Ciutats i Metròpolis: Característiques i Classificació

CRITERIS X DEF. CIUTAT-

Nombre d'habitants (No hi ha nombre mínim. Entre regions. A Esp es considera ciutat 1 nucli a part d 10k) Concentració de l'hàbitat, dens, contin (Conc. Al centre x tn dens. Elevada, barris res. Disco. I aïllats x tn dens baixa) Activitat econòmica de la població (Ciutats tenen diversitat d'activitats) Organització i influència territ (Centre de poder, creativ, i oport. Es conver. En nodes ben connect.)L'arquitectura i urbanisme (Ciu. Caract x edificis alts i avingudes)Els estils de vida i rel. Socials (Tolerància i dinamisme, med rural ritme + lent.)Concentració de funci (que aporten ajuden al desnv. D la ciut)

AGENTS PRODUCTORS-

Productors de la ciutat/urbans (pers, grups, institucions que intervenen en la creació i prod d'esp urbà. -Propietaris privats del sòl (Normalment són pers i empreses molt poderoses que miren de negociar i especular) -Empresaris-Poders públics (elaboren plans urbans. X dir els usos i orientació del sol/organització social) -Moviments socials urbans (depèn molt de la classe social i barri)

El valor del sòl-

Depèn de la situació i de l'edificabilitat.

L'urbanisme i l'ordenació del territori.

Tipus (condicionat, correctiu, prospectiu, normatiu) - Classificació del sòl (Urbà, urbanitzable, i no urbà, sistemes generals)

Emplaçament-

Lloc físic concret on es troba la ciutat. Localització- És la situació respecte a altres llocs i està relacionada amb la funció que fa a l'entorn.

Tipus de plans -

Irregular. Part antiga ciutat, i ciutat preindustrial d'origen romà o medieval. Conjunt caòtic d'edificis alts i sense ordre, carrers estrets i irregulars amb traçat tortuós. Sense planificació ni ordre. Molts estan deteriorats però s'han adaptat els carrers i els habitatges xk són zones d'interès artístic i amb museus. Ortogonal. Origen grec i romà i amb èxit al s.xix i xx en que es van dissenyar eixamples. En quadrícula amb carrers tallats entre ells perpendicularment. Illes de cases quad o rectang amb tot ordenat. Carrers amples, airejats i sol. Vies en diagonal que faciliten els trajectes transversals. Barris destinats a les classes altes al passat. Radiocèntric. Depèn d'un edifici o monument que fa de punt central i del que surten els carrers. Obertura de vies concèntriques que permeten la connexió entre barris. Sol ser molt impactant i afavoreix una visió centralitzada de la ciutat.

Ciutat jardí-

Ciutats com de segona residència Ciutat funcionalista- Com blocs de pisos de baixa qualitat que permetien alliberar espai x zones verdes i obertes.

METRÒPOLIS –

Globals nacionals. Madrid i BCN ja que tenen molts habitants i tenen influència internacional. Seus d'empreses destacades i de les principals institucions públiques, gran xarxa de comunicació i activitat cultural i política. -Regionals. Com València o Sevilla que són grans i estan ben comunicades (350k-800k hab) Comprèn una regió extensa i es vinculen a les metròpolis nacionals. –Ciutats mitjanes. Capitals provincials amb paper administratiu (100k-200k) Tarragona o Pamplona –Comarcals. 10k-50k influència en l'entorn comarcal.

Àrea metropolitana.

Zona d'influència considerable quan la ciutat central s'estén a altres nuclis propers de diverses dimensions que queden integrats a la ciutat central. Com Madrid. Conurbacions. Conjunt de diverses ciutats d'importància similar que acaben formant un continu urbà i una unitat funcional. Com BCN.