Ciutats Romanes a Hispània: Ilerda, Barcino, Empúries, Emerita Augusta i Tàrraco

Ilerda (Lleida)

Iltirta (poblada pels ibers) al segle VI aC. Batalla de l'Ebre (255 aC) durant la Segona Guerra Púnica. Els ilergetes, liderats per Indíbil i Mandoni, s'enfronten a Asdrúbal (romans). Ocupació romana al segle II aC. Al segle I aC, Ilerda assoleix l'estatus jurídic de municipium sota el regnat d'August. Batalla l'any 49 aC durant la guerra civil entre Pompeu i Cèsar. Decadència al segle III dC. S'hi poden trobar restes del cardo maximus i el decumanus, muralles, fòrum, termes. Va ser una ciutat important que encunyava moneda, però costa trobar-ne restes.

Barcino (Barcelona)

Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada l'any 14 aC. Activitats agrícoles i comerç: vi, cereals i pesca. Altres activitats: ferro i gremis. Decumanus i Cardo Maximus. Domus (cases senyorials), no insulae. Termes públiques a la plaça de Sant Miquel. Fòrum entre el Decumanus i el Cardo. Temple del segle I aC (temple d'August), no es conserven restes de teatres ni amfiteatres. Aqüeductes (Besòs-Collserola). Necròpolis. Muralles molt ben conservades.

Empúries (L'Escala)

Colònia grega anomenada Emporion. L'any 580 aC, comerciants grecs de Focea funden Empúries. L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, desembarca el general Escipió. L'any 197 aC, Cató instal·la un campament que esdevindrà una ciutat romana al segle I aC. Batalla d'Empúries (poblats ibèrics contra Empúries). Campament romà i ciutat nova de planta romana l'any 100 aC. Amb August, Emporion passa a ser el Municipium Emporiae (unió de la ciutat romana i la grega). A la segona meitat del segle III dC, la ciutat és abandonada. S'hi poden trobar restes de termes, praesidium (restes del campament militar), fòrum (temple capitolí dedicat a Júpiter, Juno i Minerva), basílica i cúria (edificis administratius), ambulacrum (plaça), xarxa viària (Cardo Maximus i Decumanus), insulae (blocs de pisos), tabernae, muralla romana, amfiteatre, palestra, escultura del déu Asclepi i el mosaic d'Ifigènia.

Emerita Augusta (Mèrida)

Envoltada de tribus: vetons, túrduls i lusitans. Fundada l'any 25 aC per l'emperador August. Província de Lusitània. Als segles I i II dC esdevé una ciutat monumental. Als segles III i IV dC es desenvolupa com a capital de Lusitània. Al segle V dC, els pobles germànics (sueus) lluiten per aconseguir la ciutat. S'hi poden trobar restes del teatre (manat construir per Marc Agripa), muralla, Cardo i Decumanus, fòrum municipal (temples de culte imperial a Diana i Mart), amfiteatre, circ, clavegueram, aqüeductes, fòrum provincial i domus i termes.

Tàrraco (Tarragona)

Entre els segles V i III aC s'hi estableix el poblat ibèric de Cesse. L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, neix Tàrraco: Gneu Corneli Escipió ataca un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric (Cesse). Tàrraco esdevé un campament. Al segle II aC es converteix en ciutat romana, amb obres públiques com les muralles. L'any 45 aC, Juli Cèsar li atorga el títol de colònia de dret romà: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Entre els anys 27 i 24 aC, August s'hi instal·la i esdevé capital de l'Imperi Romà. L'any 16 dC s'hi inicia el culte a l'emperador. Als segles I i II dC viu la seva major esplendor. A la segona meitat del segle III dC, els alamans ataquen la ciutat i comença la seva decadència. Entre els anys 470 i 475 dC, Euric, rei visigot, se n'apodera. S'hi poden trobar restes de la muralla (construïda en dues fases), amfiteatre, fòrum provincial (polític), fòrum colonial (administratiu, religiós i cultural), temple dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) (no es conserva), circ, teatre (cavea, scaena, orchestra), aqüeducte de les Ferreres, termes, vies de comunicació (la principal és la Via Augusta, amb l'Arc de Berà) i la torre funerària dels Escipions i una pedrera.