Ciutats romanes a Catalunya i Extremadura

Empúries

Els romans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 aC, que els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos. A principis del segle I aC el campament militar del costat d'Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics. A mitjans segle I aC va rebre Juli Cèsar, i després, i va ascendir a la categoria de municipium. Paral·lelament les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d'aquell moment el nom de la ciutat unificada va esdevenir plural (Emporiae) i l'antiga polis grega va perdre tota la seva autonomia. Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits i fora del mur. De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part. Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants.

Tarraco

Durant els primers dos segles d'existència la ciutat degué tenir l'estatus de federada, i no va ser fins a la segona meitat del segle I a.C. que va adquirir la categoria de colònia amb el nom oficial de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.) El difícil relleu del seu emplaçament i, potser, el seu creixement paulatí van impedir en gran mesura que la ciutat seguís l'estructura típica de les fundacions romanes. Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar. El circ n'ocupava tot una i mitjapart de la ciutat. Els edificis que s´hi observen són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernae (establiments comercials), una d'elles amb habitatge a la rebotiga. El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

Barcino

Fundada en època d'Octavi August per servir de capital administrativa de la província de la Tarraconensis, l'antiga colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es va aixecar sobre el cim de l'sovint mont Tàber. Barcino va passar a disposar d'un recinte de tipus quadrangular d'unes 12 hectàrees. La Barcelona romana era una ciutat atípica, petita però de gran importància comercial, exempta d'impostos. Pel que fa a edificis públics, Bàrcino comptava amb dues termes públiques, però només es conserven les de la plaça de Sant Miquel, construïdes per la família Minici Natal. No s'hi ha trobat cap rastre ni d'amfiteatre, ni de circ, ni de teatre, tot i que n'hi devia haver. De ports, els escrits apunten que la colònia en tenia dos: un davant mateix de la ciutat, i un altre a la desembocadura del Llobregat, al peu de Montjuïc, però al costat sud.

Ilerda

Les restes més antigues de construccions romanes són datades a finals del segle II aC, però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I aC. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i va ser monumentalitzada. La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees. El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver unes grans termes públiques bastides al segle II dC, l'edifici més notable descobert fins a aquest moment. Tot i això el fòrum estaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre extrem de la ciutat.

Emerita Augusta

Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta -l'actual Mérida, a Extremadura. El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital de la província Lusitània des del 15 a.C., Emèrita es va transformar durant els segles I i II d.C. en una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana. Emèrita disposava de dos fòrums, un per a la ciutat i l'altre per a la província. El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. i reformat en diverses ocasions. Inaugurat l'any 8 a.C., l'amfiteatre és de dimensions considerables, encara que està construït amb materials pobres. El circ va ser construït al s. I d.C. fora muralla.

Aqüeductes

Els enginyers romans van construir aqüeductes, amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi. La seva finalitat era portar aigua des de deus externes fins a les ciutats i pobles. L'aigua dels aqüeductes es subministrava a diferents llocs dins d'aquestes: banys públics, latrines, fonts, i llars privades; També s'emprava per donar suport a operacions mineres, molins d'aigua, granges i jardins. La majoria dels conductes eren enterrats sota terra i seguien el contorn del terreny. El primer aqüeducte de Roma es va construir el 312 aC i subministrava aigua a una font del mercat de ramaders de la ciutat. La majoria dels aqüeductes romans van ser fiables i duradors; Alguns es van mantenir fins a principis de l'era moderna, i n'hi ha que encara estan en ús. Alguns exemples notables de l'arquitectura d'aqüeductes inclouen els pilars de suport de l'Aqüeducte de Segovia, i les cisternes d'alimentació per l'aqüeducte de Constantinoble.