Ciutats romanes a la península Ibèrica

TARRACO

A partir d'un possible nucli ibèric, l'assentament de la Tarraco romana va ser establert al 217 aC per Publi Corneli Escipió Africà. Plini diu que Tarraco és Scipionum opus i va esdevenir la base principal de les campanyes militars romanes a la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). Acabada aquesta guerra, a partir del campament romà que estava ubicat a la part alta del turó, es va construir una ciutat, i s'hi van fer les primeres grans obres públiques, especialment les muralles.

Al 45 aC Juli Cèsar otorga el títol de colònia de dret romà, Colonia Julia Vrbs Triumphalis Tarraco; també es va convertir en capital de la provincia de la Hispania Citerior i, més tard, de la Tarraconensis (27 aC). August s'hi va instal·lar durant tres anys (27-24 aC), mentre dirigia les guerres Càntabres, i Tàrraco esdevingué durant aquell temps la capital de l'Imperi Romà.

El difícil relleu geogràfic de la zona va provocar que la ciutat s'apartés de l'estructura urbanística típica de les ciutats romanes, ja que es va esglaonar en una sèrie de terrasses: A la part més alta estava el recinte dedicat al culte imperial, a la terrassa intermèdia estava el fòrum de la província + el circ, i a la terrassa baixa estava el fòrum de la colònia, el teatre, les termes i la zona residual del port. A més a més quedava emmurallada. Fora de la muralla hi havia; el teatre, -que estava a prop de la colònia i és l’edifici més antic, comptava amb frons scenae de tres pisos i aprofitava el pendent del terreny per la cavea,- l'amfiteatre, -que quedava situat prop de la platja. A més, els primers màrtirs de Tarragona son el bisbe Sant Fructuós i Sant Auguri i Sant Eulogi. Al segle V d.C, s’abandona l'amfiteatre i es construeix una basílica paleocristiana- i tres aqüeductes que proveïen d'aigua la ciutat (dels quals resta en peu l'aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable).D’altra banda també hi havia monuments honorífics com la Torre dels Escipions, L'arc de Berà, la vil·la del Munts i el Mausoleu de Centelles.

ILERDA

Iltirta era la capital de la tribu dels ilergetes. La ciutat romana va ser fundada a començaments del segle I aC amb l’arribada dels romans, anomenant la ciutat ILERDA. Al segle I d.C, en l'època d’August, la ciutat va ser declarada municipium. Indíbil i Mandoni són el símbol de la ciutat de Lleida, ja que representen la resistència de la ciutat davant les invasions externes. Aquesta quedava situada en un turó (l'actual Turó de la Seu Vella) des d'on es dominava tot el pla del Segrià; era també una cruïlla important de comunicacions, ja que era el pas més còmode per accedir a l’interior de la Península Ibèrica des de la costa catalana, ja fos des de Tàrraco o Bàrcino; igualment comptava amb una via de comunicació fluvial important, el riu Sicoris.

La ciutat d’unes 23 hectàrees, comptava amb: unes muralles, la topografia del terreny no permet que hi hagi un model hipodàmic actual. Fins ara es conserven restes d'un complex termal, d’alguna domus, d’algun tram d'un dels carrers principals (cardo i decumanus) i es té notícia de l’existència d’un pont sobre el Segre. La ciutat va ser l'escenari d'una de les batalles més importants de la lluita civil esdevinguda l'any 49 aC entre els exèrcits romans comandats per Pompeu i Cèsar.

BARCINO

Un cop acabades les guerres càntabres, entre l’any 15 i 5 aC, l’emperador August va fundar Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. La ciutat es va alçar damunt d’un petit turó, el mont Tàber, situat entre el Llobregat i Besòs, i la serra de Collserola i el mar. Tenia una extensió de 10 hectàrees. En la seva construcció es va seguir el model hipodàmic. Unes muralles amb torres i quatre portes delimitaven el recinte rectangular de la colònia. Els dos carrers principals partien de les quatre portes: el decumanus, l’eix muntanya-mar, i el cardo l’eix perpendicular Besòs-Llobregat. En la intersecció del decumanus i el cardo, l’actual plaça St. Jaume, es trobava el fòrum de Bàrcino. S’hi alçava un gran temple, construït a la darreria del s.I aC, conegut com a Temple d’August. Era un temple de planta rectangular, hexàstil, del qual avui es conserven quatre columnes i una part del podium a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Sota l’actual plaça de Sant Miquel hi ha restes arqueològiques d’unes termes públiques. Dos aqüeductes portaven l’aigua a la ciutat. També s’han trobat restes de domus, habitatges de particulars... Tanmateix, els vestigis conservats de la Barcelona romana més rellevants són les muralles (al segle III van ser ampliades). Actualment, en diversos punts del casc antic de la ciutat, es poden veure trams de l’antiga muralla romana. Fora de les muralles, a l’actual plaça de la Vila de Madrid, hi ha restes d’una Necròpolis.

EMPÚRIES

Al s. VI aC, els grecs van establir un mercat en una illa, Paleàpolis, davant de la costa i a mitjan del s. VI aC i fundaren un nucli més gran, Neàpolis, d’unes 4 hectàrees. Allí ja hi havia assentat un nucli indígena dels INDIGETS.

L’illa, tan propera a la costa, i el port, oferien unes condicions immillorables per al comerç. L'organització era la següent; hi havia un àgora, un carrer principal de nord a sud fins el port, muralla + talaia (muralla molt alta), el recinte estava fortificat - potser una palestra convertida en un temple a Serapis i un Stoá dins de l’àgora. A més, altres restes gregues foren; industria de salaons, macellum (mercat), sistema de clavegueram, habitatges i escullera hel·lenística. Temps després, els romans, comandats per Gneu Corneli Escipió, desembarquessin l’any 218 aC amb motiu de la segona guerra púnica.

Primerament Marc Porci Cató, va instal·lar un campament militar i en la època d’August, el campament + la ciutat grega, formaren MUNICIPIUM EMPORIAE. La ciutat romana, situada en el turó, té planta rectangular i traçat hipodàmic regular, ocupa una extensió de 22’5 hectàrees i està envoltada de muralles. D’altra banda, també hi havia el fòrum, que ocuparà 4 illes i era travessat pel decumanus. A més estava el temple dedicat a la triada capitolina i construïren 2 temples més en l'època d'August a part de una basílica i una curia. La construcció era en forma de U i finalment també hi havia les tabernae. S’han conservat restes d’un amfiteatre i d’una palestra fora muralles, així com dues cases de personatges benestants.

EMERITA AUGUSTA

“La ciutat de Mèrida fou fundada per l’emperador August l’any 25 aC, Fou anomenada Colonia Augusta Emerita i va arribar a ser capital de la província de Lusitània. Era una Colònia destinada a les legions que havien lluitat al nord de la península ibèrica. La ciutat, que ocupava una extensió d’unes 80 hectàrees, era considerada una ciutat pont, que a més a més, estava situada en un lloc natural perfecte, al costat del riu Guadiana i al costat de la via de la plata. Hi havia turons que feien de protecció natural i seguia un model hipodàmic encara que les muralles eren irregulars per raons topogràfiques. Emerita comptava amb dos fòrums (el provincial i el municipal). Al fòrum provincial s’hi acedia per l’Arc de Trajà i havia un temple dedicat al culte imperial (Temple de Diana). Al fòrum municipal es tractaven assumptes locals i n’hi havia una basílica. També va comptar amb un teatre (el millor conservat), l’amfiteatre, el circ, que quedava situat fora de muralles, a causa de la seva magnitud i unes termes. Per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat es van construir tres aqüeductes, l'aqüeducte de Sant Llàtzer, l'aqüeducte d’aqua Augusta i l'aqüeducte dels Miracles, el més espectacular i es conserva molt bé. A més hi havia un pont sobre el Guadiana, d’un km de longitud i considerat una porta d’entrada a la ciutat. Finalment, comptava amb sistema de clavegueram i Necròpolis.