Civilització Grega Clàssica: Història, Cultura i Societat

Característiques Generals de la Civilització Grega Clàssica

1. Diversitat Orogàfica: Territori muntanyós i amb recursos agrícoles limitats, que va propiciar petites comunitats incomunicades i colonitzacions.
2. Vocació Marítima: Cultura peninsular que va aprofitar l'Egeu i la Mediterrània com a espai vital i d'expansió (pirateria, mercadeig).
3. Cruïlla de Cultures: Proximitat amb les civilitzacions orientals (Egipte, Pèrsia, Fenícia) que van ajudar a afaiçonar la seva cultura.

Condicionants Ètnics de l'Antiga Grècia

1. Minoics i Micènics: Creta va desenvolupar una cultura que va assolir gran repercussió a la conca de l'Egeu fins a la conquesta de pobles hel·lens del nord que es van establir al Peloponès (Micenes) i van consolidar una important cultura anomenada micènica (s. XVIII-XV a.C).

   (Dibuix de Picasso sobre el Minotaure)

2. La Conquesta dels Doris: A causa de les pressions de les tribus il·líries de la riba del Danubi, els Doris van baixar cap al sud on van ocupar el Peloponès. A partir d'aquí es va establir una convivència entre les tribus nouvingudes (dòriques) i les nadiues (jòniques) que va forjar definitivament la cultura grega tal com apareix en l'època arcaica (s. XII-V a.C).

Dualitat Cultural Grega: Dòrics i Jònics

La dualitat entre la cultura jònica i la dòrica es va mantenir durant molt de temps a Grècia i va definir les tensions i divisions dels períodes posteriors.

Dòrics

• Ocupaven una zona continental.
• Mantenien formes de govern aristocràtiques.
• Tenien vocació militar.
• Molt conservadors respecte a les tradicions.
• Cerca artística de lleis invariables respecte a la bellesa.
• Màxim representant: Esparta.

Jònics

• Malgrat conservar alguns territoris continentals, es van desplaçar cap a les illes de l'Egeu i les costes de l'Àsia Menor.
• Mantenien formes de govern democràtiques.
• Tenien vocació mercantil.
• Innovadors, curiosos, oberts a les novetats orientals.
• Cerca artística de les lleis invariables respecte a la bellesa fonamentades en la realitat i percepció visible.
• Màxim representant: Atenes i les ciutats de l'Àsia Menor.

Religió Grega: Creences i Manifestacions

Religió Natural

Segles de comerç, democràcia i contactes amb altres cultures van configurar un pensament realista i temporal que va allunyar els grecs de les seves creences sobrenaturals, malgrat que sempre hi quedaria un pòsit.

Religió Homogènia i Antropomòrfica

La religió homèrica, que coneixem gràcies a Homer i Hesíode, ja pertany a una època il·lustrada. Els mites són diversos i amb moltes variants, però sempre ens presenten els déus com éssers dramàtics i feliços alhora, plens d'humanitat que es mouen en un món ple de llum, real i ordenat.

La Variant Irracional: Cultes Mistèrics i Dionís

Existeix un sentit religiós atàvic fonamentat en els déus subterranis, al qual s'hi sumarà la religió oriental òrfica (mística i esotèrica) i el culte a Dionís.

L'Art i la Religió

La vessant apol·línia de la religió (ordre, claredat, mesura) va dominar àmpliament les formes artístiques plàstiques com ara l'arquitectura, la pintura i l'escultura. La vessant mistèrica i dionisíaca va dominar la música i el teatre (tragèdia).

Períodes Històrics de Grècia

1. Època Arcaica (800-500 a.C)

a) Naixement de les Polis

Van néixer com a conseqüència del progressiu despoblament del camp i la concentració en agrupacions urbanes. Aquestes es caracteritzaven per la seva independència, peculiaritat i autosuficiència del seu culte religiós.

b) Societat Aristocràtica

La polis acostumava a estar governada per un rei que acabaria enderrocat per la noblesa terratinent i guerrera, la qual es dedicava a l'oci i regia la majoria de la població. Durant els segles VII i VI a.C, una sèrie d'individus de la noblesa van imposar dictadures amb el recolzament de les classes populars per posar límit al poder dels terratinents i defensar els interessos del poble.

c) Economia i Colonització

Els camperols es van empobrir a causa dels terratinents i la insuficiència de la pròpia terra. La colonització de noves terres a través del mar va ser la resposta a la falta d'alternatives continentals. Es van colonitzar les costes del sud d'Itàlia i de Turquia, arribant a la Mediterrània occidental (Marsella, Empúries).