Ciutats romanes: urbanisme i arquitectura

Quan els romans conquerien/colonitzaven un territori, s’establien en ciutats que ja existien, les ampliaven i les adaptaven a ells, però el més habitual era construir ciutats ex novo, a prop dels nuclis habitats pels indígenes.

Les situaven en una plana i eren edificades seguint el model de Roma, tant institucional com urbanísticament. A vegades es tractava de la continuació d’un primer assentament militar i l’edificaven els soldats de les legiones que hi tenien el seu campament o castra, que havien d'estar envoltats de camps de cultiu disposar d’abastiment d’aigua i de terrenys drenables per evitar inundacions i malalties, condicions climàtiques òptimes i bona comunicació. A Bàrcino se’n va tenir en compte la situació, al bell mig de la plana que hi ha entre els rius Besòs i Llobregat, el fet de poder portar aigua potable des del Besòs i des de la serra de Collserola, i la proximitat de la via Augusta. Es va edificar dalt del Tàber, que ajudava a sanejar l’indret, ja que les aigües no s'estancaven.

Les ciutats ex novo eren rectangulars i dividides per dos carrers perpendiculars (cardo i decumanus), que servien de línies de referència, més enllà de les muralles, per a la divisió del territori cultivable. Es delimitaven quadrícules de camp conreable d’unes 50 hectàrees, aquesta operació era duta a terme pels agrimensores, que usaven groma. Es feia una placa de bronze de la zona dividida: una còpia quedava in situ i una altra enviada a Roma. Aquests territoris eren centuriato quan s'assignaven als colons enviats als territoris conquerits.

A partir dels dos carrers principals, es traçaven els altres, seguint el disseny hipodàmic (Hipòdam de Milet), inventor de la divisió regular d’una ciutat.

Tot i així, algunes muralles eren irregulars perquè s’adaptaven al terreny. A les ciutats ex novo es veu la simetria i la simplicitat del traçat, en contraposició de Roma, que havia crescut desordenadament i que ocupava set turons i els marges d’un riu, però Roma no va ser escollida sinó obligada, ja que l’imperi va créixer a partir de la ciutat i no a l’inrevés.

Ritual fundació: inauguratio (consulta als déus), limitatio (traçar un solc amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs junyits, per delimitar el perímetre. Quan s’arribava a les portes, s’aixecaven l’arada i no s’hi feia solc, traçant la línia de la muralla) i consecratio (sacrifici).

Les ciutats fundades ex novo són nombroses i han existit després de la caiguda de l’Imperi, com París, Londres, Viena o Barcelona.

Podem distingir tres parts: l’àrea privada (habitatges: cases unifamiliars (domus), i edificis d’habitatges de pisos (insulae)), l’àrea religiosa (temples), i l’àrea pública (satisfer les necessitats dels ciutadans).

L’area pública

Al centre s’hi deixava un espai ampli com a plaça pública, el forum. El disseny consistia en un rectangle amb els costats llargs envoltats per un pòrtic de dos pisos. En un extrem hi havia el temple principal i en l’extrem oposat, la cúria i els edificis dels magistrats de la ciutat. A banda i banda, estaven la basílica, el mercat i altres edificis públics. Al fòrum s’hi col·locaven estàtues, columnes, tribunes, etc. Aques era el centre de comerç, d’intercanvi i d’administració de justícia i de conversa.

Els magistrats administraven justícia tenien al fòrum el seu tribunal, però van fixar la seu a la basílica, que era un edifici allargat, generalment dividit en naus, que partir del segle IV, el cristianisme va adoptar com a temple.

Al fòrum es feien manifestacions populars, revoltes, i arribaven les notícies. Allí hi havia els edificis cívics: curia (reunir-se el Senat) sala rectangular amb gradesque ocupaven els senadors i els magistrats.

Les places de les ciutats romanes i, especialment, el fòrum eren l’espai on hi havia les botigues principals i on s’instal·laven alguns llocs de venda ambulant, com es fa encara en molts pobles. Tot i així, es tendia a agrupar els comerços segons el producte que venien i a aplegar-los en mercats especialitzats, que al principi conservaven el nom de fòrum , ja que estaven al cel obert, en contraposició als mercats coberts.

A Roma, hi havia el forum boarium, per a la venda de bestiar, el forum holitorium, per a les verdures i els llegums; el forum suarium per a la carn; el piscatorium, per al peix; el vinarium per al vi; el forum cupidinis, per als aliments exquisits i exòtics, o el pistorium, per al pa. En l’època imperial, els pòrtics eren ocupats per botigues especialitzades, com ara el porticus margaritaria , on es venien joies. És a partir d’aquesta època que es van construir edificis destinats especialment al mercat. Aquesta construcció, anomenada macellum, acostumava a ser una gran plaça rectangular, envoltada de pòrtics, amb botigues o tabernae, que donaven tant a l’interior com a l’exterior de la plaça, en el centre de la qual solia haver-hi una tholos, construcció circular o poligonal coberta que contenia una font o un safareig.

A prop d’aquestes places hi havia sovint una forica o latrina pública, que consistia en una habitació amb un conjunt de latrines adossades sense cap mena de separació, de manera que podia haver-hi fins a trenta persones fent les seves necessitats fisiològiques alhora, una al costat de l’altra, mentre conversaven.

La ciutat romana disposava, a més, d’edificis dedicats a l’esbargiment dels ciutadans, com ara les termes, el teatre, l’amfiteatre i el circ.

L’àrea religiosa

Els temples estaven destinats a ser la casa de la divinitat a qui s’honorava, dins només hi havia l’estàtua del déu o de la deessa i les ofrenes. El temple més important estava al forum.

Els santuaris romans tenien una estructura semblant a la del fòrum i quedaven envoltats per un pòrtic que delimitava una plaça dominada pel temple elevat sobre el podi.

Presentava elements grecs i etruscs, però els romans van establir l’ús generalitzat del maó, que comportà la possibilitat de construir arcs, voltes i cúpules. L’exemple més famós d’aquest tipus de construcció és el Pànteon de Roma, un temple aixecat per Agripa durant el govern d’August i refet per l’emperador Adrià l’any 118. El Pànteon estava precedit per un recinte porticat que deixava veure la façana octastila coronada per un frontó, en el qual sembla que hi havia una àguila de bronze amb les ales esteses.

Aquesta era la part del temple que seguia el model grec adaptat pels romans. La part nova era darrere de la façana: el cos principal del temple era circular, amb una cúpula d’un diàmetre de 43,30 m. L’única il·luminació hi arribava des de l’oculus, un forat en el centre de la cúpula de gairebé nou metre de diàmetre.