Ciutats Romanes a la Península Ibèrica: Empúries, Tàrraco, Bàrcino, Ilerda i Mèrida

Ciutats Romanes a la Península Ibèrica

1. Empúries (MUNICIPIUM EMPORIAE)

Els romans hi van arribar al 218 a. C. Gneu i Publi Corneli Escipió es consideren els fundadors d'aquesta ciutat romana que es va situar en un turó que hi havia al costat de l'Empòrion grega. L'any 195 a. C. Marc Porci Cató hi instal·la un campament fix. Al segle I a. C., Juli Cèsar li atorga la categoria de municipi romà.

Monuments:

1. Estructura: Rectangular amb els dos carrers principals, el cardo i el decumanus. Els carrers secundaris es construïen paral·lels als principals, formaven la planta quadriculada, anomenada hipodàmica (de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet).
2. Muralles: Empúries estava envoltada de muralles. S'han trobat trams d'aquesta muralla i una de les entrades principals (porta sud). No s'han trobat restes de torres. El que sí és curiós, i no té encara una explicació prou convincent, és que a l'interior de la ciutat hi ha un mur que la divideix en dues parts. La part baixa de les muralles està feta de blocs grans de pedra i la part superior de pedres petites o formigó.
3. Fòrum: Al mig dels dos carrers principals hi havia el fòrum. Era un recinte envoltat d'un pòrtic i amb tres portes d'entrada. A la zona nord hi havia els temples. El més antic estava dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. Més endavant, època d'August, es van afegir dos templets més petits, dedicats al culte imperial. Al fòrum hi havia també els edificis destinats a l'administració de la ciutat: la cúria i la basílica. En la banda oest hi havia un grup nombrós de botigues (tabernae).
4. Termes públiques: A Empúries s'han trobat restes d'unes termes públiques.
5. Cases: Domus i insulae. A Empúries s'han trobat restes de vivendes del tipus insulae (blocs de pisos) i també algunes domus (cases unifamiliars), de les quals en destaquen dues de molt grans i luxoses amb bonics mosaics.
6. Amfiteatre: A fora de les muralles hi ha les restes d'un amfiteatre. Sembla que es va construir al segle I d. C. S'en conserven els fonaments i part del mur que l'envoltava. Les graderies (cavea) eren de fusta. Tenia capacitat per a uns 2000 espectadors.
7. Palestra: A fora de les muralles hi havia també una palestra. Un recinte rectangular envoltat d'una galeria porticada. S'hi feia exercici físic (gimnàstica, curses, lluita esportiva, etc.).
8. Subministrament d'aigua: A Empúries no s'ha trobat cap aqüeducte, en canvi sí que s'han trobat cisternes per a emmagatzemar l'aigua de la pluja.

2. Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco)

Fundada el 218 a. C. pels germans Gneu i Publi Corneli Escipió. Va rebre el títol de Colònia al segle I a. C., de part de Juli Cèsar. Al 27 a. C. Octavi August la va nomenar capital de la província Tarraconense (en aquell moment la meitat d'Hispània). El mateix August es va traslladar a viure a Tàrraco els anys 26 i 25 a. C. per dirigir les guerres contra els càntabres, al nord de la península.

Monuments:

1. Estructura: Tàrraco té una estructura molt peculiar. Situada a la falda d'un turó que es va inclinant cap al mar, està estructurada en “terrasses” o esglaons. En la part més alta hi havia el recinte religiós amb un temple, dedicat al culte imperial i una plaça porticada. A continuació, en un nivell inferior, tenim el gran fòrum per a l'administració de la província. En una terrassa una mica més avall, tenim el circ que està situat entravessat, com si partís la ciutat en dues parts. Per sota de la terrassa del circ, hi ha la zona residencial, amb les cases (domus i insulae). En aquesta zona també trobem un altre fòrum: el que estava destinat a l'administració de la ciutat.
2. Muralles: A Tàrraco es conserven restes importants de les antigues muralles. S'observa que es van construir en dues fases: primer entre el 217 i el 197 a. C. (poc després de l'arribada dels romans), estaven fetes amb grans blocs de pedra irregulars, d'uns sis metres d'alçada i amb algunes torres de defensa, de les quals se'n conserven tres: la torre de l'Arquebisbe, la torre del Cabiscol i la torre de Minerva.
3. Fòrum de la ciutat: Aquest fòrum està situat a l'extrem sud-est de la terrassa inferior de Tàrraco (generalment estaven situats més al centre). No queda massa cosa de la plaça porticada. Però s'han conservat restes de la basílica, amb tres naus i columnes d'ordre corinti. També s'han trobat restes d'un temple del segle II a. C., dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva).
4. Teatre: El teatre de Tàrraco es va construir a fora de les muralles, però proper al fòrum de la ciutat. Es va aprofitar el pendent d'un turó per a recolzar-hi part de les grades (cavea). Actualment està molt malmès. Es conserven cinc grades inferiors, l'orquestra, part de l'escenari (proscaenium) i els fonaments del fons de l'escenari (frons scaenae). Al costat del teatre hi havia un jardí amb un estany.
5. El fòrum de la província: A la part més alta de la ciutat hi ha el fòrum per als edificis de l'administració de la província. A dalt de tot, el temple i una plaça porticada, a la terrassa inferior el fòrum de la província, que era molt gran. El temple i la plaça de la terrassa superior han quedat sota la catedral i els carrers del voltant. Però de la plaça més gran del fòrum de la província sí que n'han quedat restes, les estructures d'aquest fòrum es poden rastrejar en edificis medievals i d'èpoques posteriors. Hi ha dos edificis d'origen medieval, que van aprofitar dues torres que formaven part del fòrum: la Volta del Pallol i el Castell del Rei o Pretori. Tot aquest complex es va construir al segle I d. C.
6. El circ: El circ de Tàrraco està situat just a sota del fòrum de la província, divideix la ciutat en dues parts. D'aquest monument es conserven moltes parts. Després de la caiguda de l'imperi romà, la part baixa de Tàrraco va anar quedant despoblada i la gent es va replegar a la part alta. Els edificis del circ, de la plaça del voltant del temple, del fòrum provincial es van omplir d'edificis. Els murs del circ, les galeries, les grades van desaparèixer formant part del casc antic de Tàrraco. Al segle XX, amb l'enderrocament d'alguns edificis, algunes parts del circ romà han sortit a la llum i es poden veure. És del segle I d. C. i tenia una longitud de 325 metres.
7. L'amfiteatre: A prop del mar i a fora de les muralles, es va construir un amfiteatre (s. II d. C). Es va excavar part de la graderia (cavea) a la roca, aprofitant la falda d'un turó. A la part de l'arena hi ha restes de dues esglésies cristianes, una del segle VI i una altra del segle XII. L'amfiteatre té bona aparença perquè en part va ser reconstruït al voltant del 1970. Tenia capacitat per a uns 14000 espectadors.
8. Termes públiques: A Tàrraco hi havia termes públiques i privades. Se n'han conservat algunes restes. Destaquen les ruïnes d'unes termes al Carrer Sant Miquel, que encara no s'han acabat d'excavar.
9. Aqüeducte: A Tàrraco hi havia pous naturals i aigües subterrànies, però no n'hi havia prou per a tots els habitants, per la qual cosa es van construir fins a tres aqüeductes per a transportar aigua des dels rius Francolí i Gaià. Se n'ha conservat un bon tram d'un, uns 200 metres de la part elevada amb arcs, per salvar el desnivell del terreny. És l'anomenat Pont de les Ferreres o Pont del Diable.
10. Edificis i monuments als voltants de Tàrraco: Al voltant de Tarragona, fins i tot a uns quants quilòmetres, hi ha edificis o monuments relacionats amb la importància de la Tàrraco romana: Les vil·les monumentals de Els Munts a Altafulla i la vil·la, també anomenada mausoleu de Centcelles. La pedrera del Mèdol. L'Arc de Berà. El monument funerari o Torre dels Escipions.

3. Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino)

Fundada entre el 15 i el 5 a. C. per l'emperador Octavi August. Està situada sobre una zona elevada, un turó que en època medieval s'anomenava Mont Taber.

Monuments:

1. Estructura: Té l'estructura típica de les ciutats romanes amb el cardo i el decumanus i el fòrum al mig. El fòrum estava situat a la zona on actualment hi ha la Plaça de Sant Jaume.
2. Muralles: Les muralles de Bàrcino es van construir en dues etapes, primer es va fer la muralla fundacional, del segle I a. C., però al segle IV d. C., després d'alguns atacs de pobles bàrbars, es van reforçar aquestes muralles. Els murs es van fer més gruixuts utilitzant la tècnica de l'encofrat (construint un mur paral·lel i omplint el mig amb tota mena de material (pedres, restes d'altres construccions, etc). Aquestes muralles eren més altes que les originals (fins a 9 metres d'alçada) i van arribar a tenir 78 torres. Al casc antic es conserven diferents trams de les muralles, mig amagats i enganxats a altres edificis (palaus, edificis religiosos, etc.) destaquen les dues torres circulars que hi ha a prop de la catedral, a la Plaça Nova. Al mig hi havia una de les portes que donava al carrer decumanus.
3. Fòrum i Temple d'August: El fòrum estava situat a l'actual Plaça de Sant Jaume i allà al costat, al carrer Paradís, hi ha un edifici (el Centre Excursionista de Catalunya) que conserva en el seu interior les restes d'un gran temple dedicat al culte imperial. Se'n conserven quatre columnes, part del podi i algun altre fragment (segle I a. C.).
4. Museu d'Història de la Ciutat: A l'actual Plaça del Rei hi ha un museu que mostra les restes romanes que es van trobar al subsol, quan es va excavar la zona. Hi ha carrers, tallers, botigues, una bugaderia, una fàbrica de peix salat i garum, una fàbrica de vi, termes, etc.
5. Termes públiques: A la Plaça de Sant Miquel hi ha restes d'unes termes públiques que va regalar a la ciutat un personatge ric i influent que es deia Luci Minici Natal (125 d. C.).
6. Cases: Hi ha restes significatives d'algunes domus: destaquen la domus del carrer Avinyó, o la domus del carrer Sant Honorat.
7. Aqüeducte: Sembla que a Bàrcino hi havia dos aqüeductes, que portaven aigua a la ciutat des de Collserola o del riu Besòs. Queden restes d'aquests aqüeductes, o d'almenys un d'ells. Per exemple al carrer Duran i Bas. A la porta decumana, que es conserva a la Plaça Nova, hi ha un fragment d'aqüeducte reconstruït.
8. No hi ha edificis per als espectacles: A Bàrcino no s'han trobat els edificis relacionats amb els espectacles, NO hi ha ni teatre, ni amfiteatre ni circ.

4. Ilerda (MUNICIPIUM ILERDA)

Fundada a principis del segle I a. C., al costat o a prop d'una ciutat ibèrica anomenada Iltirta. Situada en un lloc estratègic per a la comunicació de la costa amb la zona interior. Estava en un encreuament de camins i disposava de la via de comunicació que suposava el riu Segre (Sicoris) que en aquell temps era navegable. El nucli de la ciutat estaria al turó de la Seu Vella, però les muralles arribarien fins a prop del Segre. S'han trobat restes de muralles romanes, de domus, de part d'alguns dels carrers principals (Cardo), però hi ha poca cosa i s'ha de continuar investigant fent actuacions arqueològiques. Un dels monuments que destaca són les restes d'unes termes públiques del segle II d. C. a l'actual Plaça de Sant Joan. No s'han trobat, fins ara, altres monuments.

Durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, s'hi va disputar una batalla important (any 49 a. C.). La batalla va ser entre Cèsar i dos llegats de Pompeu. La va guanyar Cèsar, i explica aquests fets a la seva obra “La Guerra de les Gàl·lies” (De bello gallico).

5. Mèrida (EMERITA AUGUSTA)

Fundada l'any 25 a. C. per Publi Carisi, per ordres de l'emperador Octavi August. Va ser una colònia romana que tenia com a objectiu proporcionar terres als soldats que havien lluitat a les guerres contra els càntabres. Al 15 a. C. August la converteix en capital de la província Lusitània. A partir del segle III d. C. amb les reformes administratives de l'emperador Dioclecià, Mèrida es converteix en la capital d'Hispània (Diòcesi) i en una de les ciutats més importants de l'Imperi Romà.

Monuments:

1. Estructura de la ciutat: Mèrida té l'estructura típica de les ciutats romanes. El fòrum per a l'administració de la ciutat es troba al mig de la cruïlla dels dos carrers principals. Mèrida, com a capital de província, té dos fòrums: un per a l'administració de la ciutat i un altre per a l'administració de la província.
2. Muralles: La ciutat estava envoltada de muralles amb torres circulars.
3. Fòrum per a l'administració de la ciutat (fòrum de la colònia): Hi havia els edificis com la cúria o la basílica i també alguns temples. Destaca l'anomenat Temple de Diana, que probablement no estava dedicat a aquesta deessa sinó al culte imperial.
4. Fòrum per a l'administració de la província: En aquest fòrum, dedicat als edificis necessaris per a l'administració de la província Lusitània, destaca un gran arc, anomenat de Trajà. No se sap del cert si era un arc commemoratiu o un arc d'entrada al recinte del fòrum.
5. Teatre: El teatre de Mèrida està molt ben conservat. És del segle I a. C., però en època de l'emperador Trajà (s. II d. C.), va ser reformat i es va construir el seu magnífic frons scaenae. Tenia capacitat per a unes 6000 persones.
6. Amfiteatre: L'amfiteatre tenia capacitat per a unes 15000 persones. És de finals del segle I a. C.
7. Circ: El circ de Mèrida conserva perfectament la seva forma. Era molt gran, feia 400 metres de llarg i 100 metres d'ample. Tenia capacitat per a unes 30000 persones. Es va construir al segle I a. C.
8. Termes: A Mèrida hi havia termes públiques i privades. Destaca un complex termal (encara s'utilitza) que hi ha a uns 18 quilòmetres de Mèrida: Termes d'Alange.
9. Aqüeductes: A Mèrida hi ha tres aqüeductes: el de Sant Llàtzer, el de Aqua Augusta i el dels Miracles. El més famós i espectacular és l'aqüeducte dels Miracles, que portava aigua a Mèrida des de l'embassament de Proserpina. Se'n conserven uns 800 metres.
10. Pont sobre el riu Guadiana: És un dels ponts més llargs de l'Imperi Romà (792 metres), es recolza sobre un illot que hi ha al mig del riu.
11. Cases: A Mèrida hi havia tot tipus de cases (domus, insulae, villae). Destaquen dues cases: la Casa de l'Amfiteatre, anomenada així per estar a prop d'aquest edifici, i la Casa de Mitreu, que estava situada a fora de les muralles. Les dues són molt luxoses i estan decorades amb preciosos mosaics.