Ciutats romanes a la península ibèrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,27 KB
Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino
- Fundada 15-5 aC
Època d'August
Entre la costa i serra de Collserola
Entre el Besòs i Llobregat
Sobre la Via Augusta
(Apart) Traçat urbanístic de les colònies romanes (10 hectàrees,
Amb muralles amb torres i 4 portes d'entrada.
Dividida pel Cardo i el Decumanus, entre ells el fòrum a (NE) l'actual plaça Sant Jaume.
Al fòrum, el Temple dedicat a August-columnes d'estil corinti, a sobre d'un pòdium.
Domus romanes, amb bonics mosaics. Destaca bugaderia, taller de tintatge, factoria de salaons i instal·lació vinícola.
S. IV dC, Nova muralla (76 torres) a plaça Ramón Berenguer
4 portes d'acces a la ciutat (Praetoria, plaça Nova)
Aqüeducte, aigua de les fonts del Besòs. Un del arcs reconstruït a plaça Nova
A Vila de Madrid (actual), hi ha Via Sepulcral (per enterrar classes populars)
Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis
Fundació 218 aC
Ubicació per disposar de port d mar i turó rocós (defensa)
Concessió estatut de colònia, Juli Cèsar (45 aC)
27 aC - per August, capital de la Hispania Citerior (màxim esplendòr)
26-25 aC capital del món
3 segle aC, Decadència per invasions germàniques
70 hectàrees (25000-30000 habitants)
A 1a terrassa, temple a August. En 2a, assemblees de representants de la província.
Circ divideix ciutat en part alta i baixa.
Muralla, s II aC per 2a Guerra Púnica. La 1a de 4m i altura 6m.
La 2a de 6m d'ample i 12m alçada.
Circ (s. I dC) , de 325m de longitud i 114m ample per 20000-25000 espectadors.
Amfiteatre (s. II dC) amb planta de 130x102m per 14000 persones.
Teatre a la zona portuària i conservades cavea, orchestra i scaena
Tenia 2 fòrums (provincial i municipal). El Provincial per gestions de província i Municipalper la colònia.
Al Nd, L'arc de Berà a la via Augusta, marca límits de la ciutat.
A 6km, Torre dels Escipions (actual 9m), planta quadrada i 3 parts decreixents
Aqüeducte de les ferreres (2 pisos d'arcades, 11 inferiors i 25 superiors) -salvar desnivell del terrenys q afecta el recorregut de l'aigua.
S. I dC la Vil·la dels Munts, habitatge de Caius Valerius Abitus.
A Constantí, Vil·la agrícola de Centcelles. Al s. IV pasa a ser en monument funerari (destaca un espai circular de 10m de diàmetre i 13 d'alçada aprox.). Cripta funerària.
Destaca la Pedrera del Mèdol, a 9km (font de pedres per contrucció d'edificis). L'agulla del Mèdol, de 16 m d'alçada.
Emporiae
Actual Sant Martí d'Empúries.
S. VIII-VI, grecs de Focea (Foceus) funden la Massalia. Al sud de França. Anys després, s'instalen a un petit isme (Sant Martí) - terra ferme (Neàpolis). El 218 aC arriben els romans i funden L'Empúries Romana.
A l'entrada, excavacions pàrquing - per trobar ciutat indígena Indika (no la troben).
Muralla (II aC), de ampliar la Neàpolis.
Temples: Asklepieion dedicat al déu Asclepi (medicina), edifici pels malalts (estàtua déu Aclepi) i Serapieion(a Isis i Zeus Serapis (egipcis).
Factoria de Salaons (dipòsits i magatzem en L) per fer salsa de peix.
Tabernae, botigues.
Macellum, mercat d'època romana amb una cisterna al mig.
Àgora, plaça pública de ppals edificis públics. L' Estoa, edifici amb locals comercials.
Basílica paleocristiana (s. IV) feta pels cristians. Destaca incripció en Mosaic "dolç estar recolzat": devia ser el menjador.
Ciutat romana, retícula de rectangles de 35x70m. Tenia 2 domus.
De camí al fòrum, la Insula, Termes públiques, amb una Palestra (gimnàs).
Fòrum (s. I aC), centre de la ciutat: Temple Capitolí (Júpiter, Juno i Minerva), la Cúria (política municipal), la Basílica (justícia), Tabernae (botigues) i L'Ambolacrum (pòrtic).
Muralla romana (s. I aC), 2 parts (inferior - blocs de pedra, superior - pedres petites)
Element fàl·lic (símbol de força). fora dels murs, L'Amfiteatre (s. I) per 3.300 persones i una Palestra (exercicis gimnàstics).
Emerita Augusta
25 aC, al marge del riu Guadiana.
La Vía de la Plata (via de comunicació), unia Asturica Augusta amb Mérida i fins a Gades. Envoltada de Turons (protecció). Model hipodàmic de 80 hectàrees amb 50000 habitants.
Capital de la provincia de Lusitania amb estatus de colònia - Colonia Emerita Augusta.
- Muralla, de tram irregular amb torres semicirculars i 4 portes.
- 2 Forums, Provincial (assumptes de la provincia) amb edificis administratius i temple de culte imperial. Municipal(assumptes de la colònia), encreuament dels dos carrers, una basílica (judicial).
2 Domus senyorials (casa de l'amfiteatre: peristil de 18 columnes, decorades amb bonics mosaics). Al s. IV aC, s'abandona la casa - necròpolis.
Fora de muralla, Casa de Mitreu, on trobem mosaic important (Mosaic cosmològic- explica evolució del món).
Teatre (+ conservat de la península, per 6000 persones), Amfiteatre (s. I dC, 15000 pers.) i Circ (s. I, 30000 persones, conservada l'estructura general) fora del mur.
Termes (termes d'Alange) i Balnearis
3 Aqüeductes: de Sant Llàtzer(canalitza aigua de rierols subterranis), D'Aqua Augusta (porta aigua en tram de 16km) i Aqüeducte dels Miracles (s. I dC, magnífica obra).
Pont de Mèrida, gran porta de la ciutat - prolongació del decumanus maximus (800m i 60 arcs). Sobre l'illa d'enmig del riu Guadiana).
Sistema clavegueres, desembocadura Guadiana (evacuar aigües residuals).
Necròpolis.
Ilerda
- A turó de la Seu Vella, prop riu Segre, ideal per comunicacions fluvials/terrestres.
Conquerida s. I aC. Època August - títol de Municipium.
2 Esdeveniments històrics: oposició a ocupació d'Indíbil i Mandoni i Guerra Civil (Cèsar i Pompeu).
Muralla, envolta Turó seu Vella i part baixa rius Segre i Noguerola. NO traçat urbanístic (difícil topografia del terreny).
Termes (s. I dC), molt important, 1800 m2. Zona de Banys i Palestra.
Domus urbana de grans (s. I dC) de 27 espais.
Carrer de la Palma, núm. 19, Làpida d'una dona lliberta, Afrània Crohcale.
Pertanyia a districte judicial de Caesaraugusta. L'any 49 aC, en guerra civil, escollida per Pompeu, Afrani i Petreu - base D'operacions per defensar Hispània.
Assetjada per Cèsar, narrat a De bello civili.