Ciutats Romanes Clau a la Hispània Antiga: Un Recorregut

Ciutats Romanes Clau a la Hispània Antiga: Un Recorregut

Aquest document explora cinc de les ciutats romanes més significatives de la Península Ibèrica, destacant la seva fundació, estructura, economia i els vestigis que han arribat fins als nostres dies. Des de les colònies fundades per August fins als campaments militars que es van transformar en grans capitals, cada assentament ofereix una finestra única a la vida i l'organització de l'Imperi Romà a Hispània.

Bàrcino: La Colònia Romana de Barcelona

Bàrcino, fundada per August cap al 14 aC, va ser establerta com a Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Situada estratègicament al Mont Tàber, entre els rius Llobregat i Besòs, en territori dels laietans, la seva funció principal era administrativa i religiosa.

• Població i Govern: Amb uns 2.000 habitants, la ciutat era governada per duumvirs, edils i l'ordo decurionum.
• Estructura Urbana: Presentava una estructura rectangular ben definida, protegida per muralles. El cardo i el decumanus es creuaven al fòrum, on s'erigia un temple dedicat a August.
• Economia: La seva economia es basava en la producció de vi i cereals, la recol·lecció d'ostres, l'extracció de ferro de Gavà i gres de Montjuïc, i un actiu comerç a través del riu Llobregat.
• Edificis i Restes: Es conserven restes de domus (cases), termes públiques, aqüeductes i necròpolis. La muralla va ser reforçada significativament al segle IV. Curiosament, no s'han trobat evidències d'amfiteatre ni circ.

Empúries: Cruïlla de Civilitzacions Antigues

Empúries té una història dual, iniciada pels grecs al segle VI aC amb la fundació de la Paleópolis, i posteriorment la Neápolis a terra ferma. Va ser una ciutat eminentment comercial.

• Assentament Grec: La ciutat grega comptava amb una àgora, botigues, cases modestes amb mosaics i peristils, i un santuari construït al segle IV aC.
• Arribada Romana: Els romans van arribar el 218 aC, instal·lant un campament militar. Empúries va esdevenir Municipium sota Cèsar o August, amb una estructura hipodàmica rectangular de 22 hectàrees i una muralla de blocs i formigó.
• Edificis Romans: El fòrum romà incloïa un temple dedicat a la triada capitolina i un criptopòrtic. Altres edificis destacats eren les termes, el mercat, un amfiteatre, una palestra i domus de famílies enriquides amb mosaics.
• Decadència: La ciutat va entrar en decadència a causa de la colmatació del port, l'auge de Tàrraco i les reformes de Vespasià, replegant-se finalment a Sant Martí d'Empúries.

Tàrraco: Capital de la Hispània Citerior Romana

La fundació de Tàrraco l'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, va començar com un campament romà amb una muralla construïda en dues fases. Ràpidament, es va transformar en la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco i la capital de la província Hispania Citerior Tarraconensis.

• Estructura Urbana: La ciutat s'adaptava al relleu amb tres terrasses principals:
  • Fòrum Provincial: Amb un temple i una gran plaça porticada.
  • Circ: Situat al centre de la ciutat.
  • Fòrum de la Ciutat: Amb una basílica i un temple capitolí.
• Monuments i Edificis: Tàrraco comptava amb un teatre, un amfiteatre i diversos aqüeductes. Els habitatges sovint aprofitaven estructures antigues.
• Història Posterior: Va experimentar una decadència a partir del segle III, però el cristianisme hi va ser present amb una basílica. Entre els seus monuments més emblemàtics destaquen la Necròpolis, la Torre dels Escipions, l'Arc de Berà, la Pedrera del Mèdol i les vil·les d'Els Munts i Centcelles.

Ilerda: La Ciutat Romana al Turó de la Seu Vella

Ilerda, l'actual Lleida, estava estratègicament situada al turó de la Seu Vella, prop del riu Segre. El seu nom prové de les arrels "il" i "tir", i era la capital dels ilergets, coneguda com a Iltirta.

• Fundació Romana: Va esdevenir municipium sota August al segle I aC. La seva muralla, de 23 hectàrees, incloïa tant el turó com la part baixa de la ciutat, amb un traçat condicionat per la topografia.
• Edificis Públics: El fòrum probablement es trobava a l'actual plaça Sant Joan. S'han trobat restes de termes públiques del segle II, domus i un pont sobre el Segre.
• Fets Històrics Clau: Ilerda va ser escenari de la revolta dels ilergets amb Indíbil i Mandoni, la famosa batalla de Cèsar contra Pompeu, una crisi al segle III i atacs dels sueus i les bagaudes.

Mèrida: La Gran Colònia Romana de Lusitània

Mèrida, fundada cap al 25 aC per Publi Carisi com a Colonia Emerita Augusta, tenia com a objectiu assentar veterans de les guerres càntabres. Va esdevenir un important nu de comunicacions i la capital de la província de Lusitània.

• Estructura Urbana: Presentava una estructura en retícula amb una muralla irregular. Comptava amb un fòrum municipal amb un temple dedicat al culte imperial, i un fòrum provincial amb l'Arc de Trajà.
• Grans Monuments: Mèrida és famosa pels seus impressionants edificis públics, incloent el teatre, l'amfiteatre i el circ.
• Infraestructures i Habitatges: La ciutat estava proveïda per diversos aqüeductes, com els de Milagros, Aqua Augusta i San Lázaro. Es conserven domus notables, com la Casa del Mitreu amb el seu mosaic cosmològic i la Casa de l'Amfiteatre.
• Cristianisme i Visigots: El cristianisme va tenir una presència significativa, amb basíliques, monestirs i una important seu episcopal visigoda.