Ciutats Romanes d'Hispània: Ilerda, Tàrraco, Empúries i Emerita Augusta

Ilerda: L'Antiga Lleida Romana

Orígens i Fundació d'Ilerda

A l’època romana, Lleida es deia Ilerda i va ser fundada a començaments del segle I aC. Abans que hi arribessin els romans, la zona estava habitada pels ilergets, un poble iber que tenia com a capital Iltirta. Tot i que es creia que Ilerda es va construir damunt d'un poblat iber, els estudis diuen que va ser una ciutat nova, feta des de zero.

Importància Estratègica i Batalla de Cèsar

La ciutat estava ben situada, en un lloc fàcil de defensar, al costat del riu Segre i en un encreuament de camins, per això va ser molt important. Durant el segle I aC, Ilerda va tenir un paper clau a Hispània, ja que hi va tenir lloc una gran batalla de la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, l’any 49 aC. Cèsar va guanyar i ho va relatar ell mateix en el seu llibre *De bello ciuile*.

Urbanisme i Edificis Romans a Ilerda

Ilerda es va adaptar al relleu del terreny, amb una part alta i una part més baixa. No seguia el pla urbà típic dels romans. Tenia muralles, cases romanes (*domus*), un fòrum, carrers principals, com el *cardo*, i unes termes públiques molt grans, datades del segle II dC.

Restes Actuals i Futur de les Termes

Avui dia encara es conserven restes d’aquella ciutat, com les termes romanes del carrer Cardenal Remolins, que fa temps que estan abandonades. Actualment, la Paeria de Lleida té previst restaurar-les i convertir-les en un espai museístic, integrat en un futur Museu d'Història de la Ciutat.

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior

Fundació i Rol Estratègic de Tàrraco

Tàrraco era el nom de la ciutat romana que avui coneixem com Tarragona. Segons la tradició, va ser fundada l’any 217 aC per Publi Corneli Escipió, que hi va instal·lar un campament romà damunt d’un antic poblat iber anomenat Cesse, habitat pels cessetans. Durant la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va ser un lloc molt important per a les operacions militars dels romans contra els cartaginesos.

Tàrraco Imperial i la seva Monumentalitat

Amb el temps, la ciutat es va anar fent més gran i va rebre el nom de *Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco*. Es va convertir en la capital de la província *Hispania Citerior* i, posteriorment, de la *Tarraconensis*. Un fet molt destacat és que August, el primer emperador romà, hi va residir entre els anys 27 i 24 aC, durant les Guerres Càntabres. Durant aquests anys, Tàrraco va esdevenir, de facto, la capital de l'Imperi Romà. La ciutat es va fer molt monumental. Per exemple, es va construir un amfiteatre al segle II dC, amb capacitat per a 14.000 persones.

Estructura Urbana i Edificis Emblemàtics

Com que la ciutat estava en un turó, no seguia el pla urbà típic romà, sinó que es va adaptar al relleu esglaonat del terreny. A la part més alta hi havia el temple dedicat a August, el fòrum provincial i la plaça principal. Més avall hi havia el circ (del segle I dC), amb capacitat per a 20.000 o 25.000 espectadors, i a les parts baixes hi havia les termes i el fòrum de la colònia. A la zona més baixa i fora de la muralla hi havia el teatre, el port, diversos aqüeductes, com el de les Ferreres, i la *Via Augusta*, una de les vies principals de l'Imperi.

Emporiae: La Porta Romana a la Península Ibèrica

Els Tres Nuclis Històrics d'Empúries

El nom llatí d'Empúries és *Emporiae*, i era en plural perquè hi havia tres nuclis diferents: un poblat iber, una ciutat grega i, més tard, una ciutat romana. Els primers habitants eren els indigets, un poble iber.

La Ciutat Grega: Paleàpolis i Neàpolis

Cap al segle VI aC, van arribar els grecs de Focea i van fundar un petit assentament a la costa anomenat *Paleàpolis*. Com que aquell lloc era petit, ben aviat van construir una nova ciutat més gran a terra ferma, que van anomenar *Neàpolis*. La ciutat grega era petita però molt activa. Tenia un mercat porxat, una àgora, un mur i un temple dedicat a Asclepi, déu de la medicina, on la gent hi anava per curar-se. També hi havia un temple dedicat a les divinitats egípcies Isis i Serapis.

L'Arribada Romana i la Nova Ciutat

L’any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, els romans, dirigits per Gneu Escipió, hi van instal·lar un campament militar, el primer d'Hispània. Més endavant, aquest campament es va convertir en una ciutat romana de nova planta, amb un traçat regular i un fòrum al centre. La ciutat romana d’Empúries feia gairebé 20 hectàrees.

Urbanisme i Edificis Romans d'Emporiae

La ciutat tenia muralles baixes, carrers principals, com el *cardo* i el *decumanus*, i un fòrum amb temples, *tabernae*, basílica i cúria. També hi havia cases grans (*domus*) decorades amb mosaics i pintures murals, i botigues. Fora muralles hi havia un amfiteatre, una palestra i necròpolis. Recentment, s'hi han trobat termes. Amb el temps, especialment a finals de l'Imperi, la ciutat va entrar en crisi i despoblació.

Emerita Augusta: La Gran Capital de Lusitània

Fundació i Propòsit d'Emerita Augusta

*Emerita Augusta*, l'actual ciutat de Mèrida, va ser fundada l'any 25 aC per l'emperador August, després de les Guerres Càntabres. La seva funció principal era donar terres als soldats veterans de la guerra, però també per ajudar a la romanització de la zona.

Ubicació Estratègica i Importància

La ciutat estava molt ben situada, en una cruïlla entre la *Via de la Plata* i la *Via Augusta*, amb bones terres, aigua i pedres com el marbre i el granit. Va ser la capital de la província de la *Lusitània* i tenia l'estatus de colònia romana. Va arribar a tenir fins a 50.000 habitants i ocupava unes 80 hectàrees.

Urbanisme i Edificis Monumentals

Tenia una estructura urbana en quadrícula (*hipodàmica*), amb dos fòrums: el provincial, amb una entrada monumental (l'Arc de Trajà), i el de la colònia, on es trobava el temple anomenat de Diana (probablement dedicat al culte imperial). La ciutat estava emmurallada amb set torres i cinc portes, i tenia molts edificis importants: un teatre (15-16 aC) per a 6.000 espectadors, ofert pel general Marc Agripa, amb una part del decorat (*frons scaenae*) molt ben conservada. També hi havia un amfiteatre per a 15.000 persones, un circ molt gran, amb capacitat per a 30.000 espectadors, i diversos ponts i aqüeductes, com l'Aqüeducte dels Miracles. També hi havia cases romanes (*domus*), com la Casa del Mitreu, i edificis religiosos com un temple dedicat a Mart.

Apogeu i Declivi de la Ciutat Romana

Durant els regnats de Trajà i Adrià (segle II dC), la ciutat va viure la seva millor època. Però a partir del segle III dC, Mèrida va començar a entrar en declivi.