Ciutats Romanes a Hispània: Empúries, Barcino, Tarraco i Mèrida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,31 KB

Empúries: Bressol Romà a la Costa Brava

Condicions Geogràfiques de Fundació

  • Aigua: Riu Fluvià.
  • Turó elevat: Sant Martí d'Empúries.
  • Mar: Mediterrani.

Població Indígena i Grega

Ibers i grecs. Els grecs tenien la ciutat dividida en dues parts:

  • Palaiàpolis (primer lloc d'arribada).
  • Neàpolis (segon lloc).

Emporion era una zona comercial i de mercat.

Època de Fundació i Desenvolupament

Fundada el 218 a.C., sota la direcció del general Gneu Corneli Escipió. La ciutat va ser emmurallada i el seu nom va canviar a plural.

Restes Arqueològiques Destacades

  • Estructura hipodàmica.
  • Porta oest: llinda (símbol apotropaic).
  • Necròpolis.
  • Teatre.
  • Domus amb mosaics.

Barcino: L'Origen de Barcelona Romana

Condicions Geogràfiques

  • Aigua: Rius Llobregat i Besòs.
  • Turó: Montjuïc, Tibidabo.
  • Mar: Mediterrani.

Població Indígena

Ibers laietans, amb qui convivien.

Nom Complet

Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

Època de Fundació i Urbanisme

Inicialment amb model hipodàmic. A mesura que va créixer, va desenvolupar una estructura diagonal i rondes. Ciutat emmurallada i monumentalitzada.

Restes Arqueològiques

  • Muralla.
  • Tres columnes d'un temple.
  • Necròpolis (Plaça de la Vila de Madrid).
  • Domus.

De Hispèria a Hispània: La Conquesta Romana

Ruta i Estratègia de Conquesta

La transició de Hispèria a Hispània va començar el 218 a.C. per via marítima, amb navegació de cabotatge. Primera parada: Massàlia (Marsella), utilitzada com a hospital de campanya, una estratègia per evitar atacs durant les Guerres Púniques contra els cartaginesos. Pacte del riu Ebre: la part nord per als romans, la part sud per als cartaginesos.

Divisió Provincial de la Hispània Romana

  • Tarraconensis.
  • Baetica.
  • Lusitania.

Assentaments Romans Clau

  • Empúries (Emporiae).
  • Barcelona (Barcino).
  • Tarragona (Tarraco).
  • Lleida (Ilerda).

Tarraco: Capital de la Hispània Citerior

Condicions Geogràfiques

  • Aigua: Riu Francolí.
  • Turó: No té un nom específic, però la seva presència va condicionar l'estructura de la ciutat, que es va construir a sobre.
  • Mar: Mediterrani.

Població Indígena i Estatus

Era un praesidium (guarnició militar) i alhora una colònia (els soldats treballaven a la guarnició i les seves famílies feien vida a la ciutat). Els ibers cessetans convivien amb ells i eren els més avançats, ja que creaven moneda.

Estructura Urbana per Terrasses

La ciutat es va construir per terrasses:

  • 1a Terrassa: Residència de la gent amb poder polític i econòmic, i el temple.
  • 2a Terrassa: Edificis públics (fòrum) i domus de classe mitjana.
  • 3a Terrassa: Domus de classe baixa, insulae.

Nom Complet

Colonia Iulia Urbs Triumphacis Tarraco.

Restes Arqueològiques

  • Circ (entre la segona i tercera terrassa).
  • Amfiteatre (extramurs).
  • Dos fòrums (local i provincial).
  • Pont del Diable.
  • Arc de Berà.
  • Torre dels Escipions.
  • Pedrera del Mèdol.

Lleida (Ilerda): Posició Estratègica Romana

Condicions Geogràfiques

No complia les condicions típiques, però era una posició estratègica per estar protegida.

  • Aigua: Riu Segre.
  • Turó: Seu Vella.

Població Indígena

Convivien amb els ibers il·lergets. La ciutat indígena es deia Iltirta, i els romans van adaptar el nom a Ilerda.

Època de Fundació i Desenvolupament

Fundada el 15 a.C. August la va convertir en municipium, amb edificis i serveis, i estava emmurallada. Hi va haver una batalla important liderada per Cèsar amb el seu exèrcit (hi ha restes d'armament).

Restes Arqueològiques

  • Fragments de muralla.
  • Temple (sota la catedral).
  • Domus i fòrums.

Emerita Augusta (Mèrida): La Ciutat dels Veterans

Condicions Geogràfiques

  • Aigua: Riu Guadiana.
  • Turó: No en té.
  • Mar: No en té.

Lloc per a jubilats (soldats retirats i les seves famílies).

Època de Fundació i Creixement

Fundada el 25 a.C. Es va buscar un lloc deshabitat, planer i de fàcil accés. La ciutat va créixer i es va convertir en capital de la província Lusitània.

Restes Arqueològiques

  • Dos fòrums (local i provincial).
  • Teatre.
  • Amfiteatre.
  • Circ.
  • Muralla (circular).
  • Termes.
  • Aqüeductes: dels Miracles, de l'Aqua Augusta, subterrani.
  • Domus luxoses.
  • Pont dels Suspirs.

Entradas relacionadas: