delfos, per conèixer la voluntat d'Apol·lo.

Arquitectura i el Temple

El temple era la casa dels déus. Les seues parts eren:

• Pronaos: el vestíbul.
• Naos o cel·la: sala principal amb l’estàtua de la divinitat.
• Opistòdom: part posterior per a les ofrenes.

Els ordres arquitectònics eren:

• Dòric: fust estriat, sense base i capitell llis.
• Jònic: fust estriat amb arestes suaus, amb base i volutes al capitell.
• Corinti: similar al jònic, però amb capitell decorat amb fulles d’acant.

L'Escultura i la Bellesa Ideal

Els escultors buscaven la bellesa ideal mitjançant un cànon de proporcions, utilitzant marbre, bronze i colors vius. Les etapes foren:

• Època arcaica: figures rígides i estàtiques (Kuros i Koré).
• Època clàssica: realisme i moviment equilibrat (Discòbol de Miró).
• Època hel·lenística: gran expressivitat, moviment i actituds turmentades (Laocoont).