Ciutats romanes a Catalunya: Barcino, Empúries i Ilerda
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,22 KB
Barcino
Definició: definida per quatre elements naturals:
Serralada de Collserola
Riu Besòs
Riu Llobregat
Mar Mediterrani
Abans dels romans, hi havia hagut poblacions paleolítiques i neolítiques i, a l'edat del bronze, també hi havia presència humana.
A la zona de Montjuïc va habitar el poble ibèric de Barcino.
Els romans funden Barcino al turó de Mons Tabern; era de fàcil defensa i tenia una vista excel·lent.
A prop hi passava la via de comunicació Via Augusta, que anava de Roma a Càdiz.
La ciutat es funda entre el 15 aC i el 18 aC.
10 hectàrees.
L'estatus jurídic de la ciutat era el de colònia.
Es distribuïen terres entre soldats romans.
Organització urbana: les ciutats romanes estaven molt ben planificades. Entre els elements destacats:
A l'entrada trobàvem la necròpoli i zones funeràries.
Hi havia abastament d'aigua mitjançant canals procedents de fonts i rius, complementat per un aqüeducte. Aquesta aigua s'emmagatzemava a la ciutat i es portava a fonts públiques, tallers i cases.
Hi ha dos aqüeductes.
Hi havia una muralla octogonal d'uns 2 m d'alçada; tenia 66 torres d'un màxim de 8 m.
Traçat de dos carrers principals: decumani minores i cardines minores, que s'ajunten al centre, on hi ha el fòrum; aquest és una plaça on es concentren negocis, justícia i autoritat, amb la cúria i la basílica.
Al mont Tabern hi havia un temple hexàstil dedicat a August.
Existia el personatge Lucius Minicius. Era membre del senat romà i l'any 129 dC va resultar vencedor dels jocs florals.
Empúries
Orígens
El nom d'Empúries, Emporiae (–arum), es deu a què, quan els romans s'hi van instal·lar, hi coexistien la comunitat d'ibers indicets i la comunitat grega; per tant, aquest nom reflectia la realitat.
Els grecs van venir a Catalunya amb la intenció de fundar una colònia comercial, un emporion, que significa mercat.
Índice era un poblat ibèric de barraques i, a finals del segle VII aC, els grecs de la polis de Focea van establir un mercat en un illot a la desembocadura del riu Fluvià, ja que era un lloc segur per als grecs que hi arribaven per mar.
Aquest primer assentament, anomenat Paleàpolis, és on actualment es troba la localitat de Sant Martí d'Empúries.
Aquest illot resultava petit per als grecs i van crear un nou assentament més ampli, anomenat Neàpolis.
A Neàpolis destacava l'Asklepeion, un temple dedicat al déu grec de la medicina, Asclepi. També s'hi trobaven la stoa i l'agora.
Quan es va declarar la segona guerra Púnica, els romans, comandats per Escipió, van instal·lar la primera base militar d'Hispània.
Amb el pas del temps, el primer campament militar romà es va convertir en un nucli urbà, Emporiae, que es va anar afegint a altres nuclis urbanitzats.
Els romans van ocupar la part oriental de la península Ibèrica.
Estructura
Planta rectangular.
20 hectàrees.
Fòrum a la part central.
Urbanisme ortogonal, nascut de l'estructura campamental inicial.
Les vies principals s'anomenaven Cardo maximus i Decumanus maximus; aquestes confluïen al fòrum, on, al costat d'aquest, hi havia un temple tetràstil.
En l'època d'August es van fer reformes al fòrum: es va construir una basílica, una cúria i dos temples.
També s'hi trobaven cases o domus en espais fora de les muralles; en aquestes destacava la decoració amb mosaics.
A més, hi ha restes de dues domus com la insulae.
S'han trobat, més recentment, termes o banys molt a prop de la zona del fòrum.
A la zona meridional hi trobàvem les tabernae (botigues).
Un dels vestigis més antics de la ciutat és la muralla, que tenia una nul·la capacitat defensiva, ja que la seva alçada era d'uns 3 metres i no tenia torres ni una entrada especial.
L'entrada de la ciutat estava situada a l'extrem del Cardo maximus.
Fora de la ciutat romana es trobaven edificis destinats a l'esport i a l'espectacle, com l'amfiteatre. Davant d'aquest s'hi situa la palestra de forma rectangular.
Finalment, en l'època del Baix Imperi, Empúries entra en una crisi general que suggereix despoblament al centre urbà.
Ilerda romana
Els orígens es remunten a l'època ibèrica.
La ciutat s'identifica amb la Iltirta, que apareix com a capital de la tribu dels ilergets en monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella.
Sembla que els romans van haver d'afrontar alguna revolta ibèrica encapçalada per Indíbil i Mandoni.
Les restes romanes més antigues són del segle II aC, però la ciutat es va fundar a l'inici del segle I aC.
August li va atorgar el títol de municipium.
Ilerda gaudia d'un emplaçament estratègic, damunt d'un turó a la vora del riu Segre.
La ciutat tenia 23 hectàrees i comptava amb unes muralles.
Es conserven restes d'un complex termal, d'algunes domus, d'alguns tram dels carrers principals (concretament el del Cardo maximus) i d'un pont sobre el Segre.
Pertanyia al districte judicial de l'actual Saragossa i era un nucli de connexió entre la costa i l'interior de la península.
El 49 aC, durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, Ilerda va ser escollida pels lloctinents de Pompeu com a base d'operacions per a la defensa d'Hispània.
La ciutat va ser assetjada per Cèsar i, després d'uns combats duríssims, els partidaris de Pompeu van acabar rendint-se a Cèsar.