La Civilització Grega: Evolució i Característiques

L’espai cronològic: La civilització grega va sorgir al voltant del mar Egeu cap al tercer mil·lenni aC i va assolir el màxim apogeu durant el segle V aC.

- L’època arcaica: segles VIII a VI aC

- L’època clàssica: segle V a gran part del IV aC (475 aC-323 aC)

L’àmbit geogràfic: La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental de la Mediterrània i es va estendre per un àmbit territorial més ampli que el de la Grècia actual. Totes aquestes zones van mantenir llaços culturals, però no van estar lligades políticament dins d’un mateix estat.

Època arcaica:

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica. A l’època arcaica, els grecs ja s’agrupaven en polis, ciutats que tenien un govern, unes lleis i un exèrcit propis. Inicialment, les polis estaven governades per caps locals, però poc a poc el poder va passar a mans de la minoria privilegiada, els més rics. La forma de govern de la polis arcaica era l’oligarquia.

Al començament de l'època arcaica, la riquesa es trobava en la terra i les activitats artesanals i el comerç tenien poca importància; l'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Durant tota aquesta època, les tensions entre camperols pobres i terratinents van anar en augment. Els primers reclamaven l’abolició de l’esclavitud per deutes, el repartiment de les terres i l’obtenció de drets polítics.

Entre el segle VIII i VI aC es va produir a Grècia una època de crisi. La concentració del poder i de la riquesa en mans d’uns pocs, la superpoblació a les ciutats, el baix rendiment de les terres i la necessitat de trobar matèries primeres i aliments van portar a la situació de crisi que va tenir com a conseqüència la colonització d’altres territoris costaners de la Mediterrània i del mar Negre.

Es va produir un intercanvi cultural, un canvi en l’estructura econòmica de base blat-ramaderia per una altra de base vinya-olivera, van augmentar les importacions de les primeres matèries i van aparèixer noves tècniques de navegació i nous sistemes de pagament: la moneda.

El Kouros d'Anàvissos manté la postura hieràtica pròpia del període arcaic. Els grecs arcaics aprengueren dels antics egipcis: les figures dretes, el pas endavant i la llei de la frontalitat.

Les representacions de figures masculines eren molt rígides i poc naturals; els braços romanien enganxats al tronc i tenien els punys tancats, per remarcar la força de la figura. En la seva anatomia és possible observar-hi un joc de simetries.

Pel que fa a les korai, mai no es plasmaven nues, perquè el nu femení era un tabú; anaven vestides amb túniques llargues.

La kore amb el peple té una acritud estàtica. En compensaven el hieratisme i l'absència de moviment amb els pentinats i amb el gest d'oferir una fruita amb la mà.

La fita de Miró no era apropar-se a la realitat; de fet, la postura de l'atleta respon més a la impressió del moviment que volia transmetre que no pas a la posició real que adopten els llançadors de disc. Va fer un gran esforç per distanciar-se del hieratisme dels primers temps; la clau fou saber escollir el moment de màxima tensió.

És possible identificar-hi una composició feta a partir de triangles i línies corbes. En definitiva, és l'expressió perfecta del moviment. Es tracta d'una composició plana que només té sentit si es mira de cara o d'esquena.

Aquestes figures es diferencien ja clarament de l'estil clàssic dels primers temps gràcies a l'anatomia, molt més ben aconseguida. El moviment prové també del fet que el cap s'inclina en direcció contrària a la cama que es troba flexionada. L'eix de simetria estricta ha estat substituït per una insinuació de moviment.

Les dues estàtues són força semblants, però mantenen diferències subtils:

• Guerrer 2: du els cabells sense recollir, representa un home més jove i ple d'arrogància.
• Guerrer 1: és un home més gran que transmet la solidesa de l'experiència, enterbolida per un cert cansament.