Ciutats romanes: Tarraco, Barcino, Ilerda i Emèrita Augusta

Tarraco (Tarragona)

1- Situació geogràfica

El 218 aC els romans van fundar el campament militar de Tarraco (l'actual Tarragona). La seva situació geogràfica era privilegiada: li permetia disposar d'un port per al comerç. A més, van construir un recinte emmurallat al voltant d'un turó rocós que seria la base de la conquesta de la península Ibèrica.

2- Importància

Aquest nucli aviat va tenir una situació de prosperitat. Per això, ben aviat es convertí en colònia (ciutat de nova planta que es fundava per distribuir les terres entre soldats retirats). El 27 aC l'emperador August la designà capital de la Tarraconense i aquest mateix emperador també la declarà capital de l'imperi.

És indubtable, doncs, la importància d'aquesta ciutat, que arribà a tenir entre 25.000 i 30.000 habitants i es trobava comunicada amb Roma per la via Augusta. Aquest esplendor es mantingué fins al s. III dC.

3- Urbanisme i monuments

A la part més alta hi havia un temple dedicat a August. A la segona terrassa es trobava el fòrum provincial, on es reunien assemblees de diferents districtes de la Tarraconense. El circ ocupava la terrassa inferior; en aquest edifici se celebraven les curses de cavalls i de carros. Era molt important.

La part baixa estava destinada als habitatges, però també hi havia el fòrum local, on es resolien assumptes de la colònia. En aquesta part també es trobava el teatre. S'hi reconeix la cavea (grada), l'orchestra (espai destinat a les autoritats) i la scaena (escenari). La ciutat estava emmurallada des de l'inici (de gran amplada) i estava construïda amb blocs megalítics. S'amplià al s. II dC.

A fora muralla trobem l'amfiteatre. Té forma el·líptica i s'hi distingeix la cavea i l'arena, l'espai on s'efectuaven les lluites de gladiadors i les confrontacions amb feres. A fora muralla també hi ha l'arc de Berà, un arc de triomf que commemorava alguna victòria; així mateix, s'hi localitza la Torre dels Escipions, una construcció funerària.

Per últim, hem de destacar l'aqüeducte de les Ferreres, que conduïa l'aigua a la ciutat procedent del riu Francolí. Presenta dos pisos d'arcades superposades.

Barcino (Barcelona)

1- Origen i situació

La ciutat de Barcino correspon a l'actual Barcelona. Va ser fundada entre el 5 i el 15 aC per l'emperador August, després de vèncer càntabres i àsturs. Es va escollir una zona fèrtil i productiva entre els rius Besòs i Llobregat, en una plana entre Collserola i la costa.

2- Estatus i importància

La ciutat va rebre l'estatus de colònia i s'anomenà Colonia Iulia Augusta Favenia Paterna Barcino. Encara que estava ubicada sobre el traçat de la via Augusta, que li permetia una relació directa amb Roma, va ser menys important que Tarraco. Va tenir menys poder i menys població. Així mateix, aquesta ciutat va tenir menys edificis públics que Tarraco; per exemple, no disposà de circ, teatre ni amfiteatre.

3- Urbanisme i economia

La ciutat té l'estructura urbanística habitual de les colònies romanes. En concret, té planta rectangular i està emmurallada. La muralla presentava quatre portes, de les quals sortien els carrers principals: el cardo maximus i el decumanus maximus. A la intersecció d'aquests carrers se situava el fòrum, que coincideix amb el centre polític i administratiu de la ciutat (actual plaça de Sant Jaume). Al voltant del fòrum s'estenien carrers secundaris, els cardines i els decumani minores.

Al fòrum s'alçava un temple de planta rectangular i envoltat de columnes corínties dedicat a August; s'alçava sobre un suport anomenat podium. Sota la plaça Reial es troben restes de cases senyorials i algunes tenen mosaics. També es localitzen petites indústries, com un taller de tintura i una factoria de salaó i garum: en aquesta s'hi tractava el peix salat, s'emmagatzemava i s'elaborava el garum (salsa de peix).

Inicialment es construí una muralla que no tenia una missió defensiva, sinó més aviat de prestigi. Això canvià al s. IV dC quan es reforçà molt. Aquesta muralla no es conserva sencera; hi ha pocs vestigis entre els quals podem destacar una torre de forma ortoèdrica. Tal com s'ha afirmat, aquesta muralla tenia quatre portes: tenien un pas central destinat a carros i mercaderies i dos passos laterals per als vianants. D'altra banda, la ciutat tenia un aqüeducte que proveïa d'aigua i que es desdoblava.

Fora muralles cal destacar la Via Sepulcral Romana, que era un vial secundari a banda i banda del qual s'enterraven persones de les classes populars.

Ilerda (Lleida)

1- Origen i situació

Inicialment era una ciutat ibèrica anomenada Iltirda, habitada per la tribu dels ilergets. Estava situada entre un turó (la Seu Vella) i el riu Segre. Era un emplaçament estratègic amb bones comunicacions tant terrestres com fluvials. És per això que resultà interessant per als romans, que la van conquerir al s. I aC. S'anomenà Ilerda i, en temps de l'emperador August, va adquirir el títol de municipium (ciutat romana amb dret de ciutadania).

2- Importància històrica

S'ha destacat la importància estratègica de la seva situació i les bones comunicacions terrestres i fluvials. Així mateix, cal destacar que va ser escenari de dos fets històrics importants: l'oposició dels cabdills Indíbil i Mandoni i la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.

Pel que fa a Indíbil i Mandoni, cal remarcar que són símbol de la resistència contra les invasions externes. Es van oposar a la invasió romana amb el suport dels cartaginesos. Més tard es van aliar amb els romans i lluitaren contra els cartaginesos. Finalment, s'adonaren de les intencions colonitzadores dels romans i lluitaren novament contra aquests, i foren derrotats.

3- Urbanisme i descobriments

La ciutat no segueix el traçat habitual de les ciutats romanes perquè el terreny és molt accidentat. Ilerda es troba envoltada per una muralla que té com a límit el turó de la Seu Vella fins als rius Segre i Noguerola. A l'encreuament del cardo maximus i del decumanus maximus es localitzen unes termes, en les quals distingim la zona de banys i la palestra.

Una altra troballa arqueològica important és una domus romana de grans dimensions, amb 27 espais.

Emèrita Augusta (Mèrida)

1- Situació geogràfica i origen

Emèrita Augusta va ser fundada per l'emperador August el 25 aC. Es tractava d'un assentament destinat als soldats que havien lluitat al nord peninsular. D'aquí ve l'adjectiu «emèrita» present al topònim, que significa «retirat amb honor». A més, el topònim també fa honor a August. Aquesta ciutat se situa al costat del riu Guadiana, que tenia una illa on descansava el pont que entrava a la ciutat. Aquest riu també li oferia protecció. A més, la ciutat es troba envoltada de turons que servien de protecció natural.

2- Importància

És una ciutat de gran importància. Esdevingué capital de la província de Lusitània. Va arribar a ocupar una extensió de 80 hectàrees amb una població d'uns 50.000 habitants. Tenia estatus de colònia, cosa que li permetia regir-se amb les mateixes lleis que Roma. D'altra banda, hi passaven vies de comunicació importants com ara la Via de la Plata.

3- Urbanisme i edificis públics

Com la majoria de ciutats romanes, presentava el model de planta hipodàmica (quadrícula) i es trobava travessada pels carrers, el cardo i el decumanus. Presentava una muralla de traçat irregular per la topografia accidentada. Tenia quatre portes per on entraven i sortien els carrers principals. Aquesta ciutat comptava amb un fòrum provincial amb edificis destinats a l'administració de la província i un temple dedicat al culte imperial, i un fòrum municipal on es resolien els assumptes locals. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i un temple erròniament anomenat temple de Diana. Sembla que la ciutat va prosperar ràpidament.

Mostra d'això són la casa de l'Amfiteatre, amb un peristil amb 18 columnes i bonics mosaics, i la casa de Mitreu, amb un atri central (pati) amb un impluvi. També compta amb un mosaic cosmològic molt important, que determina la seva concepció del món. Emèrita Augusta també compta amb edificis públics destinats a l'oci: el teatre, el circ i l'amfiteatre.

El teatre tenia un aforament per a 6.000 persones. Destacava la scaenae frons, formada per dos cossos de columnes corínties guarnits amb escultures. Les grades s'anomenaven cavea. Hi havia un espai dedicat a les autoritats, l'orchestra.

L'amfiteatre tenia una capacitat per a 15.000 espectadors. S'hi desenvolupaven les lluites de gladiadors. Té forma el·líptica. Es conserva la pista central (arena). Part de les grades han desaparegut perquè s'utilitzaren com a pedrera.

El circ és l'edifici més gran destinat a espectacles públics. S'hi efectuaven les curses de cavalls. A causa de les seves grans dimensions, s'edificà fora del recinte emmurallat. Es distingeix l'estructura central del circ amb la spina central.

La ciutat també comptava amb nuclis termals, tant públics com privats. Es conserven les termes d'Alange a 18 quilòmetres de la ciutat. Tampoc podem oblidar els tres aqüeductes i el pont romà.

Comptava amb l'aqüeducte de Sant Llàtzer, l'aqüeducte d'Aqua Augusta i l'aqüeducte dels Miracles. Aquest últim és el més espectacular: se'n conserven 35 pilars i arcs gegantins. Portava l'aigua des de l'embassament de Prosèrpina, que també fou construït pels romans. Es considera una veritable obra d'enginyeria, que acabava en un castellum aquae (dipòsit), des d'on es distribuïa l'aigua a la ciutat.

El pont romà té una llargada de 800 metres i presenta 60 arcs. Entrava a la ciutat a través del decumanus. Presenta arcs de mig punt alternant voltes de mig punt. Per aquí passava l'aigua en crescudes del riu. El pont estava proveït de tallamars, que frenen la pressió de l'aigua. Per últim, cal destacar que la ciutat disposava d'un sistema de clavegueram. Així mateix, hi havia la necròpolis amb tombes i columbaris per dipositar-hi les urnes funeràries amb les cendres dels difunts.