Ciutats Romanes a Catalunya: Tarragona, Barcelona, Lleida i Empúries

Tarragona (Tàrraco)

Tarragona (Tàrraco): Fundada pels Escipions com a praesidium, es va convertir en el centre d'operacions militars romanes durant la Segona Guerra Púnica. No obstant això, el moment més esplendorós de la ciutat va ser a finals del segle I aC, quan va ser considerada colònia romana (amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) i capital de la província de la Hispània Citerior. Va mantenir aquest esplendor fins al segle II dC, moment en què la ciutat va iniciar una forta decadència econòmica, política i demogràfica. Tàrraco es va dotar de tots els elements propis d'una gran ciutat romana, i avui en conservem nombroses i valuoses restes urbanístiques, com ara les muralles, la construcció més antiga de Tàrraco; una part del fòrum provincial i del fòrum local; l'amfiteatre, situat fora de les muralles a un costat de la Via Augusta; una bona part del circ, que separava la ciutat administrativa de la ciutat civil, concretament les graderies de la part baixa i els corredors subterranis; una necròpolis, algunes restes del teatre i, fora de la ciutat, l'Arc de Berà, l'aqüeducte de les Ferreres, també conegut com el pont del Diable, i la torre dels Escipions, monument funerari del segle I dC.

Barcelona (Barcino)

Barcelona (Barcino): La fundació de Barcino va tenir lloc pocs anys després que accedís al poder l'emperador Octavi August, i es pot situar entre els anys 18 i 15 aC. El nom original de la ciutat va ser Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino. La ciutat tenia una planta ovalada i estava emmurallada, i s'hi podia accedir a través de les quatre portes d'accés que donaven als dos carrers principals, el cardo maximus i el decumanus maximus. Aquests dos carrers s'entrecreuaven al fòrum, a prop d'on ara hi ha la plaça de Sant Jaume. De les restes que conservem cal destacar les tres columnes que formaven part del temple dedicat al culte imperial (ubicat al mont Tàber) i les muralles i torres que envoltaven la ciutat. També es conserven restes arqueològiques de dues domus que van pertànyer a personatges importants de la Barcino romana. Es coneixen com la domus d’Avinyó, del segle I dC, i la domus de Sant Honorat, del segle IV. D'altres cases privades se n’han pogut rescatar bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa de circ. En canvi no s'han localitzat, per ara, insulae. Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC. Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada, la classe senatorial. Fins i tot consta que Luci Minici Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 dC. Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades. Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua dels aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs. Com era habitual en les ciutats romanes les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament com encara és possible veure a la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del s. II dC al III, que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora o fosses.

Lleida (Ilerda)

Lleida (Ilerda): s’ha relacionat amb l’assentament dels ilergets Iltirta, però com que no hem trobat restes arqueològiques que ho demostrin, també hi ha qui defensa que va ser construïda ex nouo pels romans. Les restes arqueològiques romanes més antigues estan datades al S II aC, però la fundació de la ciutat s’hauria de datar al segle I aC. Durant l'època d'August va rebre el títol de municipium i és aleshores quan es van construir grans edificis. La ciutat romana d'Ilerda és coneguda sobretot per la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 aC) a l'inici de la Segona Guerra Civil i que el mateix Cèsar va descriure a De bello civili. Quant a les construccions poca cosa se'n pot deduir, ja que la majoria d'elles resten sota construccions posteriors. Durant els últims anys les troballes de restes romanes han estat nombroses, però ara per ara tot són hipòtesis a l'hora d'establir l'extensió total de la ciutat, que a l'època imperial devia ocupar al voltant de 22 hectàrees. Les excavacions evidencien que la ciutat romana no s'estenia a l'oest de l'edifici de la Paeria, sinó cap a l'est, i ocupava una àrea compresa entre el turó i els antics cursos fluvials del Segre i la Noguera Ribagorçana. És a la zona est on hi devia haver la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus, i també unes termes publiques. Cal destacar també restes parcials d'algunes domus.

Empúries (Emporiae)

Empúries (Emporiae): Quan hi va desembarcar el primer exèrcit romà sota el comandament de Gneu Escipió, Emporion era una colònia florent fundada temps enrere pels grecs. Quan van arribar, els romans van fer servir aquest port com a base d'operacions per al seu comerç i, per protegir-lo, van aixecar un campament militar que es va acabar transformant en una ciutat habitada per itàlics, que convivia amb l'antiga colònia grega poblada per ibers. En el segle I aC, totes dues comunitats es van acabar fonent en una de sola, Emporiae. Des del segle I dC, a causa de l'auge que van viure altres ciutats portuàries com Barcino i Tàrraco, Empúries va començar el seu declivi i en el segle III la població, cada vegada mes escassa, va marxar. Entre les seves ruïnes es conserven les muralles que van delimitar el pomerium, el traçat hipodàmic i el fòrum, en què s'observen les restes d'un temple dedicat a la Tríada Capitolina -Júpiter, Juno i Minerva- i les tabernae. També es conserven restes de tres grans mansions, amb els terres decorats amb mosaics.